Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 31 Març, 2006

En 10 anys Osona augmentarà un 43% el consum d’energia

El canvi climàtic ja és una realitat a Osona i les conseqüències es comencen a notar en tots els àmbits

El grup de Defensa del Ter ha presentat un ambiciós treball sobre el canvi climàtic a la comarca d’Osona. En dues jornades, ponents de diversos àmbits socials han constat que el canvi climàtic ja és una realitat a Osona, com demostra el fet que en els darrers temps s’han detectat els majors períodes de calor de la història. Això provocarà que en pocs anys les conseqüències es comencin a notar en l’agricultura i la ramaderia, la flora i a fauna, l’energia, l’organització urbanística, els residus i el sector industrial, entre d’altres àmbits.

OSONA | Montse Mir.- Tot i que cada vegada hi ha més gent que comença a conscienciar-se de la importància del canvi climàtic, encara hi ha la idea que els seus efectes són molt distants. Es pensa amb el desgel de l’Antàrtida, la pujada del nivell dels mars o les grans catàstrofes naturals. Però el que no s’ha pres consciència és que ja s’ha començat a comprovar que el canvi climàtic també tindrà importants repercussions locals. Per això el Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat un treball sobre els efectes que el canvi climàtic té i tindrà a Osona. El treball s’ha presentat en dues jornades, la primera de les quals es va portar a terme a la Universitat de Vic el passat 14 de març i la segona es farà al llarg d’avui al Museu Industrial del Ter.

ELS EFECTES JA ES NOTEN
Una de les conclusions més contundents que s’extreu d’aquest treball és que el canvi climàtic ja és una realitat a Osona. Són conseqüències palpables com el fet que en els darrers anys s’han detectat els majors períodes de calor des que es tenen dades i la tendència és clarament a augmentar. A més, la flora i la fauna també ha començat a denotar conseqüències dels augments de temperatura i la sequera, cosa que ha provocat, per exemple, que hagin començat a entrar en període de desaparició algunes espècies com és el cas de la papallona Apollo o la granota Roja.
Però els efectes també s’han començat a notar en el sòl, que perd qualitat i, per tant, afecta a la producció d’aliment. Una problemàtica molt lligada al sector ramader, que tal com va explicar el veterinari Ferran Garcia en la primera jornada s’està convertint en un sector insostenible, sobretot pel que fa al porcí, perquè cada vegada hi ha més concentració d’animals fins al punt que actualment la cabana porcina d’Osona consumeix únicament per beure tanta aigua com 85.000 persones.

ENERGIA
Tots aquests efectes provenen del canvi climàtic que estan produint els gasos d’efecte hivernacle, tal com explicarà avui Josep Verdaguer, responsable de l’Agència de l’Energia d’Osona. Segons les dades de Verdaguer, el consum de l’energia fòssil és la causant del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle repartits pràcticament a parts iguals entre el transport, la indústria i l’habitatge. Una situació que lluny de canviar anirà en augment a curt i mig termini ja que les previsions del Pla de l’Energia de Catalunya calculen que el consum d’energia creixerà un 43% en només 10 anys, a causa, sobretot, de l’augment de la població, ja que la Generalitat també preveu que en 20 anys la població d’Osona augmenti en 100.000 habitants.
Això provoca una situació molt complicada segons Verdaguer, ja que l’augment del consum energètic provoca una major producció de gasos d’efecte hivernacle i, al seu torn, el canvi climàtic que produeixen provoca un major consum d’energia, sobretot per refrigeració, un peix que es mossega la cua.

MENYS ENERGIA, MÉS CONSUM
Però a això hi hem d’afegir, que segons les dades de Verdaguer, aquest canvi fa preveure que hi hagi més períodes de sequera acompanyats de més concentració de precipitació, cosa que afectarà negativament la producció elèctrica minihidràulica, és a dir amb les petites instal·lacions que hi ha al riu Ter. La manca de cabal ja ha començat a fer minvar la producció d’aquestes instal·lacions que, juntament amb la instal·lació de Sau, produeixen un 30% de l’energia que es fa a la comarca.
A banda, també es reduirà la producció d’energia fotovoltaica ja que, segons Verdaguer, les plaques solars, que en els darrers anys s’han incrementat de manera espectacular a la comarca, produeixen molt menys energia amb temperatures elevades, encara que a primera vista pugui semblar el contrari.

LA SOLUCIÓ ÉS L’ESTALVI
Totes aquestes dades, són les previsions que es fan si es continua consumin la mateixa energia que actualment. Per això, per Verdaguer, l’única manera de mitigar aquesta situació és reduir les emissions de CO2 derivades del consum energètic i això només es pot fer a partir de polítiques de conscienciació d’estalvi energètic. Verdaguer afirma que s’han d’aplicar criteris d’eficiència energètica en els processos, equips, edificis, vehicles i, també, en els hàbits de la població. Per a altra banda, caldrà desplaçar transitòriament els consums de la comarca cap a fonts energètiques alternatives al CO2, a través de l’extensió de la xarxa de gas als municipis que encara no en tenen, i molt especialment del desenvolupament de les energies renovables. L’energia solar o la biomassa a curt termini, i d’altres renovables com l’hidrogen en seran les estrelles. 
En aquest sentit, Verdaguer assegura que una de les millors notícies d’aquest any és que a partir del mes d’agost entrarà en vigor la llei que obliga que tots els edificis de nova construcció tinguin com a mínim una placa solar per habitatge per escalfar l’aigua sanitària. Ara a Osona hi ha instal·lats prop de 1.600 metres quadrats de captadors solars tèrmics i es preveu que amb l’entrada en vigor de la llei solar aquests valors s’incrementin de forma important.  En canvi, la comarca té molt poc potencial per produir energia eòlica.
El que sí va en bon camí és l’adaptació del parc automobilístic cap a vehicles amb menor consum, i amb ús de biocombustibles que permetrà atenuar de manera important l’increment d’emissions. En aquest sentit, Verdaguer està convençut que la planificació territorial, el planejament urbanístic i la planificació sectorial són les eines que permetran definir a mitjà i llarg termini un model territorial compacte que permeti delimitar el consum d’energia tan en el sector residencial com en el transport.

LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA SERÀ LA QUE PATIRÀ LES MAJORS CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC
VIC | Montse Mir. Un altre dels sectors que també rebrà els efectes del canvi climàtic serà l’industrial. Segons l’estudi que avui presentaran Hermina Ordeig, Dolors Colom i Elisenda Currius, de l’Oficina de Promoció Econòmica de Manlleu, la falta d’una estratègia comarcal de desenvolupament industrial ha fet que osona creixés d’una manera poc planificada i poc previsora pels canvis del futur. De fet, encara ara hi ha poques empreses que percebin el canvi climàtic com un in-put a tenir en compte a l’hora de planificar de forma estratègica a mig i llarg termini. Però, les dades demostren que si bé la indústria no patirà massa efectes directes del canvi climàtic, si se’n preveuen d’indirectes que es traduiran en una menor productivitat, un augment de les necessitats de manteniment, una major despesa energètica i, al mateix temps, inversions costoses per donar resposta a la creixen demanda de refrigeració artificial. Segons l’estudi el sector que més conseqüències rebrà serà l’agroalimentari perquè, per una banda necessita la matèries primers vegetals i animals que depenent molt del clima i, per l’altra, perquè és un sector que consumeix molta aigua i molta energia per a calefacció i refrigeració. Conseqüències que poden arribar a ser preocupant si es té en compte que aquest sector és un dels pocs de la comarca que actualment presenta una tendència de creixement i que hores d’ara ja representa el 20,9% del PIB Industrial.
Davant d’aquesta situació, l’estudi proposa que per tal de minimitzar aquests efectes negatius que produirà el canvi climàtic a la comarca, cal potenciar la capacitat d’adaptació de totes les activitats empresarials i, en especial, aquells sectors que presenten una major sensibilitat al clima. Per això, és necessari que es faci una planificació estratègica comarcal, però també que es prenguin mesures a nivell d’empreses agrupacions d’empreses i gremis.
En aquest, a nivell de comarca s’haurà d’evitar la instal·lació d’activitats amb elevats consums d’aigua o d’energia. Promoure models d’urbanisme sostenible, que minimitzin la necessitat de desplaçaments i l’ocupació de nou sòl. Potenciar l’ús del transport públic i treballar conjuntament amb els agents socials i econòmics per promoure l’ecoeficiència a nivell de qualsevol tipus d’empresa.
Pel que fa a l’òptica empresarial s’ha de promoure la gestió ambiental de les empreses. També seria bo treballar per sectors empresarials, a nivell agremiat o de polígons amb l’objectiu de trobar sinergies de cara a la protecció ambiental, cosa que facilitaria la reducció dels costos de tractament. L’optimització de certes infraestructures…

LA FLORA I LA FAUNA I LES RESERVES D’AIGÜES REBRAN ELS PRIMERS EFECTES
VIC | Redacció.- Alguns dels majors efectes del canvi climàtic es donaran en els sistemes aquàtics de la comarca. El canvi en pot alterar les característiques provocant que la flora i la fauna en sortint malmeses. En aquest sentit, també es important destacar que els episodis de pluges extremes que es preveuen augmentaran el risc de riuades cosa que pot provocar que la reserva dels aqüífers es redueixi a causa de la ràpida escorrentia i a la creixent sobreexplotació. En aquest sentit serà molt important actuar en previsió restringint l’ocupació de les zones inundables i millorar la gestió, recuperació i reutilització de l’aigua.
Però un altre dels àmbits en què també incideix el canvi climàtic és el territori.  Segons l’estudi que ha fet el GDT, de cara al canvi el planejament territorial i urbanístic ha d’afrontar dos reptes principals, que són moderar i ordenar el creixement exponencial de la superfície urbanitzada i dotar la comarca d’un sistema de transport públic eficient i sostenible, que passa per potenciar i facilitar tots els modes disponibles, des de la bicicleta al ferrocarril.

LA CABANA RAMADERA A OSONA PRODUEIX DOS MILIONS DE METRES CÚBICS DE PURINS
MANLLEU | Redacció. Entre els ponents que participaran aquest divendres a la segona jornada sobre el canvi climàtic que tindrà lloc aquest divendres al Museu Industrial del Ter, a Manlleu, organitzada pel Grup de Defensa del Ter, destaca la que farà Jordi Codina, un biòleg manlleuenc, parlant dels residus i del seu important efecte sobre el canvi climàtic.
En la seva intervenció Codina parlarà de com certes emissions de gasos produïts per l’activitat humana poden arribar a comportar canvis importants de la dinàmica climàtica global, i també explicarà que és el conegut efecte hivernacle. Segons Codina, ‘tot i que quan parlem de l’efecte hivernacle es referim a un problema d’àmbit global, doncs afecta a tot el planeta, l’origen del problema és a escala local. Es doncs l’acumulació d’efectes a escala local que generen un problema global’.
Del conjunt de residus, els municipals i els ramaders són els que contenen una part més important de fracció orgànica, i com a conseqüència són els residus que més aportacions fan a les emissions de CO2.

RESIDUS ORGÀNICS
La quantitat de residus municipals d’Osona segueix una tendència creixent. L’augment de la població i l’augment de residus per habitant en són la principal raó. Segons els estudis de Jordi Codina, l’any 2004, els prop de 138.630 habitants de la comarca van generar un total de 65.162,6 tones de residus municipals, amb una relació aproximada de 1,3 Kg/habitant i dia.  Aproximadament el 45 % d’aquests residus municipals, unes 29.323 tones, és fracció orgànica.  Són aquests residus orgànics els que, una vegada dipositats a l’abocador, es descomponen produint biogàs que s’allibera a l’atmosfera causant emissions d’efecte hivernacle. La recollida selectiva implantada en molts municipis ha ajudat a reduir aquestes quantitats, tot i que únicament es recull selectivament un 13% de la fracció orgànica.
Un dels punts més destacats de l’estudi parla de l’abocador d’Orís, que fa deu anys que va entrar en funcionament, i que en aquest temps ja ha acollit 437.919 tones de residus municipals. El gas metà arriba al 60% del total de gasos que emanen de l’abocador d’Orís, i a tots els gasos que es produeixen a l’abocador s’ha d’afegir els que produeixen els camions que a diari hi porten residus.

ELS RESIDUS RAMADERS, PITJOR
Però si hi ha uns residus que afecten sobremanera al canvi climàtic a la comarca d’Osona, aquests són els ramaders. Aproximadament la cabanya ramadera d’Osona produeix anualment uns 2 milions de m3 de purins i prop de mig milió tones de fems. La major part d’aquestes dejeccions ramaderes tenen per destí final l’aplicació agrícola. Les dejeccions ramaderes que no s’apliquen als conreus es porten principalment a les plantes de tractament de purins de Masies de Voltregà i de l’Esquirol.
Cal destacar també que els elements nitrogenats dels purins són molt volàtils, i per tant també hi ha emissions de compostos nitrogenats, tant en l’emmagatzematge com en el procés d’aplicació agrícola dels purins. A nivell orientatiu es pot estimar que el nivell d’evaporació dels compostos nitrogenats dels purins és del 20 % i que l’oxidació del nitrogen amoniacal és del 10% del total del nitrogen volatilitzat, fet que suposa unes emissions d’òxid nitrós a l’atmosfera d’unes 200 tones/any. Considerant que l’òxid nitrós te un potencial de reescalfament 290 vegades superior al CO2, es pot estimar que la contribució a l’efecte hivernacle és d’unes 58.000 Tones de CO2 equivalent a l’any. A més l’òxid nitrós és un dels contaminants que desencadena la formació d’ozó troposfèric, un contaminant amb una important incidència local a Osona.
La dada més colpidora és la que demostra que els residus ramaders són responsables del 81,6 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle atribuïbles als residus d’Osona
A nivell de residus industrials, segons dades de l’any 2004, van ser 293.626 tones de residus les que es van recollir, amb els provinents dels llots de les depuradores com a més perjudicials.
Com a mesures correctores, Codina proposa pel que fa als residus municipals, la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a tots els municipis, així com promoure la minimització dels residus municipals i també l’aprofitament energètic del biogàs de l’abocador comarcal.
Com a solucions als efectes provocats per la ramaderia i la indústria, Jordi Codina apunta com a mesures correctores limitar cabanya ramadera a la comarca i fomentar la reducció en origen del volum i la càrrega orgànica dels purins, el compliment del Codi de bones pràctiques agràries, així com el control i la coordinació de les administracions actuants amb el sector ramader, o promoure la implantació dels sistemes de tractament seguint els criteris tecnològics que determina l’Agència de Residus de Catalunya amb la recent guia dels tractaments de les dejeccions ramaderes.

EL GDT PRESENTA ELS NIVELLS DE NITRATS DE L’ANALISI DE 155 FONTS DE LA COMARCA
MANLLEU | P.P. - El Grup de Defensa del Ter ha fet públics aquests dies els resultats de les analítiques realitzades a un total de 155 fonts de la comarca, en mostres recollides el mes de gener. D’aquests resultats s’en desprèn que les fonts d’Osona estan, de mitjana, lleugerament més contaminades que l’any passat. Les dades obtingudes manifesten la confirmació de la tendència dels últims anys ampliació de les zones contaminades amb anterioritat, i un lleuger increment de la càrrega contaminant en alguns punts d’aigua.
En el seu informe, el GDT denuncia que des de 1996 ha plantejat ‘reiteradament a la societat en general, i a diferents administracions, no tan sols l’excessiu creixement de la cabana animal (especialment de porcí), sinó la necessitat de modificar el sistema intensiu d’engreix de bestiar cap a un model més respectuós tant amb el medi ambient, com amb els propis animals. La reducció de la cabana, no és una solució definitiva, sinó una condició indispensable per plantejar seriosament el futur del camp i de la ramaderia’.
Gairebé deu anys després que des del GDT es comencés a denunciar el desequilibri ambiental que suposa un model de ramaderia intensiva massa dens en caps de bestiar per a la comarca d’Osona, el Consell Comarcal i el mateix sector porcí han encarregat un estudi per demostrar que entre el 70 i 80% dels pous que s’han estudiat, tenen nivells de nitrats superiors als 50 mg/litre a partir dels quals l’aigua no és apte per al consum humà segons la OMS. 

Publicat per Redacció el dia 31/03 a les 12:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Reportatge • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 214010 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 1.2598 segons
Total Entrades: 7173
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/25/2008 07:09 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/28/2008 09:22 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19