Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 14 Juliol, 2006

Cantonigròs dedica el 24è Festival Internacional de Música a Mozart

Amb el desig de conèixer i conviure amb diferents països d’arreu del món el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va obrir ahir dijous les seves portes. Presentant més de 40 cors i grups de dansa que des d’ahir al vespre i fins diumenge oferiran el millor de si. En total s’espera que siguin 30.000 les persones que s’animin a anar a Cantonigròs, un poble de menys de 300 habitants que durant aquest cap de setmana viu el seu millor moment com a poble.
image

CANTONIGRÒS I Mireia M.- El Festival Internacional de Cantonigròs va donar ahir al vespre la benvinguda als 2.000 participants de la vint-i-quatrena edició interpretant un concert homenatge a W.A. Mozart, commemorant així els 250 anys del naixement d’un dels músics que «ha contribuït més al desenvolupament de la música», tal com indica la organització. «Amb aquest concert el Festival s’uneix a tots els Homenatges i referències de Mozart», comenta el seu president Josep Maria Busquets. L’edició d’enguany «segueix en essència la línia dels darrers anys però amb petites inclusions com participar en un homenatge a Mozart». El cor encarregat d’interpretar el concert de benvinguda va ser Meggido, d’Israel. I no és per casualitat, «aquest és l’esperit del Festival, que un gran compositor austríac pugui ser interpretat per una coral jueva» assegura la organització. El cor Meggido, dirigit per Pnina Inbar i composta per 40 cantaires, va interpretar tres nocturns i una missa de l’autor.
A més, una de les obres obligades a la competició de cors infantils serà Alphabet, una obra composada pels nens i que en comptes de lletra té assignada una nota de l’alfabet per a cada nota de la cançó.
image

Un altre acte destacable és l’actuació, dissabte, del cor taiwanès The Taipei county teacher’s choir, un grup mixt de cant coral fundat el 1973 per Er-Yang Liu. Presentaran obres d’autors del seu país.
Aquest acte, doncs, i el d’ahir seran els grans concerts del Festival i han de servir «com a pauta per veure l’interès del públic de cara a la preparació de l’edició de l’any que ve», explica el president Josep Maria Busquets, que arribarà al 25è aniversari. Per a aquesta ocasió es preveu organitzar un gran concert simfònic amb la Jove Orquestra de Catalunya, l’Orfeó Català i la solista Maria Bayo. També es convidarà a alguns dels grups guanyadors de les edicions anteriors.

UN LLENGUATGE UNIVERSAL
Un any més, i ja van 24, el Festival de Cantonigròs acull a més de 40 cors i grups de dansa procedents de diversos països amb la intenció que l’aventura de descobrir diferents cultures a partir de la música i la dansa permeti durant quatre dies que es respiri un ambient de pau, d’entesa i de concòrdia al recinte del Festival, a tot el poble de Cantonigròs i a la comarca en general. En concret hi participen 29 cors i 13 grups de dansa de 26 països d’arreu del món, entre els quals hi ha per primera vegada un grup del Nepal. També n’hi ha de Ghana, de la Xina i de Colòmbia. Tres formacions catalanes, una balear, dues basques i una de Múrcia, entre moltes d’altres. En total seran prop de 2.000 les persones que participaran en la vint-i-quatrena edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs. Es preveu que siguin 28.000 les persones que hi assisteixin. I són 220.000 els euros que hi han estat dipositats.
El Festival de Cantonigròs que es desenvolupa es un espai anomenat campus musical, manté l’essència de cinc competicions: cors mixtos fins a 40 veus, cors infantils fins a 40 veus, cors femenins fins a 36 veus, cors mixtos, femenins o masculins fins a 40 veus, i grups de danses fins a 35 components, incloent-hi els músics. En aquesta edició els participants en la primera categoria, que un cop més representen tres peces, han d’interpretar com a obra obligada Dieu qu’il la fait bon regarder!, de Claude Debussy, i dues composicions escollides lliurament i que no poden superar els 10 minuts. La segona i la tercera categoria també han d’interpretar tres peces i com a obra obligada tenen, els cors infantils Alphabet, i els cors femenins Cançó de finestra, del compositor Josep Vila, actual director de l’Orfeó Català. En la quarta categoria les obres són de lliure eleccions i en la cinquena, pels grups de dansa, s’escolliran dues danses tradicionals del país on procedeixi el grup.
Els premis oscil·len entre els 150 i els 1.000 euros depenent la categoria. En total es lliuraran 6.750 euros de premis en metàl·lic, a més de trofeus addicionals atorgats per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vic, La Caixa, el Festival Internacional de Música de Cantonigròs, la Fundació La Fontana, la Institució Puig-Porret, l’Ajuntament de Manlleu i l’Ajuntament de Tona.
Després dels concursos, cada tarda s’oferirà un concert internacional amb la participació dels diferents grups. I el diumenge a la tarda serà el torn dels guanyadors de les competicions.
El preu de l’entrada general diària és de 12 euros i de 15 la numerada. Els abonaments per quatre dies costen 36 o 45 euros la numerada. Tenen un 20% de descompte els jubilats, grups superiors de 20 persones i tots aquells que disposin de carnets especials. Pels menors de 10 anys l’entrada és gratuïta.

NOU PLA URBANÍSTIC
S’està revisant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cantonigròs i aquest podria afectar la zona on es porta a terme el Festival des del 1983. Si fos així, el president Josep Maria Busquets assegura que «caldria replantejar si ens movem o no, perquè creiem que aquest és l’espai idoni» per continuar celebrant el Festival. Si finalment els obliguen a canviar d’emplaçament podrien acabar marxant de Cantonigròs, «depèn de si tenim una oferta millor».
Per tant, no es descarta la possibilitat que en un futur el Festival Internacional de Música deixi de ser de Cantonigròs.

UNA GRAN TROBADA DE CANT, DANSA I CULTURES
Amb la intenció d’apropar cultures i conviure en pau va néixer, i continua tirant endavant, el Festival Internacional de Música de Cantonigròs. La música i la dansa com a llenguatges universals, que travessen idiomes i fronteres polítiques. Multitud de famílies catalanes obren les seves portes als participants. No parlen la mateixa llengua però comparteixen quatre dies sota un mateix sostre. L’experiència és, sens dubte, enriquidora. I la història del Festival ho demostra.

CANTONIGRÒS I Mireia M.- Enguany el Festival Internacional de Cantonigròs disposarà de 450 voluntaris; «són la base» del Festival, tal com comenta el president Josep Maria Busquets. Alguns hi col·laboren de forma puntual durant tot l’any, però la majoria s’hi dediquen a fons, en cos i ànima, durant els quatre dies que dura el Festival. Ells són els encarregats d’acompanyar els participants, de traduir-los el que es diu i de, en definitiva, que se sentin com a casa. La majoria dels voluntaris del Festival són de Catalunya tot i que hi ha gent de Txèquia i Lituània. Les edats oscil·len entre 15 i 70 anys tot i que el nombre més elevat és de gent jove.
A més d’aquests voluntaris, hi ha 800 famílies de diferents pobles, en total 25, de la comarca i voltants: de Centelles fins a Olot, que faciliten allotjament als 2.000 participants de forma desinteressada i altruista. El fet de conviure els permet conèixer les diferents cultures i compartir quatre dies molt intensos.

ELS VISATS
«És un afer que ens disgusta moltíssim i que hem de fer front tos els festivals. Les ambaixades espanyoles no tenen sensibilitat pel món cultural i deneguen els visats, això no passa per temes esportius o per turisme», es queixa en Josep Maria Busquets. «Estem tot l’any comprovant que els grups que vénen aquí siguin els millors i després els hi deneguen el visat». L’últim cas ha passat aquesta mateixa setmana a una coral del Perú, el més estrany és que ha pogut viatjar per tot Europa i no podrà venir a Cantonigròs, els han denegat entrar Espanya sense la més mínima explicació.

24 ANYS D’HISTÒRIA
El Festival Internacional de Cantonigròs va iniciar les seves activitats l’any 1983 amb l’objectiu de convocar gent d’arreu del món que, a través de la música i de la dansa, volguessin aportar la seva cultura i les seves vivències. Un punt de trobada on a més de mostrar l’art i la tradició dels grups corals i dansaires dels diferents països que hi participen, fos motiu de convivència i coneixement mutu. Des del primer any la crida va estar atesa per un gran nombre d’agrupacions culturals d’arreu del món i en aquests 23 anys d’existència ha quedat demostrat el prestigi del Festival i el bon futur que té.
Hi han arribat a passar 710 cors i grups de danses i 435.000 persones com a públic assistent. L’any 1996 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, «per la seva contribució al foment de l’intercanvi cultural amb països d’arreu del món i per la projecció internacional de Catalunya i de la seva música». L’any 2000 li va ser atorgat el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I i el 2003 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I l’any passat va entrar a forma part de l’Associació Europea de Festivals, consolidant així la seva transcendència a nivell Europeu.

«Els agafes molt de carinyo»
Fa 14 anys que la Teresa i en Joaquim acullen famílies que participen al Festival de Cantonigròs
SANTA EUGÈNIA DE BERGA | Mireia M.- La família Comas-Tuneu juntament amb en Pep Senmartí són els organitzadors i encarregats de trobar famílies a Santa Eugènia de Berga disposades a acollir a casa seva participants del Festival Internacional de Cantonigròs. Aquest serà el catorzè any que la família Comas-Tuneu a més d’encarregar-se’n acullen gent a casa seva. Segur que és una gran experiència, però no tothom hi està disposat i encara menys n’acull durant tant de temps. Potser s’ha de tenir un caràcter especial, i després de veure’ls crec que, almenys, s’ha de saber agafar la vida amb molt bon humor. La Teresa Tuneu va decidir col·laborar amb el Festival de Cantonigròs, després que els organitzadors de Cantonigròs demanessin col·laboració a la Mercè Casassas, «com que nosaltres tenim botiga i ens coneix bastant tothom m’ho va venir a comentar. Jo havia estudiat amb una noia de Cantonigròs, hi havia pujat mentre es feia el Festival o sigui que ja l’havia viscut i li vaig dir que si ho volia tirar endavant, l’ajudava». L’any següent, però, ja va ser ella amb l’ajuda del seu marit qui se’n van encarregar.

ELS GRUPS DE FAMÍLIES
En Joaquim i la Teresa ens expliquen com distribueixen el grup d’una coral entre les famílies. «Dos o tres mesos abans truca la organitzadora dels grups a nivell global per veure si pot comptar amb el poble», igual que 14 anys enrere diuen que sí. Ells ja tenen la llista de les famílies que al llarg d’aquests anys han acollit alguna vegada a persones que participen al Festival «els truquem i els anunciem que ve Cantoni. Cada any surt alguna família nova i algú que se’n desdiu, enguany n’han sortit dues de noves», comenta la Teresa. En total aquest any han sortit 10 famílies disponibles per acollir a 45 persones d’una coral de Letònia (Riga), entre elles la Comas-Tuneu que tindrà quatre persones a casa i a més s’ocuparà de 20 persones més que no viuran en cap família. «Normalment no els col·loquem tots en cases amb famílies, aquest any tenim quatre cases que ens deixen i que no hi viu ningú. En aquestes cases hi posarem 18 persones. Llavors l’ajuntament ens deixa un local on els reunim per donar-los-hi l’esmorzar i el sopar. Tot i no viure a casa nostre estan al nostre càrrec».

EL MOMENT DE LA TROBADA
El dijous és quan en Joaquim i dos guies de Santa Eugènia de Berga, el seu fill Pau, i en Guillem Ausió, van cap a Cantonigròs a donar la benvinguda als participants que residiran durant els dies del Festival a Santa Eugènia. És a l’autocar quan els distribueixen, «així a l’arribar aquí ja tenen clar la seva família i és més fàcil», comenta en Joaquim. Normalment els grups arriben el dijous i agraeixen, després de la presentació, poder anar a les cases assignades «estan cansats del viatge i volen dutxar-se, perquè estan acostumats a països freds i aquí fa molta calor. A més, moltes corals ja aprofiten fer una gira per Europa, com que no els és fàcil sortir del país quan aconsegueixen el visat aprofiten fer una ruta més completa. Els que teníem l’any passat que eren de Sant Petesburg van arribar al Festival de Cantonigròs provinents d’altres festivals i al marxar encara els n’hi quedaven un parell».

ELS GUIES
Si les famílies acullen els participants l’hora de dormir, en Pau Comas i en Guillem Ausió són els guies encarregats d’estar amb ells la resta del dia, de les 8 del matí fins les 8 del vespre. «Els hem d’acompanyar sempre a tot arreu -menys quan actuen-, anar-los-hi a buscar els tiquets per cada àpat, saber l’hora que actuen, traduir coses que els diuen...», expliquen els guies. La llengua de comunicació és l’anglès d’acadèmia «practiquen l’anglès sense haver d’anar a Anglaterra!», comenta la mare d’en Pau. Una de les característiques d’aquests dos guies és que han estat els més joves de la història del Festival. «L’edat per ser guia són els 18, però l’any passat amb 15 ja ho van ser, perquè com que nosaltres portem tants anys col·laborant-hi i els pares d’en Guillem també acullen una família...», comenta satisfet en Joaquim. La veritat és que tot i ser esgotador va ser una gran experiència pels dos nois, que enguany han decidit repetir.

EL COMIAT
Tot i que els participants no marxen fins diumenge, el dissabte és el dia del comiat. La coral forana fa un concert a l’església de Santa Eugènia de Berga d’agraïment al poble que els acull, i els organitzadors preparen una festa amb coca, llonganissa i cava molt fresc per celebrar aquesta trobada entre diferents persones, països i cultures. «La veritat és que tothom és molt agraït i quan marxen les nenes ploren molt. És que els hi agafes molt de carinyo! Hi ha una noia amb qui encara ens enviem correspondència...». I és que amb 14 anys que fa que en Joaquim i la Teresa acullen famílies no han repetit mai de coral i guarden un bon record de cada una de les que ha passat per Santa Eugènia, tot i que si els en fem escollir una trien les dels països de l’Est. «Són els més agraïts, no estan acostumats a sortir. Per exemple troben que aquí els donem una plata de fruita, no un préssec sinó una plata… i això al seu país és cosa de rics! i n’estan molt contents». També tot el poble es bolca a la festa de comiat «no se senten cada dia aquestes veus… valen realment la pena».

Publicat per Redacció el dia 14/07 a les 11:33
a la secció Osona Comarca • a la secció Suplements • (0) Comentaris • (0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282316 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3016 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 6
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 04:16 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19