Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 03 Desembre, 2009

Sebastià Bennasar: «Ara és quan ens hauríem de vendre en Messi’»

Segona part de l’entrevista a l’autor que ha presentat el llibre ‘Mateu el president’

Mallorquí i culer –tot i que ara ha fixat la residència a Lisboa-, l’autor que s’ha basat en l’univers blaugrana per escriure aquest nou llibre de novel·la negra, ens va atendre tan i tan bé, que l’entrevista no es va poder reproduir en la seva totalitat en una sola setmana, així que aquí en teniu la segona part.
‘Mateu el president’ és la teva quarta novel·la negra. Viu un bon moment el gènere d’ençà de la irrupció de l’Stieg Larsson i la seva trilogia?
Viu un bon moment, això està clar. De l’obra d’en Larsson, que per motius laborals he hagut de llegir-me per fer-ne les ressenyes per algunes publicacions, és força irregular pel meu gust. En el primer llibre trobo que li sobren força pàgines; en el segon ens trobem davant d’una gran novel·la negra; la tercera, ja deixava molt a desitjar, tota ella…Tot i això ha ajudat a popularitzar encara més el gènere. Personalment, la novel·la negra nòrdica no m’agrada tant com la mediterrània, però aquests llibres ens han obert una mica els ulls i ens han mostrat, a molts, una societat sueca, inesperadament corrupta.
Com ho tenim, pel que fa a la novel·la negra, en els Països Catalans?
Estem en un moment bastant bo pel que fa a la creació, però pitjor pel que fa a la indústria. Un exemple en són les col·leccions que abans trobàvem, que s’especialitzaven en el gènere, i que ara han desaparegut. Suposo que té a veure en una suposada normalitat editorial, on la novel·la negra ha de conviure en els altres gèneres, caminant-hi plegats, però trobo que es dissol, tota ella, en el magma de la resta de gèneres.
Quins autors ens destacaries dels qui n’escriuen en català?
A Andorra, per exemple trobem l’Andreu Villaró, que va guanyar el premi Carlemany, amb la novel·la ‘Blau de Prússia’; del Principat tenim el gran Andreu Martín, la Margarida Aritzeta o el lleidetà Ramon Usall; al País Valencià trobem en Xavier Aliaga, que ha guanyat un dels Premis Octubre, amb el llibre ‘Neons de Sodoma’; a les illes també en som uns sis o set els qui ens hi hem posat en força, així que es pot dir que hi ha empenta. A Mallorca mateix, enguany hem celebrat la tercera edició del Festival de Novel·la Negra de Lloseta. Ara, amb el fenomen nòrdic, tot plegat està tenint una repuntada, però ja feia temps que hi havia gent treballant molt bé aquí.

VENDRE MESSI
Se’t defineix com a agitador cultural. També ets un agitador esportiu als estadis?
De vegades n’engalto alguna, també, al camp de futbol i la gent hem mira una mica estranyada. Això d’agitador cultural només és perquè munto força coses en el món de la cultura, no perquè aixequi polèmiques o polseguera.
T’agrada viure el futbol al Camp Nou?
És molt diferent que no pas veure’l per la televisió. Ho prefereixo.
I aquestes que dius que engaltes, de què van?
Són una mica provocatives. Per exemple, jo sóc dels qui ja diuen obertament que ara ens hem de vendre en Messi. Ja tenim en Pedro ara. El Barça es caracteritza per tenir grandíssims jugadors, que o bé surten per la porta del darrera o marxen mal venguts. Vendre’ns ara en Messi ens convindria, per fer una bona caixa. Crec que l’equip no se’n ressentiria, malgrat sigui un jugador que m’encanti. El mateix hauríem d’haver fet amb en Ronaldinho, un cop vam guanyar la Champions de París.
Per què creus que el Barça tradicionalment no sap vendre’s a temps els cracs, com dius?
Hi ha massa sentiments. El mateix Puyol, ja té una edat i renovar-lo ara…Qui va fer-ho bé va ser en Guardiola, que abans d’anar de baixa, se’n va saber anar. També en Xavi aviat tindrà una edat considerable…N’hi ha força que potser ens convindria més que anessin a Qatar, Mèxic o al Japó a fer calers, i després que tornessin per prendre càrrecs dins el futbol base. En aquest club, només fem que pagar i comprar.
Com es viu el Barça a la pàtria d’en Cristiano i en Figo?
Per la tele, d’ençà que hi ha en Cristiano Ronaldo, es segueix molt el Madrid. Un dia van iniciar un informatiu amb la història del bruixot i tota aquella polèmica de les lesions.
I del Barça, no hi ha passió?
Aquí a Lisboa, parlar del Barça i no dir que hi ha apassionats seria una gran mentida. Hi ha la Penya del Barça de Lisboa, que té la seu social en un club de billars selecte, que anar a veure els partits en aquell lloc és espectacular. Ho porta un portuguès absolutament enamorat del club. Ho porta tot del Barça. És curiós veure com fora del territori català hi hagi gent que senti el Barça de manera tant apassionada. Si mai aneu a Lisboa i juga el Barça, no deixeu d’anar a mirar el futbol a la seu social de la penya, que us ho passareu molt bé.

ANÈCDOTA CULER A LA BARBERIA
Sebastià Bennasar ens va explicar, per acabar, una anècdota relacionada amb el Barça, que feia just uns pocs dies que havia viscut.
Es veu que el mallorquí va anar a la seva habitual barberia i mentre li tallaven el cabell va entrar un noi jove amb un diari a les mans i va començar a donar les seves opinions de tot un seguit de coses que anava trobant en aquelles pàgines. Quan els seus comentaris van arribar a l’apartat del futbol, el barber, ja veterà, es va deturar i se’l va quedar mirant, clavat davant seu, seriós. El jove no sabia què havia dit malament per haver provocat aquella reacció al barber. Finalment, amb el mateix posat rigorós, aquest va dirigir-se al jove amb to formador:
“-Mira jove- li va dir- hi ha una edat en les persones en la qual ja podeu garantir-vos el menjar perquè heu aconseguit una feina, però això no us dóna dret a poder opinar de tot…per parlar de política, ho podeu començar a fer quan ja sou una mica més granadets, però ¡¿de futbol?!. Per parlar de futbol s’ha de tenir, com a mínim, la meva edat.
El jove se’l va mirar incrèdul. El barber, després d’una breu pausa, tot tornant als cabells d’en Sebastià, que s’ho escoltava tot ben atent, va acabar dient-li al jove:
-Només consenteixo que gent de la meva edat parli de futbol en aquesta barberia, per no haver de sentir ximpleries… a no ser que fossis un cas com aquest jove a qui li estic tallant els cabells. Ell ha vist i ha seguit el Barça d’en Guardiola i això li dóna el dret de dir el que vulgui d’aquest esport, perquè el futbol que ha sabut fer aquest equip és, sens dubte, el millor que he vist en tota la meva vida.”
Quina lliçó.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12009710 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.6253 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/25/2012 11:17 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19