Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 23 Desembre, 2005

Diàleg misteriós entre el Papà Noel i els Reis

Article d’opinió de
Josep M. Solà Sala

Heus aquí que, pels volts de Nadal, coincidiren, no fa pas molt, el ren del Papà Noel i els camells de Melcior, Gaspar i Baltasar. Entre ells s’establí un diàleg que ens plau de transcriure…
Papà Noel- Bon camí, majestats. Es pot saber quin camí seguiu?
Reis- El mateix que tu, i amb la mateix intenció que tu. Fer somriure la mainada.
P- Això vol dir que sou la competència…
R- No: si és cas, tu ets la nostra competència. No pas nosaltres la teva, I nosaltres no som una rondalla: Som un full important de la Història humana. Nosaltres vàrem veure el Crist!

P- Jo soc popular i universal. La Tradició m’ha fet popular!
R- La Tradició ha fet popular la teva barba, la teva caputxa, la teva campaneta i el teu «Ho, ho, ho!» T`ha fet popular la televisió, la caricatura i el teu estil d’ancià grassonet i el nas vermell com el teu vestit. T’ha fet popular el fet que siguis un, el que fa més econòmica la teva representació. A un comerç sempre li resultarà més econòmic llogar un Papà Noel que tres Majestats…
P- Jo tinc la meva tenda al Nord.
R- Nosaltres la tenim a l’Est.
P- La meva roba és vermella com el foc, com el cor.
R- T’ha fet famós el ser un llegendari successor de Sant Nicolau, un sant que ressuscitava nens i protegia amb dàdives unes noies que havien de subvenir la família dedicant-se a la prostitució. Mai ningú no ha dit un parenostre quan baixes per la xemeneia ni quan toques la campaneta.
P- Molts han visitat la meva residència a Lapònia!
R- Déus saber que el teu vestit és vermell perquè així ho va destinar una famosa marca de refrescos de Nord-Amèrica. A alguns magatzems veuràs un Papà Noel a la planta baixa, un altre el primer pis i un altre al segon i fins i tot un al capdamunt del gratacels. Et vénen a veure a Lapònia. A nosaltres ens vénen a pregar a la nostra tomba de la Catedral de Colònia.
P- Jo tinc l’encert de regalar joguines abans de Nadal o el dia de Nadal, a fi que la mainada pugui jugar durant les vacances…
R- Nosaltres fem el que vàrem fer pel veritable Nadal: no hi vàrem pas anar el mateix dia del Naixement. Hi vàrem anar un temps després. Ho diu Sant Mateu: L’estrella es va parar «sobre la casa on vivia Jesús». Ja no era a la Cova, malgrat que la innocència infantil ens posi pels viaranys de Betlem.
P- Vosaltres no heu aportat res a la Història!
R- Gràcies a Sant Mateu, el narrador del nostre viatge a Betlem es pot datar el temps del Naixement. Això és poc?
P- Ja em direu per què!
R- Fixa’t: l’evangelista explica que ens vàrem presentar davant el rei Herodes el Gran. I Herodes el Gran està perfecta i històricament datat que va morir de neoplàsia a Jericó quatre anys abans de Crist.
P- No és un contrasentit?
R- No: és només un error de càlcul per un frare, Dionís l’Exigu, que va calcular a ull, i a la vista d’una frase evangèlica que li adjudica en boca dels fariseus: «Aquest, que tot just té trenta anys, ens profetitza la caiguda del Temple...» i treu la conclusió que els fariseus feien la tarja d’identitat de Jesús, quan exageraven precisament per no donar crèdit a la profecia. Partint d’aquesta càbala dóna per certa la creença popular de que Crist va morir quan tenia, darrere seu, trenta anys de vida privada i tres de pública. I li va semblar fàcil, a partir d’aquesta hipòtesi, amb la certesa de la Crucifixió d’un divendres en lluna de Nissan, fer-lo néixer després de la mort d’Herodes i del degollament dels Innocents. Gràcies a la narració de Sant Mateu podem fixar amb més exactitud la data natalícia: possiblement, la tardor –o principi de tardor– quatre o cinc anys abans de la mort d’Herodes. Josep no hauria pas tingut la gosadia d’anar-se’n a empadronar acompanyat de la seva volguda esposa, ja acomplerts els dies, cosa no indispensable el d’anar-hi amb l’esposa, en la cruesa de l’hivern hierosolomità, d’on n’havia fugit Herodes cap a la tèbia Jericó a l’hora de trobar la Justícia divina.
P- Però no em negareu que tots fem la mateixa funció...
R- No ho neguem. La rialla d’una criatura val més que tot l’or del món. Ho, ho, ho! Però ens dol de veritat que una tradició eclipsi, per economia i per la facilitat de copiar costums que no són nostres i que, per raons tan petites com la del regal el mateix dia de Nadal, cosa que nosaltres no vàrem pas fer, ens vegem .arraconats per una bona persona de vestit vermell, caputxa, nas tan vermell com la caputxa i una campaneta baixi per la xemeneia sense aquesta espurna de fe i d’història que posem en els ulls de la nostra estimada quitxalla. Amb tot, passa endavant, que tu hi has d’arribar abans. Nosaltres encara en tenim per un setmana i mitja.
P- Gràcies, Majestats. M`esperen moltes xemeneies…
R- I a nosaltres moltes sabatetes i moltes il·lusions…
P- Bon camí.
R- Gràcies. I, ja que vens de Lapònia, no t’erris amb la xemeneia del Sucre. Que dessota no hi viu pas cap criatura…
I així, entre les boires d’una nit glacial es va acabar el misteriós i amistós diàleg entre el Papà Noël i el tripartit dels mags d’Orient. Als mags, això sí, els guiava un estrella. Al Papà Noel el guiava una Guia Michelin. Mireu si n’hi ha de diferència!

Publicat per Redacció el dia 23/12 a les 19:34
a la secció Osona Comarca • a la secció Opinió • (0) Comentaris • (365) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 214004 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4080 segons
Total Entrades: 7173
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/25/2008 07:09 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/28/2008 08:52 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19