Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 29 Agost, 2008

Raül López torna dels Jocs Olímpics amb una medalla de plata que sembla d’or

Tot i perdre la final contra Estats Units el bon paper dels jugadors estatals demostra la qualitat de la selecció.Raül Lòpez no viatja cap a Vic i es queda a Madrid on s’ha de sumar a la pretemporada que està fent el seu equipimage

BEIJING (XINA) - VIC | Redacció.- La final i el resultat va ser el previsible. Les dues seleccions més fortes del campionat olímpic no ho van tenir complicat per arribar a la final, i tal com marcaven els pronòstics, tan la selecció dels Estats Units com la selecció de l’Estat espanyol es van plantar a la final, disputada el passat diumenge a l’última jornada dels Jocs Olímpics de Beijing. Raül López i companyia van plantar cara a la selecció americana, i el partit de la primera fase, on Estats Units va apallissar la selecció estatal, va passar a la història. La qualitat dels de la NBA i alguna ajuda arbitral van fer que Estats Units anés tot el partit per davant al marcador, arribant al final del partit amb un clar 107-118. Anar sempre darrera i el clar potencial dels homes de Mike Krzyzewski no va servir perquè els jugadors de la selecció estatal llencessin la tovallola, i fins l’últim quart els jugadors d’Aíto van tenir oberta l’esperança. El jugador vigatà Raül López, tot i jugar dos minuts, va poder aturar l’ofensiva de Kobe Brian i companyia i va protagonitzar alguna jugada important en defensa. Les tres faltes personals que va sumar van fer que Aíto, el seleccionador estatal, li donés menys minuts.

GRAN PAPER A LES SEMIS
Abans d’arribar a la gran final, els de la selecció estatal van haver d’eliminar a Lituània. Tot i anar la major part del partit per davant i ser superiors, només van poder acabar guanyant per cinc punts. La baixa del base espanyol Calderon va fer que el vigatà Raül López agafés el protagonisme que li havia faltat durant els primers partits i jugués durant vint minuts. López va aconseguir fer set punts, tots de tir lliure, amb un 88% d’encert.

MEDALLA DE PLATA
Els onze punts de separació van impedir als representats de la selecció estatal penjar-se la medalla d’or, però aquesta medalla de plata és la més daurada de les que s’han guanyat als jocs. El campionat brillant dels encara vigents campions del món i aconseguir lluitar cara a cara contra la selecció dels Estats Units fa que la medalla sigui més valuosa que una simple plata. El futur d’aquesta selecció promet i és fàcil que en les pròximes edicions del campionat del món de l’europeu la selecció estatal hi jugui un paper molt important. La selecció dirigida per Aíto Garcia Reneses, que està formada per molts catalans, és actualment campiona del món i feia més de vint-i-quatre anys que no es plantava a una final d’un campionat olímpic, que ja va perdre l’any 1984 davant, també, dels Estats Units.
L’actuació de la selecció espanyola de bàsquet també cal sumar-hi les altres medalles que la delegació estatal va aconseguir, que es van quedar a les portes, amb 18 medalles, del rècord de Barcelona’92, on la delegació estatal en va aconseguir 22.

DIRECTE A MADRID
Els jugadors de la selecció estatal va arribar aquest dilluns a l’aeroport de Barajas, a Madrid, amb un vol xàrter de la Selecció Espanyola. Raül López, jugador del Real Madrid, al arribar a Madrid es va quedar ja que s’ha d’incorporar a la pretemporada del seu equip, i viatjar fins a Andorra que és on fan l’stage els de l’equip blanc, que els ha de servir per preparar la nova temporada que no començarà fins a principis d’octubre amb una visita a Màlaga.

STAGEPRO REUS’08
Tant Raül López com dos subcampions catalans més, participaran en el I Torneig Stagepro Reus ‘08, que se celebrarà al Pavelló Olímpic de la localitat reusenca els pròxims 5 i 6 de setembre. Raül López, el seu company al Real Madrid, Àlex Mumbrú, i el base del DKV Joventut de Badalona Ricky Rubio disputaran el trofeu amb els seus respectius equips després del recent èxit a Pequín, enfrontant-se sobre el parquet reusenc al Pamesa València i el CAI Saragossa, els altres dos participants.

Enllaç

Creix la solidaritat per demanar la llibertat d’Amadeu Casellas, en vaga de fam

Aquesta setmana s’han fet concentracions de suport a Vic, Manresa i Lleida i se’n farà una altra a Barcelona. Amadeu Casellas ha deixat de prendre glucosa i això li està provocant greus problemes de salut segons la família.

image

VIC | Redacció.- Aquesta setmana s’han celebrat diferents actes de suport per demanar la llibertat del pres osonenc Amadeu Casellas en vaga de fam des de fa 69 dies.  Ahir dimecres a dos quarts de vuit del vespre una trentena de persones es van concentrar a la plaça del Pes de Vic. La mateixa concentració es repetia a les set de la tarda a la plaça de la Paeria de Lleida. Aquest divendres s’en farà una altra a les 7 de la tarda davant de l’Ajuntament de Terrassa, població on està ingressat l’osonenc a causa del seu mal estat de salut. La concentració es farà a l’Hospital Penitenciari d’aquesta ciutat del Vallès Occidental. Igualment, per dissabte a les cinc de la tarda hi ha convocada una nova concentració a la plaça de la Universitat de Barcelona.
Aquesta serà la segona vegada que familiars, amics, i membres del Grup de solidaritat amb Amadeu Casellas es manifestaran a la ciutat comtal.
La primera es va fer aquest dilluns. Una cinquantena de persones van tallar el carrer Aragó de Barcelona per demanar la llibertat del pres després que el titular del Jutjat Penal número 2 de Manresa va denegar la petició de limitar la seva permanència màxima en presó a 20 anys, cosa que significaria la seva immediata sortida en llibertat.
En concret, al carrer Aragó, la manifestació es va fer davant la seu de la Secretaria de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia, on l’advocada del pres Diana Reich, familiars i amics d’Amadeu Casellas, entre els que hi ha Roser Iborra, tenien concertada una entrevista amb el secretari general del servei, Albert Batlle.  Un cop allà, el responsable del servei, els va exigir desconvocar la reunió i només es va mostrar disposat a parlar amb l’advocada i amb la mare del pres Josefina Ramon.
Davant d’aquesta situació, els representants de la plataforma van fer un manifest de protesta on recorden els 22 anys que porta tancat el pres anarquista i els 65 dies de vaga de fam.

69 DIES EN VAGA DE FAM
La vaga de fam comença «afectar la seva salut», i es pot agreujar en els propers dies ja que l’Amadeu ha decidit deixar de prendre glucosa. Per tot això reclamen que se li apliqui «un tercer grau penitenciari» que permetria la seva excarceració immediata explica l’advocada, que també considera que «l’Amadeu està complint «una doble condemna» ja que a banda dels 22 anys de presó que porta «que és massa per una persona», no li deixen tenir beneficis penitenciaris. A més, que la pena de presó actual és per haver trencat la condemna en anys anteriors i no pels atracaments de bancs que va fer als anys 70 i 80.
Per l’advocada, l’actitud d’Albert Batlle indica «que no volen parlar ni negociar», i que la principal raó per no donar-li el tercer grau és per aquest trencament de la condemna, ja que va fugir estant de permís.
D’altra banda la mare de Casellas, Josefina Ramon, explica que l’Amadeu ha perdut 30 quilos i que té por que ara «que ha deixat de prendre glucosa» això li afecti al cap o li quedin seqüeles. A partir d’ara només es podrà subministrat aliments o medicació «per una ordre judicial». També acusa els Serveis Penitenciaris «de tenir la compassió als peus», i insisteix en les traves que els han posat a l’Hospital Penitenciari de Terrassa on està ingressat, ja que només els deixen estar 15 minuts de visita o no els permeten portar-li roba.

Enllaç

Una parella d’osonencs entre Rússia i Geòrgia

En Marc i la Gemma eren a la capital de Geòrgia, Tiblisi, quan de sobte va esclatar la guerra amb Rússia i van haver de refugiar-se al país veï, Armèniaimage

TIBLISI | Sergi Z.C.- Durant aquest mes d’agost s’ha viscut un dels episodis de lluita armada més violents dels últims anys entre Rússia i Geòrgia. El motiu és l’aspiració a la independència d’Ossetia del Sur i Abjasia. Aquestes dos regions tenen el suport de Rússia però la negativa del seu estat, Geòrgia.
Una parella d’osonencs, en Marc i la Gemma, van decidir passar dos setmanes de vacances a Geòrgia. Van arribar a Tiblisi, la capital del país, la nit del passat 7 d’agost. El dia següent van començar a fer turisme per la ciutat però la mateixa tarda del 8 ja van ser informats de la situació política per la que estava passant el país. Aquella tarda no es van moure de l’hotel. La Gemma ens explica que «el mateix dia que ens van informar que havia començat el conflicte armat, l’exèrcit rus va bombardejar la base militar americana a tan sols 15 quilòmetres de Tiblisi i també l’aeroport de la capital».
Els dos osonencs van decidir posar-se en contacte amb la ambaixada espanyola a Rússia perquè a Geòrgia no n’hi ha. Marc assegura que «l’atenció que vam rebre per part de l’ambaixada va ser molt bona ja que ens trucaven cada dia per preguntar-nos pel nostre estat». La nit del 9 d’agost van poder pujar a una furgoneta facilitada per l’agència de viatges la qual els va traslladar fins a la frontera del país veí, Armènia. Des d’allà van poder agafar una segona furgoneta fins a la capital, Yerevan.
Marc vol destacar que mentre van estar a Armènia, van poder comprovar com «francesos i americans van tenir totes les facilitats per marxar ràpidament del país ja que tenien ambaixades a Geòrgia. A més, tan França com Estats Units van donar l’ordre d’evacuament dels seus compatriotes molt abans que Espanya»
De moment, en Marc i la Gemma es troben a l’espera de que l’empresa Touareg Viatges retorni part dels diners que van pagar ja que no han pogut gaudir de les vacances que esperaven. Per altra banda, l’agència es va negar a deixar estar la parella osonenca dos setmanes a Armènia enlloc de Geòrgia.

Enllaç

La plaça de toros de Vic reflectia una cultura taurina centenària

Grans toreros van passar per la Plaça de toros Municipal i aquest fet va fer que la ciutat guanyés prestigi en el món tauríimage

VIC | Sergi Zorrilla.- Encara que avui en dia quedin poques places de toros a Catalunya, o si més no, poques places que encara funcionin, cal saber que no fa tants anys, la majoria de ciutats grans i mitjanes de Catalunya tenien una Plaça de toros pròpia. La tauromàquia ha estat present i arrelada durant molts segles a la societat catalana.
Vic no n’és una excepció. La ciutat té un passat lligat directament amb la cultura taurina, i és que fins fa poques dècades, Vic tenia una Plaça de toros que s’omplia cada dia que es feia alguna celebració popular.
Per entendre la passió pels toros que un dia va tenir la capital osonenca, no n’hi ha prou en remuntar-nos 50 anys enrere. Vic, al s.XVII ja acostumava a organitzar el que aleshores s’anomenaven “correbous”, una espècie de corridas que es celebraven en places provisionals (que es muntaven i es desmuntaven fàcilment) i que es col·locaven a diferents punts de la ciutat depenent de si era una festa de barri o del conjunt de la ciutat. Normalment, si es tractava d’una festa municipal, la plaça de toros s’instal·lava a la Plaça Major.
En aquestes festes, la gent es situava al voltant de la plaça improvisada, just darrere de les tanques, i poc a poc els joves (i no tan joves) s’anaven engrescant a intervenir en l’espectacle. Intentaven fer vacil·lar al toro o simplement, jugar amb les vedelles, conegudes popularment amb el nom de vaquilles. Aquestes eren força inofensives encara que en més d’una ocasió, els participants s’havien endut un bon ensurt per anar amb un excés de confiança. Aquest tipus d’espectacles s’organitzaven en dies assenyalats com ara la Festa Major de la ciutat.
Ben entrats al s.XIX, el gust pels correbous no havia pas disminuït, tot el contrari, cada cop més gent volia veure aquestes celebracions i per tant es va prendre una decisió: col·locar diverses places de fusta itinerants als descampats de les afores de la ciutat. Aquesta però, no va ser una bona solució perquè ràpidament, les places es varen quedar petites.
El poble demanava una construcció fixa i gran que representés la passió taurina dels vigatans. Precisament aquest va ser el tema central d’una conversa de cafè que mantenien una colla d’homes en un bar del centre de Vic pels vols de l’any 1915. Esteve Costa era un dels personatges que estava assegut al voltant d’aquesta taula. Entre copes i puros, Costa va proposar jugar una partida de cartes. Aquella però, no seria una partida qualsevol, com les que acostumaven a fer en aquell mateix bar. Aquella partida de cartes decidiria qui pagaria la construcció d’una Plaça de toros fixa a la ciutat de Vic. Gràcies a aquesta aposta, Vic va inaugurar l’any 1917, una Plaça de Toros fixa.
El dia de la seva obertura la ciutat es va vestir de gala per veure a dos dels toreros més grans de l’època, estem parlant de Manolete II i Machito de Córdoba. Aquesta corrida va ser presenciada pel que aleshores era l’alcalde de Vic, Domènec Camps i Josep Bofill, el seu assessor taurí que no es va moure del seu costat en tota la corrida.
Durant els dos mesos següents es van arribar a celebrar sis actuacions més. Això era la materialització de la prosperitat taurina a la ciutat.
El que havia començat com una afició d’un nombre reduït de persones que jugaven amb unes vedelles, amb el pas dels segles, va esdevindre un esclat cultural amb tot el seu esplendor que va arribar al seu punt àlgid amb la construcció de la Plaça de Toros que es va situar a la zona de l’actual estació d’autobusos.
El fet que la Plaça de Toros fos lloc de pas de grans toreros, va contribuir a donar un cert prestigi a la ciutat. Des d’aquell moment, Vic es va començar a conèixer com una de les ciutats catalanes amb més tradició taurina.

EL FUNCIONAMENT DE LES CORRIDAS
Durant les dècades dels cinquanta i els seixanta, les corrides de toros eren presidides pel cap de policia de la ciutat, en Joan Masramon i Isern. Aquest ocupava una de les butaques més ben situades de la Plaça i des d’allà coordinava la corrida. Era ell qui indicava quan havia de començar l’espectacle, si s’havia de canviar el toro perquè aquell no servia, quan s’havia de començar a clavar les banderilles i quan l’espasa. Fins i tot indicava si s’havia de donar una orella o dues al torero. Tot això ho feia amb una llenguatge de mocadors. Per exemple, si creia necessari canviar el toro, aixecava un mocador verd. Si volia donar una sola orella al torero, aixecava un mocador blanc. Si creia que el torero havia fet una gran actuació i se li havien de donar dos orelles, aixecava dos mocadors blancs.
Tota aquesta simbologia a través de mocadors era una forma d’interacció entre el policia i el públic que sovint protestava si no estava d’acord amb les decisions.
Darrera de totes les corridas hi havia actuacions musicals de diferents orquestres de la comarca.

Enllaç

Diumenge, 24 Agost, 2008

La selecció estatal es penja la plata després de caure amb honor davant els Estats Units

Els de Raül López no poden contra els Estats Units, però la plata avala el bon campionat fet per l’equip estatal, amb la majoria de jugadors catalans

image
Raül López durant el partit.

BIJING (XINA) | Redacció Foto: FEB.- El conjunt entrenat per Aíto García Reneses ha plantat cara des del primer minut de la final fins a l’últim a la selecció dels Estats Units, però les individualitats dels americans i diverses decisions arbitrals polèmiques han acabat decantant el marcador a favor de l’equip liderat per Kobe Bryant.
El partit ha començat amb un ritme altíssim de joc. La selecció espanyola ha pres la iniciativa en els primers minuts, però els Estats Units han aconseguit tancar el primer quart amb 7 punts d’avantatge (38-31). Només s’havien jugat 10 minuts i el marcador ja reflectia que s’estava disputant un grandíssim partit de bàsquet.
Al segon quart Espanya ha continuat desplegant un gran joc col·lectiu i a la mitja part del partit tots els jugadors de l’equip ja havien anotat. Els àrbitres han deixat d’assenyalar moltes accions de passes del conjunt americà i han estat molt permissius amb la seva defensa. Per contra, han carregat de faltes Espanya, que en alguns moments del partit s’ha vist obligada a jugar sense cap base natural perquè Raül López i Ricky Rubio estaven amenaçats per les personals i Calderón no ha pogut jugar la final per lesió.
Després del descans la selecció espanyola ha sortit a la pista amb un desavantatge de 8 punts (61-69) que ha arribat a reduir a només 4 en alguns trams del tercer quart. Una sèrie d’atacs fallats degut a la precipitació dels homes d’Aíto García Reneses han permès als Estats Units afrontar els últims 10 minuts de partit amb 9 punts de diferència (91-82).
A l’últim quart Espanya s’ha arribat a situar a només 2 punts (91-89) de l’equip americà però en els moments decisius del partit ha aparegut Kobe Bryant per acabar decantant la final a favor dels Estats Units. La selecció espanyola ha lluitat fins al darrer moment i ha fet jugades espectaculars amb Rudy Fernández, Pau Gasol i Joan Carles Navarro com a protagonistes. A falta de 2 minuts i 20 segons per a l’acabament del partit un triple de Jiménez ha acostat a la selecció espanyola a 4 punts del conjunt americà (108-104), però els Bryant, James, Wade i companyia no s’han deixat sorprendre. Dues faltes tècniques consecutives assenyalades contra l’equip espanyol han acabat deixant el 118 a 107 definitiu al marcador.

Enllaç
Pàgina 1 de 1440 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 214634 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.9057 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 02:35 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19