Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 30 Juny, 2006

La qualitat de l’aigua dels rius d’Osona està estancada

El funcionament de les depuradores i el tancament de moltes empreses han ajudat a millorar-ne la qualitat

La qualitat de l’aigua dels rius a Osona continua sense millorar. Després d’uns anys en què l’estat de l’aigua era molt dolent, els canvis a la normativa, la rigorositat i també l’entrada en funcionament de les estacions depuradores d’aigües residuals, van fer que la qualitat de l’aigua millorés. Els darrers anys, però, aquesta millora s’ha estancat. A Osona encara es té la sort que la necessitat de Barcelona d’agafar aigua del Ter per beure ha fet que el control fos més estricte.
image

OSONA | Pep Portet.- La qualitat de l’aigua dels rius a Osona no millora. Un estudi del Grup de Defensa del Ter demostra que l’estat de les aigües subterrànies a Osona és força lamentable, i s’hi podria sumar també l’estat de l’aigua dels rius. Des del GDT, Toni Ballús apunta que l’estat «de l’aigua dels rius no és tan dolent com fa uns anys, però ha arribat un moment que ja no millora, estem estancats, i si bé no empitjora, el cert és que no avancem».

La manca de pluges dels últims mesos tampoc ha ajudat a millorar la qualitat de l’aigua i entre les queixes del GDT hi ha, per exemple, la captació per part d’Aigües Vic d’aigua de Forat Micó. D’aquesta captació, Ballús comenta que «impedeix l’aigua seguir el seu curs natural. És una aigua que hauria de passar per Torelló, allà és contaminaria una mica, marxaria cap a Manlleu, netejant-se pel camí, i des d’Aigües Vic es podria agafar igualment des d’on l’agafen del Ter, però sense perjudicar el medi». Els baixos cabals dels rius tampoc afavoreixen a què les aigües presentin un bon estat.
La millora de l’estat de les aigües dels darrers anys estava donada per diferents factors. Un d’ells és el tancament d’algunes indústries, especialment les de curtits de Vic, i també la paperera en el pas del Ter pel Ripollès. L’altra motiu és també l’actuació de les depuradores, tant de les d’aigües residuals urbanes com les de les mateixes empreses. Cal destacar que actualment hi ha 22 depuradores en funcionament a Osona que tracten aigües residuals urbanes, però que la qualitat de l’aigua tractada que s’aboca als rius no és suficient per regenerar, com cal, l’ecosistema del riu.

DEU ANYS
Fa alguns mesos es van celebrar els deu anys de depuradores a Osona. Aquesta celebració gairebé coincideix amb el temps amb l’aprovació per part del govern de la Generalitat del Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005). El pla preveu una inversió a Catalunya de 386 milions d’euros entre el 2006 i el 2014, en depuradores i en millorar la qualitat dels tractaments i potenciar la reutilització d’aigües depurades per afavorir l’aprofitament dels recursos.
Aquesta important inversió es xifra en gairebé 20 milions d’euros a Osona, dels quals més de 13 milions s’invertirien en projectes que s’haurien d’executar entre aquest 2006 i el 2008.
Una de les crítiques a aquest projecte arriba des de CiU. El diputat osonenc Ramon Espadaler es mostra crític amb el pla «principalment perquè és un pla que va aprovar fa més de dos anys el govern de Convergència i Unió i que el govern tripartit va aturar, segons ells per estudiar-lo i acabar aprovant-lo dos anys més tard amb els mateixos projectes, traient únicament projectes principalment en urbanitzacions, on nosaltres teníem previst construir depuradores que pagaria el govern i que ells es volen estalviar». Entre aquestes obres, Espadaler fa referència a «uns 300 projectes que nosaltres teníem en cartera i que no es portaran a terme».

MENYS AIGUA DEL TER
Lligat al tema de l’aigua, però en un capítol totalment diferent, Espadaler també va ser l’encarregat de fer una pregunta parlamentària referent a la reducció d’aigua transvassada del Ter a l’àrea de Barcelona. El Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va respondre que «un dels principals objectius del govern és reduir progressivament els cabals del riu Ter a l’àrea metropolitana».
Les dades que s’exposaven apuntaven a la disminució d’entre 50 i 60 hectòmetres cúbics l’any, baixant dels 180-190 hectòmetres cúbics anuals als 130-140 hectòmetres cúbics.
Respecte a aquesta resposta de Baltasar, Espadaler es mostrava «sorprès» perquè «s’ha fet sense cap estudi i arriba d’una conselleria que no em mereix cap credibilitat».
La resposta de Baltasar es basa en l’entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Llobregat, que es preveu que tingui lloc a partir de l’any 2009. Espadaler creu que «el cabal d’aigua del Ter que s’emportaran a l’àrea metropolitana continuarà sent el mateix. Dubto que es redueixi, ja que d’aquí a tres anys s’haurà produït un augment de població que ja necessitarà tota aquesta aigua». Espadaler va més lluny i apunta que «l’única solució per reduir el cabal d’aigua del Ter que marxa és fent el transvasament d’aigua del Roina».
Cal destacar que el transvasament d’aigua del Ter a Barcelona va entrar en funcionament fa 40 anys i la resposta del conseller Francesc Baltasar suposa la primera ocasió en que es planteja seriosament la possibilitat de reduir el volum d’aigua transvassada. Aquesta reducció d’aigua serviria per millorar la qualitat del medi ambient, ja que el Ter recuperaria el seu cabal natural amb tot el que comportaria pel medi.

Publicat per Redacció el dia 30/06 a les 18:11
a la secció Osona Comarca • a la secció Reportatge • (0) Comentaris • (0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216986 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2774 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:29 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19