Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 02 Març, 2007

Jordi Salvans: «L’atletisme és un esport molt sacrificat»

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Vic i després va destacar al Club Atlètic Vic corrent curses de tanques

image

VIC | M.P.- Jordi Salvans (Vic, 1925) és un home d’esport en tots els sentits. Com ell mateix diu «mai he pogut parar quiet, sempre he de fer alguna cosa». I és que des que va fundar el Club Bàsquet Vic juntament amb tota la colla dels Gallifa, Dordal, Aceves o Formentí l’any 1949, ha fet de tot, des del bàsquet a l’atletisme (la seva principal activitat), el tennis i actualment la petanca.
Tot va començar tornant del servei militar, amb la fundació de l’equip de bàsquet de Vic en la qual també hi va participar el seu germà Josep. «Vam fer les taules de les cistelles al nostre taller, i vam haver d’anivellar el terreny que ens van deixar al costat del camp de futbol». A l’equip de bàsquet s’hi va estar tres anys, però el seu germà –que un any abans ja havia deixat el bàsquet per l’atletisme, fent llançament de disc i de pes– i una colla d’amics el van convèncer perquè es passés a l’atletisme «i la veritat és que a mi també em tibava més». Així va entrar al Club Atlètic Vic, on hi ha estat vinculat gairebé tota la seva vida.

Aleshores el CA Vic competia a la Primera Categoria «amb equips com el Barcelona, el Reus, el Mataró, el Club Natació Barcelona...». El capità de l’equip era el Doctor Antoni Vilà Canyelles, qui seleccionava els joves segons les seves condicions físiques, i Salvans es va especialitzar en les curses de tanques. «La meva especialitat eren els 400 metres tanques, però també vaig fer 800, 1.200...».
En aquell temps, en Jordi corria per a l’equip, no com a individual. Cada prova necessitava de tres atletes de cada equip i els èxits, en cas d’haver-n’hi, eren de l’equip. Els èxits individuals, doncs, no arribarien fins que Salvans comencés a anar per lliure, això sí, sempre com a membre del Club Atlètic Vic.
Els Campionats d’atletisme se celebraven amb certa assiduïtat a la ciutat de Vic. «Se’n feien cada dos anys més o menys, és que muntar un campionat d’atletisme requereix d’una bona organització i això costa». Cada any que participava, Salvans guanyava alguna cosa allà on corria, ja fos corrent els 80 metres tanques, els 200, els 400… «però en els 5.000 ja no!».
A més dels campionats de Catalunya o Espanya celebrats a Vic o d’altres, Jordi Salvans també va participar en les anomenades Petites Olimpíades de Vic. Eren unes competicions on s’hi practicaven diverses disciplines atlètiques com natació o ciclisme entre d’altres. Salvans va aconseguir l’or en aquestes Petites Olimpíades de l’any 1959 i també en les de l’any següent.
Aquell any 1960 va passar de les Petites Olimpíades de Vic a unes de més grans: els Jocs Olímpics de Roma. «Però hi vaig anar a veure-les, no a participar-hi!» comenta entre riures. «Hi vam anar una colla de quatre amics, vam agafar el cotxe, les tendes de campanya i cap allà. Va ser fantàstic».
Després d’uns anys corrent per a l’equip del Club Atlètic Vic, els anys 60 en Jordi va passar a ocupar-se de la formació dels infantils durant cinc anys. «D’aquells nois en van sortir una bona fornada, l’Enric Rota, en Plácido Ferrer, en Jordi i en Miquel Ordeig, en Joan Paradeda… i el meu fill Xevi també».
L’any 1962, el Club Atlètic Vic li va reconèixer la seva tasca en el club concedint-li el Trofeu Josep M. Pallàs «va ser el novè trofeu que s’entregava, i és el més estimat dels que tinc, ja que el donen a la gent que ha fet alguna cosa pel club».
Els èxits de debò i els que més recorda, però, són els que li arribarien als seus anys de veterà. Segons ell, «els anys 1971, 72 i 73 van ser els més bons». El 1971, va córrer el seu primer campionat, el Campionat d’Espanya de Veterans celebrat a Reus. Allí, Salvans va convertir-se en Campió d’Espanya dels 80 metres tanques, «va ser el meu primer campionat, vaig guanyar els 80 metres, però em vaig fer un esquinç i no vaig poder fer més proves».
L’any següent va ser nombrat Millor Esportista Veterà de Vic, i el 1973 va arribar el Campionat d’Espanya de Veterans celebrat a Sevilla, on va aconseguir dues medalles d’or i una de bronze: en 200 metres tanques, or i rècord d’Espanya; en 80 metres tanques, or i rècord de Catalunya; i el bronze va ser en relleus 4x100. En aquest campionat a Sevilla, Salvans recorda la cursa dels 110 metres tanques, on va córrer amb «en Campanal, un central del Sevilla de futbol, molt fort i cepat, i que era una persona encantadora». Anys més tard, el 1987, també va aconseguir l’or en 110 metres tanques i la plata en els 200 metres lliures al campionat d’Espanya que es va fer a Vic.
Jordi Salvans guarda molt bons records dels seus anys de corredor malgrat que «l’atletisme és un esport molt sacrificat, entrenes moltíssim durant tres mesos i el diumenge de competició t’ha de sortir bé. I això que jo competia a un nivell molt amateur». Això sí, destaca el bon ambient i el companyerisme a l’equip «Treballàvem per a l’equip. Per exemple, en Sarquella sovint quan anava primer afluixava perquè pogués guanyar el que anava segon, és com al futbol quan dones la pilota perquè l’altre faci el gol».
Després de l’atletisme també va ficar-se en el tennis, jugant amb veterans, però fa cinc anys ho va haver de deixar per una operació al genoll. «I com que no puc estar sense fer res, vaig començar a jugar a la petanca, el que passa és que necessitaríem una pista coberta, perquè quan plou no podem jugar!» reclama en Jordi.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 270057 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4540 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 03:13 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19