Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 10 Febrer, 2006

El poder de l’església

Mercedes Cruces, grafòloga
Per motius aliens a mi, la vida i el martiri que estic relatant sobre Josefina Vilaseca, s’ha de suspendre. Les religions és una de les formes de “PODER”, de controlar als éssers humans. Una de les maneres més greus d’eliminar la veritable espiritualitat i essència de l’ésser. Els fanatismes vinguin de les creences que vinguin, són la barrera que impedeix l’evolució veritable de l’home. Rere aquests fanatismes s’oculta el desig de controlar, de dirigir, de posseir… Quan d’alguna manera s’intenta aclarir circumstàncies realment doloroses i punibles, on han participat diversos membres d’aquesta creença, en aquest cas catòlics, es forma una pinya per a impedir que la llum de la veritat sorgeixi.

Sota unes grans ales negres s’han ocultat durant segles, criminals, violadors, delinqüents, anormals sexuals etc., i aquestes ales a manera de gallina clueca els ha protegit en nom de “DÉU” i sobretot en nom propi. L’Església és intocable, perfecta i ha estat un dels refugis més legalitzat de nombrosos delinqüents.
Què importa si la vida d’una nena ha estat arrabassada per la força!, el principal és que no se sàpiga, cal emprar tots els mitjans per evitar l’escàndol. Amenaces de l’Església de tot tipus les hi ha hagut sempre i aquell popular refrany “a Dios rogando y con el mazo dando” és la millor de les formes de descriure certs comportaments d’aquesta Institució durant segles. On està la caritat cristiana? on els valors que ells mateixos proclamen?
El negoci estava servit, era fàcil. Ella puja als altars i a ells se’ls omplen les arques en el seu nom. Jugant amb la fe dels creients, aquests innocents que van resar les oracions d’esperança, implorant a la futura beata que intercedeixi pels seus mals i desgràcies, aliens a tot un complot i un fosc negoci de santedats. Em fan callar, però el silenci de vegades és el major dels crits. Fa ja més de cinquanta anys que una nena pèl-roja està cridant des de la seva tomba, fa anys que demana justícia, fa anys que vol sortir del lloc on es troba enterrada perquè la duguin al nínxol on reposen els que de debò l’estimaven, però... ningú l’escolta, no els convé escoltar-la perquè si l’escolten, hauran de reconèixer tot el mal que li van fer.
Les històries, aquestes vides i fets que ens conten diàriament són realment autèntiques? Sempre s’ha manipulat la història, a conveniència d’aquells que els interessava que la història fos altra. La mentida és una de les grans raons de la història, un pais, una nació, una església, les creences… està construït tot sobre una base de mentides creades per tot aquell que exerceix un poder. La manipulació dels homes ha estat la causa de les pitjors guerres al món i el “PODER vingui d’on vingui, s’alimenta de la hipocresia, de la prepotència.
La caixa dels trons ha de tancar-se, són moltes caixes de trons les quals es tanquen cada dia, vam tancar els ulls perquè el cor no senti i es torni dur, vam tancar els ulls per a no veure la desgràcia dels quals ens envolten, i anem pel món cecs de sentiments, sense importar-nos el dolor aliè.
Parlo per mi mateixa, absolutament ningú m’ha dit el què he de dir, la meva consciència està neta, no he de demanar disculpes a ningú per intentar relatar la curta vida d’una nena.
Donem pas als poderosos experts en martiris perquè siguin ells els que decideixin si la seva vida va ser un martiri o no… Jo… els dic: per descomptat que va ser un martiri! Si volen donar-li el títol de santa, bé el mereix, no hi ha ningú que el mereixi més que ella, perquè sempre estigui present entre tots aquells que han volgut redimir-se proclamant la seva santedat. No sabem què hi ha darrere de la mort, solament ho saben els morts, però de vegades sentim la seva presència, i s’escapen inexplicables energies que subtilment es llisquen pel món físic, xocant amb les teves pròpies i saps llavors que aquests morts no descansen en pau, perquè van viure les pitjors de les vides i els més terribles turments.
No puc deixar d’escriure aquesta història sense una explicació que a mi em satisfaci, no puc deixar que el silenci imposat, ompli d’equivocacions el pensament dels lectors, no sóc jo qui corre la cortina de l’oblit, sinó que les circumstàncies que envolten aquest escabrós cas, són les que m’obliguen a romandre callada fins que uns altres més importants que jo s’hagin pronunciat.
Gràcies a tots per llegir-me.

EDITORIALS
La direcció d’Osona Comarca ha decidit aturar la història de la Josefina Vilaseca, escrita i documentada per Mercedes Cruces, com a resposta a la petició que se’ns ha fet des del Bisbat de Vic. En cap cas s’ha d’entendre com una ingerència en els continguts o un intent de coartar la llibertat d’expressió d’un mitjà de comunicació, tot i que avui -per desgràcia- està en entredit a causa de la por del món occidental a la reacció d’uns fanàtics que, emprant-se en la religió (en aquest cas l’islam), volen imposar els seus criteris.
En aquests moments s’estan duent a terme les diligències perquè el procés de beatificació de Josefina Vilaseca sigui estudiat a Roma i s’acabi certificant la convicció que fou una màrtir de la puresa. El nostre profund respecte per totes les creences i les seves institucions ens ha decidit a ajornar la publicació per no interferir en el procés i en el seu desenvolupament. Aquesta remota però real possibilitat -així se’ns ha explicat des de la cúria- ens ha semblat argument suficient per ajornar la publicació de la història investigada per Mercedes Cruces fins que no hi hagi decisió ferma del tribunal eclesiàstic que segueix la causa de la beatificació de Josefina Vilaseca.
La història que ha resseguit la Mercedes Cruces difereix en les formes edulcorades que volien convertir la nena d’Horta d’Avinyó en el símil espanyol de Maria Goretti, una nena italiana d’onze anys que va ser canonitzada el dia de Sant Joan del 1950 per Pius XII, perquè va escollir morir abans que permetre que un jove abusés d’ella. Des de la direcció tenim constància de l’enorme expectació que havia causat la publicació d’aquesta història i no volem trair la confiança dels nostres lectors, ni qüestionar la nostra independència informativa o la veracitat de la documentació que està en poder de la nostra col·laboradora. Des d’aquestes mateixes línies assumim el compromís de reprendre la publicació de la història d’una nena que, en això no hi ha cap dubte, va ser una màrtir. Ho farem des de la seguretat que ja no podrem interferir en un procés que ha reobert un tribunal eclesiàstic, però des de la responsabilitat que un cop finiquitat explicarem -si no coincideixen els fets- la història que tenim documentada d’una nena que va morir víctima dels obscurs i inconfessables pecats dels qui es van aprofitar de la seva innocència.
La propera setmana, Mercedes Cruces començarà una nova història del capítol insòlit que envolta la nostra comarca i la nostra gent.

Publicat per Redacció el dia 10/02 a les 10:48
a la secció Osona Comarca • a la secció Insòlit • (1) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216989 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2910 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:45 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19