Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 17 Febrer, 2006

Joves que fan nosa

Toni Coromina, articulista

A banda dels polítics que es van curtir als ajuntaments durant la transició democràtica (alguns d’ells provinents de l’antic règim, del sindicat vertical o d’organitzacions catòliques), bona part dels polítics actuals osonencs amb càrrecs municipals entre 45 i 60 anys, havien estat joves més o menys rebels, radicals, membres de l’Assemblea de Catalunya i militants antifranquistes.

Han passat tres dècades i la majoria han moderat el seu discurs. Malauradament, però, aquesta moderació, sovint ha esdevingut sinònim d’abandonament de les idees socialment avançades, igualitàries o progressistes, i d’una decantació cap al pragmatisme liberal, la competitivitat i l’acceptació d’unes regles de joc que afavoreixen el negoci fàcil, l’especulació urbanística, el culte a l’oci etílic programat i la glorificació d’una societat motoritzada on els cotxes tenen més drets que els ciutadans.
Moltes vegades hem escoltat la brama que el jovent d’avui és maleducat, sense ambicions idealistes o espirituals, i donat al culte de l’imatge exterior, la moda i la velocitat. En aquest context, sorprèn l’autisme dels ajuntaments (en el cas que ens ocupa el de Vic) davant les propostes innovadores i d’arrel democràtica de grups de joves com l’Assemblea Jove de Vic, els Maulets, els membres juvenils del Casal Viusà, els joves escoltes o cristians de base, que volen fer sentir la seva veu davant un model social que no els apassiona, al mateix temps que reclamen (amb tot el dret del món) tenir un lloc en el col·lectiu ciutadà i un model dissenyat per ells mateixos.
Molt em temo que la gent benestant, inclosos la majoria de polítics, prefereixen un jovent adotzenat, obedient, acomodat, esterilitzat i anestesiat, abans que uns joves crítics, amb criteri propi i idees al magí. Als que manen no els agrada que els joves denunciïn l’especulació, el diner fàcil i les arbitrarietats socials. Però tampoc veuen amb massa bons ulls les seves propostes lúdiques i festives. Fan nosa.
Davant la falta d’espais habilitats o sales polivalents on reunir-se, fa dos anys que l’Assemblea Jove de Vic va demanar a l’Ajuntament «un centre social juvenil on trobar-nos a gust, expressar-nos, crear, aprendre de les experiències col·lectives o individuals i construir alternatives a l’oci diürn i nocturn; un espai per tots, amb cabuda per totes les colles, entitats, grups d’amics amb aficions concretes...».
Fa unes setmanes, l’Ajuntament va aprovar, finalment, la creació d’un local pels joves, una realitat que suposadament ha de ser efectiva el 2007. Tanmateix, però, la proposta de l’equip de govern és que el centre juvenil sigui gestionat en bona part i controlat pel mateix ajuntament, a través del Punt Jove.
En un manifest lliurat a la premsa, els joves, en canvi, demanen «un local autogestionat, amb el mínim control del consistori». I afegeixen: «No volem ser el simple resultat d’un model social precodificat que ens donen a cullerades per que esdevenim una massa acrítica i apàtica amb tot el que ens envolta». Tanmateix, l’Assemblea Jove de Vic no es tanca en banda i accepta la col·laboració del Punt Jove, en el ben entès que aquest organisme municipal «pot enriquir l’activitat diària del centre social juvenil aportant les seves activitats lúdiques i educatives, a més d’oferir serveis d’informació i assessoria».
Per a aquests joves, l’organització del centre social juvenil s’ha de fer de forma assemblaria: «L’assemblea no és només una forma d’organització, porta implícit tot un seguit de valors democràtics, de solidaritat, de consens i pluralitat que garanteixen la igualtat, la no exclusió, la llibertat i l’enriquiment comú. L’assemblea es fonamenta sobre uns valors antagònics a la competència, les jerarquies i el poder. El jovent sap millor que ningú què li interessa».
Seria trist que el projecte de l’Assemblea Jove de Vic acabés com el Casal d’Avis de Vic (a la Rambla Hospital), un col·lectiu de persones que, de vegades també fa nosa si no es deixen manegar. Des de fa 10 anys, un grupet de prohoms jubilats -amb experiència política i organitzativa a l’antic sindicat vertical franquista- fan la vida impossible (amb tripijocs i martingales legalistes) als avis del casal que tenen criteri propi i idees democràtiques. Si en el seu afany de domini i control de l’entitat, aquests gerontòcrates abans tenien el suport de l’aparell de la Generalitat a l’època que governava CiU (a canvi d’un graner de vots), avui, la Generalitat del Tripartit (Benestar Social) i l’Ajuntament de Vic callen, atorguen i deixen que la farsa s’eternitzi. A la nostrada “societat del benestar”, el jovent i la gent gran ho tenen realment difícil si no combreguen amb rodes de molí.

Publicat per Redacció el dia 17/02 a les 12:55
a la secció Osona Comarca • a la secció Opinió • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 270046 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5364 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 03:07 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19