Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 08 Juny, 2007

Formigues blanques

En un poblet de quatre cases, mig perdut de la Galícia profunda, els pocs veïns que hi ha, han quedat ben distrets. S’ha descobert una història d’aquelles que qualsevol que porti una vida tranquil·la… apostòlica… i romana, mai s’hagués imaginat.

Les protagonistes són cinc dones que ja han entrat en edat juràssica. Són tres germanes, dues solteres i es diu que encara senceres doncs amb la mala llet que sempre gasten no hi deu haver cap cuca en vida capaç de pujar-hi al damunt. Altes, grasses i amb mala cara. L’alta és vídua i els que la coneixen diuen que havia estat molt maca, però per culpa de les altres dues malgirades, no havia tingut mai ni veu… ni vot… Les altres dues que vivien amb ella en aquell gran “caserón” que amb un bon grapat de terrenys han anat passant de mans familiars, són dues benaventurades lloques que aguanten i aguanten el temporal per poder anar picant pel bec i tenir la panxa plena.
Mai cap dels pocs veïns ha pogut ficar-se portes endins, només parents de lluny han anat entrant dins aquella fortalesa, però mai ningú sabia, ni s’imaginava que aquestes benaventurades dones estiguessin muntades a les noves tecnologies, connectades per internet des d’on tenen muntat un negoci fent d’intermediàries d’un sex-shop. Venien tots aquests joguets i aparells per que disfrutem més fent sexe. Collons que fort!! Aquestes que anaven amb una camioneta amunt i avall, venent pollastres, gallines, ànecs, ous, patates, etc… i a més són d’aquelles d’anar a missa, sempre les primeres, mai abandonen la casa, ni vacances ni res. Tot l’any igual. Fan com la Guàrdia Civil, a l’hivern de llana i a l’estiu, de fil. A ara per culpa de l’entramat aquest, s’ha descobert que “cuidadin” del que són capaces aquestes iaies. Com és que sabessin elles tot això d’aquests flòstis per fer-los anar quan anem calents.
Ara que per la tele s’ha posat de moda xafardejar del passat, tant dels morts com dels vius que estant al “candelero” amb les “hormigas blancas”, els veïns d’aquestes fan moure la memòria històrica patatera. Ja diuen, entre d’altres, que de filles de Maria, aquestes res de res. Ni la mare se n’escapa tot i que ja fa anys que està criant malves. Diuen que aquest llamp de casassa i tantes terres, s’ho va currar ella que havia estat més ràpida que una guilla, sempre al lloro d’on hi havia un padrí sol i propietari, que necessités atencions. Si arribava ella s’enlairava les grosses mamelles, se’ls encarinyava cuidant-los fins que estiraven la pota i ella es beneficiava de l’agraïment passant per notaria.
Els bombers, que saben més que el llibre d’en “Petete”, quan han sabut aquesta història de gallines, ous, sexe i internet, ja diran que això no ha fet més que començar, que d’històries de persones que estan vivint d’amagatotis ficades amb tinglados que ningú s’imagina, que això de les noves tecnologies i el canvi climàtic ens estan canviant el nostre tarannà.
Mentrestant, les padrines internautes gallegues han desconnectat internet i fan com si res, criant conillets i fent mercats. Però això d’anar a missa, falta saber com reaccionarà el rector que ha de saber que aquestes feligreses són unes endimoniades, que tenen les mans brutes amb tocar tantes titoles de piles i vagines que es belluguen en llepar-les
Olé, olé. Més feina pels de la sotana.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282375 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3019 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 05:28 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19