Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 13 Abril, 2007

El refugi de l’Illa

image

Després de dinar, hem passat una bona estona fent una petita migdiada, però finalment hem decidit tornar al refugi ja que ha baixat força la temperatura. Al mateix temps les bromes s’han anat fent més espesses i l’ambient s’enfosqueix. En una esplanada davant mateix del refugi els sorollosos estadants hi estan col·locant bosses i estris de material de pesca que van traient de l’interior. També és en aquest moment que ens adonem d’un parell de “rulots” instal·lades a tocar d’un estany més llunyà; ens fa l’efecte que deuen servir pels guardes forestals que tenen cura de la vigilància de l’indret o instal·lats per influents i adinerats individus que els han permès instal·lar-hi el seu particular refugi.

Entrem dintre, a l’exterior la fredor de l’aire i sobretot la foscor de la tarda no fa gens agradable restar-hi. Són poc més de les cinc i malgrat que el local ha quedat pràcticament buit, continua mantenint la seva fredor no solament física sinó de poc acollidor. Arriben un grup de set o vuit persones, aquestes sí amb tots els detalls i l’equipament d’excursionistes, ens fan saber que són de les comarques tarragonines i que estan recorrent Andorra resseguint tot el perímetre fronterer. Tampoc els agrada massa el refugi però per les etapes que tenen assenyalades han de fer-hi nit. Nosaltres els fem saber que passem d’una punta a l’altra d’Andorra seguint el GR i que sentint-ho molt, malgrat la seva companyia, acabem de decidir que marxem, aprofitant l’estona que queda de tarda per fer un tros més de camí sabent que el recorregut és tot ell de baixada i que serà fàcil arribar a algun dels altres refugis que hi han dintre la vall, que ja coneixem i que són força més acollidors, al mateix temps que avancem un tros més d’etapa.
Deixem el refugi després de despedir-nos dels excursionistes mentre contemplem les trifulgues que es munten els pescadors amb els equipatges i les seves canyes que han acabat apilant al mig del prat i han recobert de plàstic segurament per por de pluja. Ben mirat aquesta por a la pluja ha estat la que ens ha retingut fins ara al refugi, però malgrat l’aire de pluja que s’ha aixecat, confiem arribar sense mullar-nos, això sí, quasi correm.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282573 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2634 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 7
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 08:26 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19