Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 13 Abril, 2007

L’Alhambra de Granada

El nom que va rebre el recinte emmurallat era Qa’lat al-Hamra, castell vermell
image

Aquesta setmana de retorn del parèntesi de Setmana Santa iniciarem un viatge (cal pensar que queda poc per les vacances d’estiu) que ens portarà a recórrer les vint-i-una candidates a esdevenir una de les Set Noves Meravelles del Món: l’Alhambra de Granada, la Torre Eiffel de París, Stonehege a Amesbury (Regne Unit), el Castell de Neuschwanstein a Schwangau (Alemanya), el Kremlin i la Plaça Roja de Moscou, el Colisseum de Roma, l’Acròpolis d’Atenes, Santa Sofia a Istanbul, les Piràmides de Gizhé, Timbuktú a Mali, Petra a Jordània, el Taj Mahal a Agra (Índia), la Gran Muralla Xinesa, Angkor a Cambotja, els temples i palaus de Kyoto (Japó), l’Òpera de Sidney (Austràlia), els Moais de l’Illa de Pasqua (Xile), el Crist Redemptor de Río de Janeiro (Brasil), el Machu Picchu a Perú, la Piràmide de Chichen Itza a la península del Yucatán (Mèxic) i l’Estàtua de la Llibertat a Nova York.

Iniciem el nostre viatge a Granada, ciutat que ha iniciat diversos contactes (en els que també s’hi ha implicat l’administració autonòmica i l’estatal i el sector privat) i ha organitzat diverses activitats destinades a incloure l’Alhambra entre les 7 Noves Meravelles (està previst que el migdia del dia 29 d’abril 2500 persones formin una cadena humana que abraçarà tot el recinte). Recordem que en el rànquing aquesta candidatura apareix en el catorzè lloc.
Qa’lat al-Hamra, castell vermell, és el nom que va rebre aquest recinte emmurallat i irregular, situat a l’esquerra del riu Darro, en una posició estratègica i privilegiada de la zona. La primera referència que es té a algun element del conjunt és l’any 889 quan Sawwar ben Hamdun construeix l’Alcassaba per refugiar-se de les lluites internes del Califat de Còrdova al que pertanyia Granada i que serà l’element a partir del que va créixer el conjunt.
No va ser fins el regnat de Mohamed I al segle XIII que l’Alhambra es va convertir en la residència reial, iniciant així els seus anys de màxim esplendor. Durant el seu regnat i el de Mohamed II i III es va reforçar l’Alcassaba (convertint-la en una fortalesa), es va fer arribar aigua del riu i es van construir magatzems, dipòsits, les torres de la Quebrada, la de la Vela (en la que cada 2 de gener es commemora amb tocs de campana l’entrada a Granada dels Reis Catòlics) i del Homenaje; el palau, la muralla, els banys públics i la mesquita.
La major part de les construccions amb les que identifiquem l’Alhambra actualment corresponen, sobretot, als regnats de Yúsuf i Mohamed V al segle XIV: la reforma de l’Alcassaba i del Palau Reial (diferenciant el Mexuar, espai semipúblic en el que es realitzava l’administració de justícia i dels assumptes del regne; el Palau de Comares, residència oficial del rei amb les dependències agrupades al voltant del Pati dels Arrayans; i el Palau dels Lleons, zona privada on hi havia l’Harem), l’ampliació del recinte emmurallat, la decoració de les torres i la construcció de la Porta de la Justícia (l’actual entrada principal), els banys (seguint el model romà amb una decoració excepcionalment senzilla) i l’element més conegut, el Pati dels Lleons (que deu el seu nom a la dotzena de lleons que fan de sortidor a la font central de marbre blanc del pati vorejat per una galeria). I encara que es consideri fora del recinte el Generalife (els jardins que eren l’espai d’oci dels reis fora del recinte del palau). Dels reis nassarites posteriors no en queda res més que petits testimonis.
L’Alhambra incorpora elements típics de l’arquitectura andalusí com l’arc de ferradura emmarcat, però també aporta elements únics com el capitell de les columnes. Si destaca algun element és la profusió i detall en la decoració amb motius vegetals, cal·ligràfics o geomètrics en ceràmica, guix o fusta.
Després de la presa de la ciutat pels Reis Catòlics el fet més significatiu és la demolició de part de les construccions per a erigir el palau de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, obra de Pedro Machuca. Es va iniciar la seva construcció l’any 1527 i no va quedar definitivament acabat fins 430 anys després. Destaca el pati interior circular d’estil renaixentista.
Poc a poc el recinte es va anar abandonant fins el segle XIX que es va iniciar la seva recuperació.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282277 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2966 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 6
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 03:17 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19