Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 10 Febrer, 2006

Frederica MOntseny: notes biogràfiques

Al 1936 es va convertir en la primera espanyola en encapçalar un ministeri. Entre els seus era coneguda com ‘la Lleona’ per la seva tenacitat

Des de fa unes quantes setmanes el nom de la dirigent anarquista espanyola Frederica Montseny ha sortit de la “ploma” d’alguns dels col·laboradors habituals d’aquest setmanari. I la veritat és que no ha sortit ben parada (ni ella ni els seus companys del sindicat de la Confederació Nacional de Treballadors, la CNT) dels comentaris que li han prodigat aquests col·laboradors. Sense ofendre a ningú volem fer un recordatori en veu alta de la que va ser primera dona espanyola (i d’Europa Occidental segons consta a l’avinguda que li van dedicar a Toulouse) en ocupar un ministeri de govern (molt abans que es parlés de la paritat).

Al mes de novembre del 1936 va entrar a formar part d’un govern de concentració d’esquerres (ja havia esclatat la Guerra Civil espanyola) de Largo Caballero en el qual hi figuraven dos ministres més anarquistes. A ella li va tocar encapçalar el ministeri de Sanitat i Assistència Social.
Frederica Montseny va néixer a Madrid un 12 de febrer de 1905 (l’any passat es van celebrar diversos actes commemoratius). Els seus pares van ser els anarquistes catalans Joan Montseny (més conegut per l’àlies de Federico Urales) i la Teresa Mañé (coneguda per Soledad Gustavo). Després de casar-se civilment el 1891 es van traslladar a viure a Reus on van fundar una escola laica i mixta… un pecat per a l’època ajuntar nens i nenes a les mateixes aules! Allà el pare és empresonat diverses vegades per les seves idees. El 1896 és acusat d’haver participat al “Procés de Montjuïc”; és alliberat però s’ha d’exiliar a Londres d’on retorna clandestinament a Madrid cap allà el 1898, on es reunirà amb la seva dona i on neix la Frederica.
A Madrid funden les publicacions La revista Blanca (1898-1905), en la qual van col·laborar destacats personatges del moment com Unamuno, Clarín o Pablo Iglesias, i Tierra y Libertad (1902-1905), essent la Teresa Mañé l’administradora. L’activitat dels pares porten a la Frederica a “voltar” i conèixer una Espanya anarquista (i pobre) que lluita per les llibertats i per les millores laborals, econòmiques i socials (com ho són els casos de la “Mano Negra” a Andalusia o la defensa aferrissada de Ferrer i Guàrdia a Barcelona). No va anar mai a escola, els seus pares es van encarregar d’ensenyar-la a ser lliure, allunyada de l’ensenyament oficial ja que el pensament anarquista creia que “domesticava” els infants per al sistema. Els seus pares van dotar la seva filla de lliurepensament…
Un conflicte enfronta la família amb Arturo Soria, el creador de la “Ciutat Lineal” de Madrid al que acusen d’estafa i especulació. Les pressions i les denúncies fan que la família retorni a Barcelona cap el 1912, on continuaran la seva tasca de docents i la de publicació de diferents diaris i col·leccions de relats i novel·les.
Aquest va ser l’esperit i la formació que va rebre una jove Frederica Montseny. A Barcelona va poder cursar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va conviure amb destacades personalitats del món anarquista de la talla de Salvador Seguí, Àngel Pestaña o Lluís Companys. I també va iniciar les col·laboracions escrites sobre anarquisme i feminisme, destacant la seva participació, entre d’altres, a Solidaridad Obrera des de 1923, any en que entra a formar part de la CNT, que recordem era el sindicat majoritari d’aquella Espanya de primer terç del segle XX. La seva entrada coincideix amb la forta espiral de repressió contra aquest sindicat, organitzada en termes il·legals (paramilitars i parapolicials) per part del governador civil de Barcelona, Martínez Anido. És a partir dels seus escrits que comença a ser coneguda i a participar en nombrosos mítings. Més tard entraria a formar part de la Federació Anarquista Ibèrica, la FAI, moviment molt més radical dins de la CNT, on s’enfrontaria a companys com Peiró o Pestaña. Per la seva tenacitat era coneguda entre els seus com “la Lleona”.
El 1933 neix la seva primera filla, de nom Vida, fruit de la seva relació amb el seu company sentimental des de 1930, Germinal Esgleas (la parella va tenir tres fills). La ruptura del concepte de “família tradicional” que preconitzava l’anarquisme anava en favor de poder triar la parella i si la relació no anava bé, doncs deixar-la i continuar la vida. En fi, Frederica és mare i això no és un impediment per seguir la seva vida política.
Durant la Guerra Civil espanyola, és designada per Largo Caballero per dirigir el nou ministeri, en la vida de la Segona República, de Sanitat i Assistència Pública, aplicant algunes teories sanitàries. Malgrat el seu ideari antigovernamental, les moltes pressions la porten a acceptar el càrrec, que va ocupar entre novembre del 1936 i maig del 1937. Els anarquistes van entrar a formar part dels governs municipals, del de la Generalitat i del de la República per crear un front unitari antifeixista.
La seva tasca al govern republicà no va poder ser portada completament a la pràctica degut a l’època de guerra i a l’escàs temps d’actuació. En aquest context la principal tasca d’actuació del seu ministeri va ser la d’atendre als refugiats, però també va intentar impulsar d’altres projectes innovadors per a l’època com per exemple: convertir els orfenats en llars d’infància; crear menjadors per a embarassades; habilitar espais on les prostitutes podien aprendre oficis; fer una relació de treballs que podien realitzar les persones minusvàlides… Fins i tot va intentar regular l’avortament mitjançant un projecte de Llei que va comptar amb l’oposició dels seus companys ministres i que quedaria relegat en un calaix després de la seva sortida del govern.
El final de la Guerra Civil la va portar, com a tant d’altres a l’exili. Va viure a França fins la seva mort ocorreguda a Toulouse el 1994. El moviment anarquista es va fer miques després del final d’aquesta guerra i en especial després del 1945. Una altra història que tenia a veure amb l’acceptació del “joc de l’estat” en el qual Frederica va participar malgrat tot el que representava i que donaria per moltes més pàgines.

Publicat per Redacció el dia 10/02 a les 10:46
a la secció Osona Comarca • a la secció Història i Vida • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282323 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 1.1853 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 04:23 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19