Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 08 Juny, 2007

Influències hindús i xineses

image

Després de que el conjunt monumental de Vic hagi estat declarat com una de les Set Meravelles del Patrimoni Cultural Material de Catalunya, juntament amb la Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el Monestir de Sant Miquel de Cuixà, la Sagrada Família de Barcelona, el Celler Cooperatiu de Gandesa i la Catedral de Girona; nosaltres continuarem el nostre viatge al voltant del món. La setmana passada ens vam quedar amb el Taj- Majal de l’Índia i la Gran Muralla de Xina i aquesta setmana tot i que ens traslladem una mica més a l’est seguint l’estela que van deixar la cultura hindú i la xinesa al complex d’Angkor a Cambotja i al Temple de Kyomizu a Kioto, respectivament.

Les restes que ens han arribat d’Angkor, a l’actual ciutat de Siem Riep, són només una petita part del ric complex format per la ciutat, els palaus i els temples de l’antiga capital de l’Imperi Khmer. Aquest imperi es va estendre entre el segle IX i el segle XV per les actuals Cambotja, Laos, Vietnam, Tailàndia i part de Malàisia i Myanmar (l’antiga Birmània). El topònim Angkor prové del sànscrit nokor i significa ciutat, mentre que els termes thom i wat en idioma jèmer són, respectivament, gran i temple. Així diferenciem l’Angkor thom, la gran ciutat, de l’Angkor wat, el temple de la ciutat.
Entre els segles VII-IX, l’organització del sud-est asiàtic en tribus es va veure amenaçat per la invasió d’Indonèsia, d’aquesta lluita va sorgir la cultura jèmer, personificada en el líder de la independència i primer déu-rei, Jayavarman II. Inicialment els jèmers van adoptar la cultura índia i la religió hindú, així els seus reis alhora eren déus per el poder atorgat per Shiva, però no va ser fins al segle XII, durant el regnat de Suryavarman II, que es va iniciar la construcció de temples.
Tot i que al segle XIII es comença a adoptar el budisme com a religió oficial, la influència de l’hinduisme es manté, així es crea un mestissatge característic i fins el segle XV cada monarca va erigir el seu propi temple a imatge i semblança de la muntanya Meru, la casa dels déus hindús, formant una gran extensió que converteix Angkor en el complex religiós més gran del món.
Angkor wat és el temple més ben conservat alhora que és el millor exemple de l’arquitectura jèmer i s’ha convertit en el símbol d’identitat de l’actual Cambotja. El conjunt està format per cinc centres de culte, construïts sobre una terrassa i interconnectats mitjançant galeries, que alhora estan entretancats per tres galeries i un pou i envoltat per un mur que representa el límit del món, mentre que les torres centrals simbolitzen la muntanya Meru.
També destaquem el temple de Bayón en honor de Jayavarman VII, el primer rei budista, formant per més de cinquanta torres, cadascuna d’elles amb la representació de la cara de Buda somrient als quatre costats.
Al segle XV Angkor és abandonada sense una explicació definitiva, s’apunta la fam, la peste, la invasió dels siamesos o el trasllat de la capital a una localització més favorable a l’expansió econòmica i comercial per les rutes marítimes. Sigui com sigui, la selva es va apoderar de la ciutat en la que només van quedar monjos budistes al temple d’Angkor wat. Les úniques notícies que es tenen del temple abans de la seva recuperació per part dels francesos són les descripcions que en fan alguns sacerdots portuguesos i espanyols.
I ara ens traslladem al país del sol naixent. L’any 794 l’emperador nipó va traslladar la capital de Nara a Heinan, l’actual Kioto. Oficialment s’hi va mantenir la capital fins a la restauració Meiji al segle XIX que la va traslladar a Tokio, encara que des de finals del segle XII el poder administratiu real es va concentrar a la llunyana Kamakura. Els nombrosos temples i els diversos palaus que s’hi van construir van ser la residència d’emperadors i shoguns. D’entre tots ells ens centrarem en el Kiyomizudera o el que és el mateix, el temple de l’aigua pura.
Aquest temple va ser fundat l’any 798 i originàriament acollia el culte a una imatge de set cares de Kannon, el buda de la compassió. Al llarg de la seva història ha patit diverses destruccions i reconstruccions, la major part de les vegades a causa d’incendis, sembla ser que no tots fortuïts, i actualment els edificis que s’han conservat corresponen a la reconstrucció portada a terme a finals del segle XVII.
El conjunt està format per diversos santuaris i està situat a la falda de la muntanya Higashiyama, a l’est de Kioto. Destaca l’edifici principal que és Tresor Nacional i una de les principals atraccions és el seu impressionant balcó tot de fusta aixecat sobre una canal amb l’ajuda de 139 pilars de 15 metres d’alçada. Des d’aquest balcó es poden gaudir d’unes increïbles vistes de la ciutat. Originàriament pensat per a oferir representacions a Kannon ha derivat en una dita que podem traduir com saltar des de l’escenari de Kiyomizudera primer en referència als intents de suïcidi i després en el sentit de la dificultat de prendre determinades decisions.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 214845 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.8234 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 03:53 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19