Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 03 Febrer, 2006

Josep Costa: “L’esport m’ha portat grans amics”

El president del Club Olímpic Manlleu ha recorregut diverses ciutats de l’estat i de l’estranger participant en curses populars

Moi Aguilar.- Molt sovint l’actualitat esportiva només ve marcada per aquells esdeveniments que comporten un major grau de competitivitat i professionalitat entre els seus participants. No obstant, existeix una altra manera d’entendre l’esport. Un enfocament marcat pel caràcter popular i festiu de l’activitat física i que troba un bon exemple en la multitud de curses atlètiques de caire popular que s’organitzen arreu. Josep Costa (08/03/1941, Roda) fa 26 anys que viu l’atletisme des d’aquesta perspectiva. Va començar la seva trajectòria esportiva als 39 anys, quan la majoria de professionals ja la donen per tancada, i actualment encara segueix en actiu participant en proves de tot l’estat.

Què el porta a involucrar-se en l’atletisme a l’edat de 39 anys?
Tot va començar perquè acompanyava als meus fills a diverses curses escolars. A partir d’aquí, i de veure l’ambient que es respirava en aquestes proves, em vaig interessar per provar-ho amb un company de feina que també s’hi va engrescar. Gairebé va ser una casualitat el que em va portar a l’atletisme… L’any 1983 vaig fer la primera marató, i l’última al 2001. Tot i això, encara participo en proves de menys recorregut.
Quina diferència hi ha entre una cursa popular i una de professional, o més competitiva?
Evidentment en el món professional s’arriben a aconseguir els millors registres, ja que el nivell de preparació i d’entrenament d’uns i altres no té res a veure. Tot i això, en una cursa popular també pot ser molt disputada i lògicament els participants, almenys alguns, s’esforcen al màxim per aconseguir la victòria.
L’atletisme l’ha fet viatjar molt?
Déu ni do. Pràcticament he recorregut tot l’estat participant en diverses curses, i també he estat en algunes de ciutats estrangeres, com ara a Bordeus. Recordo amb especial emoció la vegada que vaig poder anar a Estats Units per disputar la Marató de Nova York, una prova mítica per a qualsevol persona que coneix aquest tipus de curses. Pel que fa a resultats, he de destacar la Marató de Calvià, a Mallorca, on vaig aconseguir la meva millor marca. 
Poc després de descobrir la seva passió per l’activitat atlètica s’implica en la fundació d’una entitat esportiva: el Club Olímpic Manlleu. Com va anar?
Va ser l’any 1983, quan ja ens coneixíem un grup de gent del poble que ens trobàvem en proves de diferents llocs. Senzillament vam veure que seria interessant organitzar-nos en una entitat, que a través dels anys ha acabat organitzant diverses proves amb un èxit força notable. Actualment som 235 socis de procedències força diverses, de fins a 51 pobles diferents.
Com ha evolucionat el nombre de curses populars que s’organitzen a la comarca d’Osona i a Catalunya en general?
Just després de l’arribada de la democràcia la salut d’aquests tipus de proves era molt bona, i la veritat és que el nivell s’ha mantingut bastant bé. En el sentit estricte del número de curses, on s’ha notat un descens més important és en les de Festa Major, ja que molts pobles i barris les han deixat de celebrar. El que també cal dir és que en general fa uns anys enrere els temps que s’aconseguien eren una mica millors, tot i que això no és el més important des del punt de vista que personalment visc l’esport.
I el jovent participa en aquestes curses?
A Manlleu ens hem trobat que la gent jove del poble normalment sí que participa en les curses que fem aquí, però els costa molt desplaçar-se cap a pobles veïns per anar a córrer. Molts d’aquests joves que participen en les curses durant la resta de l’any practiquen altres esports, com el futbol, el bàsquet o l’hoquei patins. També cal pensar que és difícil exigir a la gent jove que es llevi un dissabte o un diumenge a les sis del matí per anar a córrer una cursa, i més tenint en compte que al jovent li agrada sortir de nit. En aquest sentit, molta gent comença a practicar l’atletisme en curses populars quan han aconseguit una estabilitat a la seva vida i ronden els 30 o 40 anys, com va ser el meu propi cas.
Això demostra que la carrera d’un esportista no té perquè començar als 16 anys i acabar-se abans dels 40…
Exactament. De fet, crec que és molt positiu seguir fent esport fins que sigui possible i això és el que vull fer. De totes maneres, també és important que les categories de gent més jove tinguin bona participació, ja que les curses populars són una excel·lent escola d’introducció a l’atletisme. Sense anar més lluny, molts esportistes de gran èxit durant els anys 80, com ara l’excampió del món Pere Casacuberta, van començar a competir en proves dels seus pobles.
Quin és l’atractiu de l’atletisme?
Per a mi, i de la manera que jo el practico, té molts avantatges per gaudir d’una activitat sana i divertida, i en contra no té inconvenients. Nosaltres decidim quan i com volem entrenar, participem en aquelles proves que ens ve de gust i, sobretot, ho fem amb l’únic interès de passar una bona estona i fer amistats. He de dir que al llarg d’aquests anys he fet molts amics arreu de l’estat, amb qui encara mantenim bona relació després de més de 20 anys.

Publicat per Redacció el dia 03/02 a les 11:30
a la secció Osona Comarca • a la secció Llegendaris • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282470 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2902 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 6
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 06:51 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19