Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Març, 2007

Joan Ges: «Sempre he fet d’entrenador»

El tonenc s’ha dedicat en cos i ànima al tennis taula com a jugador i entrenador del Tona en les seves diferents etapes

image

TONA | M.P.- Joan Ges Parés (Tona, 1958) porta tota la vida dedicat al tennis taula. Es va iniciar en aquest esport ja de petit quan anava a l’escola al seu poble, «a l’hora del pati es jugava o a tennis taula o a futbol. Jugàvem a 6-0 i fora… i més endavant a 11 i al final a 21, que ja era fantàstic».
El nivell era alt i els van proposar formar un equip per jugar a la lliga comarcal. Ges, doncs, va muntar un equip del carrer on vivia, el carrer Pompeu Fabra de Tona, «els jugadors vivíem tots al mateix carrer». El seu local va ser el bar Can Tarsó de Tona, el bar típic de joc del poble. «quan jugàvem els partits, sovint els que jugaven a cartes donaven cops a la taula i ens desconcentraven i tiràvem les pilotes fora». Amb el temps van deixar de ser l’equip del carrer Pompeu Fabra per adoptar el nom del bar.

Aquells anys Ges els valora com molt bons, ja que també hi jugaven els seus dos germans, «hi posàvem moltes ganes, havíem trencat pales i tot quan ens enfadàvem!».
Després d’aquests anys jugant al bar, van passar a jugar al centre parroquial. Aleshores, i sempre, la implicació de Ges amb el tennis taula era total, de fet «ja vaig organitzar les 12 hores de tennis taula a Tona abans que es fessin les de Torelló». Les coses anaven bé, però admet que «podien millorar. Encara ens faltaven moltes coses, però era complicat».
Aleshores es va trobar amb un regidor de l’ajuntament que estava interessat en el tennis taula, «tenien una taula a l’ajuntament i allà hi jugava» i Ges va fer que entrés a l’equip. Això els va ajudar a aconseguir un local a l’ajuntament i “fundar” el club de tennis taula de Tona.
La trajectòria d’aquest nou club va començar a la categoria Comarcal, per anar ascendint mica en mica a la categoria Provincial, la Tercera Nacional, i la Segona, on va deixar de fer de jugador per ser-ne només entrenador. De fet va anar al CAR a treure’s el carnet d’entrenador nacional.
Després «vam aprofitar la plaça que va deixar el Cambrils i vam pujar a la Primera Nacional». L’equip va anar agafant volada, s’incorporaren jugadors joves «que hi posaven moltes ganes com en Jordi Piella sobretot, o l’Adrià Ardenuy...» fins acabar conformant un club amb 40 jugadors, formant-se també la secció femenina del club.
El club va aconseguir campionats de Catalunya alevins i infantils, i un subcampionat d’Espanya d’alevins, i recorda, per exemple que «una final de la Copa Primavera va ser Tona A contra Tona B!». Aquesta trajectòria ascendent es va veure travada amb el que per a Joan Ges va ser una «forta sotragada»: Al seu germà gran li van diagnosticar un càncer, i després de dos anys de lluita «no se’n va sortir i el club també se’n va ressentir». Les coses es van estancar i no anaven del tot bé, sobretot pel que feia a organització i economia. Aleshores es va proposar a Josep Ignasi Molins la fusió amb el club de tennis taula de Seva i la cosa va tirar endavant. «Es van fitxar jugadors de primera fila, estrangers… i teníem en Lluís Mas, que era un molt bon jugador i una excel·lent persona, fins i tot demanava perdó al rival quan li guanyava un punt tirant la pilota forta!». Així, ja com a CTT Tona-Seva van aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor. El club va rebre el reconeixement de l’Ajuntament de Tona «amb una placa i amb un pica-pica, i després l’ajuntament de Seva no va voler ser menys i ens van fer un sopar!».
Aleshores un altre tràgic succés va afectar el club: la mort del jove jugador Lluís Mas en accident de trànsit. La cosa va anar a la baixa, cada cop l’equip puntuava menys i va anar baixant el rendiment, alhora que Ges es va anar distanciant una mica. Per tal d’arreglar les coses es va oferir al TT Vic que el Tona-Seva formés part del seu club, «van dir que sí amb la condició que jo en fos l’entrenador, i així va ser». Ges es va fer càrrec del Fotoprix Vic a Primera Nacional el 2005, però es va trobar unes circumstàncies inesperades: «Alguns jugadors qüestionaven les decisions, demanava temps mort i no venien, deies que juguessin d’una manera i feien el que volien...» i finalment ho va deixar. I és que per a ell sempre ha estat molt important tenir «els jugadors motivats, dins un ambient de cordialitat i fer que es trobin a gust. En altres equips els jugadors hi són només per jugar, nosaltres sempre els acollíem com un més de la família».
Joan Ges sempre ha estat ficat en el món del tennis taula, «i sempre he fet d’entrenador» comenta. Però a més de jugar i d’entrenar l’equip del seu poble s’ha mogut molt organitzant campionats de nens petits, entrenant escoles, col·laborant amb altres entitats, amb la Festa Major de Taradell… Es destaca com a entrenador amb bon ull per als jugadors, és descobridor de jugadors com el campió de Catalunya absolut Jordi Piella, Lluís Mas o Ona Orra. «I fitxatges que en principi deien que no farien res han resultat molt bons, molts jugadors van acabar sent més del que eren quan van venir» comenta. Tot i que apunta que es tendeix a fitxar jugadors estrangers i «no es valora prou el que tenim aquí».
També va ser durant una època president de la UE Tona de futbol «és un club amb onze equips i porta molta feina, compaginar-ho tot era molt difícil» i ho va deixar per dedicar-se més al tennis taula. Actualment torna a jugar amb el Tona a la divisió Comarcal.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 270151 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4656 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 04:35 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19