Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 05 Maig, 2006

La gent té set de saber qui és

Isidre Prades ha estat durant nou anys el director de l’Arxiu Històric Comarcal de Vic. Aquesta setmana, ha passat el relleu a Carme Coll, la nova arxivera. Encarregar-se de gestionar la ‘memòria històrica’ d’una comarca no és fàcil, asseguren els dos directors, sobretot en el principi de la creació dels arxius comarcals, en què l’administració no feia grans esforços per ajudar els seus encarregats. 

VIC | Verònica Heredia.- Quant de temps ha treballat a l’Arxiu Històric Comarcal de Vic, Isidre?
ISIDRE PRADES: Pràcticament nou anys. Abans vaig treballar deu anys fora de l’administració i abans encara, vaig fer la mateixa feina a l’administració. Havia format part de la primera promoció d’arxivers de l’administració i ens vam trobar en uns temps d’un cert malestar. Per això alguns vam optar per prendre sortides temporals a través d’excedències. Ara, afortunadament les coses són molt diferents.

Quins problemes es trobaven abans?
I.P.: Problemes bàsicament de gestió per part de la Generalitat i de les administracions implicades. Això va ser durant els 90. La Generalitat va tenir la idea de crear els arxius comarcals, que tinguessin cura dels documents de la comarca. El problema era que això no estava dotat dels recursos mínims indispensables, llavors es creaven tensions. Hi havia una convenis que implicaven Generalitat, Consells Comarcals i Ajuntaments, però eren terreny de tothom i de ningú. Els funcionaris ens trobàvem sols al capdavant de tot.
CARME COLL: I a més havíem de treballar literalment sols, cosa que vol dir obrir i tancar la porta, contestar el telèfon, atendre la gent, inventariar… Tot això és impossible i la gent se sentia molt sola.
I.P.: Una altra cosa important a tenir en compte era que no teníem cap recolzament del nostre cap, estàvem totalment deixats.
C.C.: El nostre cap, que era la Generalitat, hauria d’haver lluitat més perquè els consells comarcals i els ajuntaments fessin el seu paper.
Com estan ara les coses?
I.P.: Ara, afortunadament, ha canviat molt.
C.C.: Avui mateix hem sabut que el pressupost dels arxius comarcals s’ha triplicat.
I.P.: A més, sabem que ara tenim el suport incondicional del nostre cap. Ara hi ha voluntat, sobretot de millores de cara al personal. La Carme ha tingut una entrada com cal al càrrec, amb el reconeixement que mereixia i amb el suport de les administracions.
Com van ser els seus inicis en el càrrec, Isidre?
I.P.: Jo quan vaig arribar aquí hi havia tot un fons d’imatges, des del 1865. L’única manera de poder catalogar aquestes imatges era a través de la gent que havia viscut i conegut aquests entorns. Llavors vam anar a buscar a l’Aula de la Gent Gran d’Osona i a partir d’ells, van començar a venir tot un seguit de voluntaris.
Es va fer algun treball especial amb tot aquest material?
I.P.: Gràcies a tota aquesta gent, vam ampliar el fons de fotografies i vam iniciar un projecte per tal de passar el record a document. Es titula 1900-2000, Cent anys de vida osonenca a través de les imatges del record. Volíem crear un format enciclopèdic de tot aquest període, a través de les aportacions de la gent. En Lluís Tort, un dels fundadors de l’Aula de Gent Gran d’Osona, s’hi va implicar molt. Ara ha estat un parell d’anys aturat per unes gestions, però sé que ho tenia ja gairebé tot lligat. A més, hi havia un problema de finançament important, però això ja està també desencallat. Teníem cap a 300 històries recollides.
A banda d’aquests projectes concrets, en què consisteix la feina d’arxiver?
C.C.: La feina principal és la recollida de fons personals, fotogràfics o fons d’empreses, o patrimonials. Tot el que se’n diu el patrimoni documental. Cal recollir tot aquest material, conservar-lo i després fer la difusió, que consisteix a fer la descripció, un quadre de classificació de cada fons i seguint aquest esquema, es descriu la documentació per posar-la a l’abast de la gent i que la puguin consultar. Són els instruments de descripció, que poden ser catàlegs, inventaris… Però a diferència de les biblioteques, el nostre material és únic, no hi ha dos documents iguals, són originals. De manera que és un patrimoni molt important perquè si es destrueix, no es pot recuperar.
Què demana la gent que ve a consultar l’arxiu?
I.P.: Els periodistes són uns assidus de l’arxiu. El segle XXI és el segle de la imatge. Tot el món mediàtic ha descobert els arxius com un filó per treure material. Moltes cadenes passen material antic, fotos, pel·lícules… Tot això perquè els temes de la memòria els han donat una nova dimensió.
A més, la genealogia és una branca molt sol·licitada i molta gent ve a buscar això. Tenim un important fons de l’Hospital de la Santa Creu, que es dedicava a recollir nens abandonats i d’allà passaven a la Maternitat de Barcelona. Aquests nens, quan han sigut grans, han vingut aquí a demanar pels seus orígens. El problema és que l’Hospital no va fer mai un registre d’aquests nens. La gent té set de saber qui és i es vol aferrar als orígens.
C.C.: També ve molta gent que fa investigacions sobre qualsevol tema.
I.P.: De caire professional o estudiants, tot i que el nombre d’estudiants universitaris que consulten l’arxiu ha disminuït. En canvi, es manté el d’estudiants de batxillerat, pels treballs de recerca.
Com es recopilen els documents?
I.P.: Hi ha de tot, documents que ens porten o que trobem nosaltres. Com a cas molt especial, et podria dir el del fons Pietx, que tenia la impremta Balmesiana, que editava, entre d’altres coses, la Gazeta de Vic. En Joan Pietx era una persona molt especial, tant que tot el que va fer a la seva impremta ho va guardar escrupolosament, des d’esqueles mortuòries fins a programes d’actes. Material que va des de 1923 fins a 1965 i que conforma una crònica de Vic i de la comarca a través dels programes que es van fer.
Tots els documents que hi ha a l’arxiu estan classificats?
I.P.: És el què s’intenta. No tindria sentit que algú vingués a buscar una cosa i no se li pogués donar perquè no se sap què és. El problema de les fotos, però, és que t’arriben i és molt difícil determinar d’on són i de quina època, si la persona que les porta no ho sap.
C.C.: Un altre problema és com classificar-les, amb quina paraula clau, per poder-les trobar després. Per fer això, calen moltes hores i el que aniria bé seria una persona que es dediqués només a això.
Està previst que l’arxiu es traslladi, per quan seria?
C.C.: El trasllat està en vies de començar. Sembla que hi ha projectes presentats i ara s’ha de triar quin és el que interessa. Això s’ha d’escollir entre l’Ajuntament, el Consell Comarcal i la Generalitat.
I.P.: Està previst que es faci el 2008 i s’ha d’ubicar entre la deixalleria i el tanatori, en un polígon.
C.C.: Serà un espai més gran, perquè hi han d’anar l’arxiu municipal i el comarcal.
I.P.: Amb això s’acabarà amb la precarietat, perquè on som ara és un espai una mica improvisat. La biblioteca, que és al costat, ja té problemes d’espai per la seva naturalesa de creixement.
C.C.: Amb el nou espai la eficiència dels recursos s’aprofitarà molt més.

Publicat per Redacció el dia 05/05 a les 10:54
a la secció Osona Comarca • a la secció Entrevista • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282442 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2944 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 7
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 06:33 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19