Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 08 Juny, 2007

La tragèdia republicana

Es mastega la tragèdia a ERC. Des de fa alguns anys els actuals líders del partit estan fent les coses amb el cul, i de tan sembrar ventositats acabaran amb les mans plenes de merda. Els símptomes són tan evidents que els més catastrofistes ja veuen els fantasmes del Colom i la Rahola reviscolant en els cossos de Puigcercós i Carod-Rovira. De fet tots els passos en fals que ha donat ERC des de fa vuit anys (els que fa que van anunciar que deixaven en un segon pla els plantejaments independentistes) estan donant els seus fruits en forma del desajustament que veiem darrerament.

I és que després de fer de Catalunya un circ de tres carpes (una de grossa presidida amb una banderassa espanyola, una altra d’insignificant i verda, i una tercera d’acollonida i trista) als nans no se’ls ha acudit res més que créixer. Carretero i els dissidents creixen plantejant canvis a la cúpula i són acusats des de la víscera totalitarista de deslleialtat. Portabella es desmarca de l’equip de govern de Barcelona, i tots a tremolar pel que això pugui implicar a nivell de Catalunya, no fos cas que es perdessin uns quants sous, càrrecs i cotxes oficials pel camí. La CUP aconsegueix uns resultats més que dignes a les municipals tot i el poc ressò que mediàticament els han donat, i ERC els acusa de ser un submarí de CiU. Tot plegat sembla una resposta reaccionària contra tot i tothom, inflamat pel sentiment de culpabilitat per haver donat el govern de Catalunya a la implacable maquinària del socialisme espanyol i a un president gris i responsable de bona part de les traves que el ja aleshores lamentable estatut que els partits catalans van presentar a Madrid, va patir quan el president Pepe era ministre del país veí.
Per acabar-ho d’adobar no se’ls acut res més que fer del partit una marca, d’on han foragitat les paraules Republicana i Catalunya. Ara ERC és Esquerra a seques, un mot que ideològicament ja fa molt temps que ha perdut el sentit, i que personalment em produeix el mateix efecte que si llegís Nike, Levi’s o Nestlè. Doncs res, que si amb les accions no hagués quedat prou clar que cada vegada suaven més del republicanisme i del catalanisme, ara han acabat de reblar el clau. I amb un històric encara en vida com Heribert Barrera, veient els toros des del seu cognom, i sense que ningú encara li hagi reparat el descrèdit que va patir desprès de publicar llibres o articles d’opinió, explicant com de cardat veu el país. En definitiva, un panorama polític de pena, on entre dolents i pitjors aviat no sabrem ni qui és millor que ens putegi.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 238099 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2831 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/13/2008 01:46 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19