Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 07 Març, 2008

Saltant al vuit

Jumper
De Doug Liman Amb Hayden Christensen, Jamie Bell, Rachel Bilson i Samuel L. Jackson | EUA  | 2007  | FANTÀSTIC  |
2 estrelles

La teletransportació juntament amb el domini mental son dos
dels meus superpoders favorits. Diguem que són dos dels meus superpoders preferits no vol dir que jo els tingui, sinó que el que vull dir és que si pogués escollir, i per postres m’els donéssin, sense cap mena de dubte aquets serien els primers de la meva llista. Per això quant vaig començar a veure Jumper i vaig veure a Hayden Christensen, anant d’un costat a l’altre com qui no vol la cosa, s’hem va fer la boca aigua. Es produïa el miracle del cine i l’espectador podia somiar amb veure’s en aquella mateixa situació, elevant-se sobre la monotonia de la vida no ficcional i celebrant el berenar sobre el cap de la esfinge. Però clar, l’alegria dura més que menys a la casa del pobre. Després d’un inici prometedor, i fins i tot rodat amb tensió, allò es transforma en una baixada en picat.
El film incorpora la clàssica trama amorós sense sentit i de grans bajanades pro-adolescents que no fa més que fica pals a la historia. Està clar que si jo tingués el superpoder de la teletransportació no estaria com per ‘liar-me’ de forma tonteta de l’encapritxa ment del batxillerat. El cert és que a partir de la mitja hora de pel·lícula la cosa es transforma en un salt constant. Saltant cap aquí, saltant cap allà, i de pas un semi-documental de llocs turístics. Que si les piràmides, que si Londres, que si Roma. Tinc que reconèixer, però, que els efectes especials i sobre tot el disseny visual a l’hora de mostrar els salts son més que interessants. Però ja se sap que l’acció va acabar matant la historia. Una pel·lícula de cien cia-ficció amb molta ficció i ni gota de ciència. Se suposa que ni han uns quants, en aquest món, amb aquest poder, i viuen força be, menjant a Nova York i sopant a Paris, el típic. Però un comando especial dirigit per Samuel L. Jackson, amb el cabell blanc, que sembla que porti el casc de Merlin a Excalibur, els persegueix des de que la historia es historia, i intenta acabar amb aquets amb l’únic argument de que “soló Dios puede estar en todos los sitios”, i ja està. Així doncs com ja us podeu imaginar la pel·lícula es força oblidable, de tota manera segur que al final el que quedarà gravat a la ment de tots els espectadors és el final, perquè és el final pitjor construït dels últims trenta anys. Es d’aquells finals en que o be no tenien ganes de continuarà treballant, o be es varen quedar sense pressupost, sigui con sigui el The End apareix de cop i volta.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 913560 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4780 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 04:04 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19