Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Març, 2007

Les pensionistes d’avui dia són una generació de dones laboralment invisibles

image

Les dones que avui dia són pensionistes és un dels col·lectius més marginats i que ha de sobreviure amb menys diners. Tal com explica la vigatana Anna Godayol, «en la majoria dels casos som dones que treballem des dels 12 o 13 anys, però que hem cotitzat molt poc a la seguretat social, perquè hem treballat en feines en què no estàvem assegurades i en molts casos hem estat molts anys havent de cuidar malats i sense poder treballar». Això fa que quan és l’hora de jubilar-se en pràcticament tots els casos cobren els sous mínims. 

Un dels casos més complicats és el d’Eloisa Espairgas, una pensionista de 68 anys nascuda a l’Aragó, però que fa més de 40 anys que viu a Vic. Espairgas va quedar vídua ara fa set anys i actualment cobra 400 euros al mes.  Com la majoria de senyores de la seva edat, Espairgas es va posar a treballar «als 12 anys, primer en temes de costura i després en feines de neteja, però mai he estat assegurada, de manera que no cobro cap tipus de pensió de jubilació». Amb aquests 400 euros, Espairgas s’ha d’espavilar a final de mes i pagar totes les despeses que suposa «el sobreviure, que no el viure», remarca. Com que viu en un pis de renda antiga, només paga 39 euros al mes de lloguer i escombraries, tot i així, això suposa que ha de pagar la resta de despeses amb els 360 euros restants. Amb aquests diners, Espairgas aconsegueix pagar el llum, el gas, el telèfon i el menjar, tot i que per fer-ho s’ha hagut d’acollir a les beques de menjador que ofereix l’empresa Roca-Vilardell. Això li permet dinar cada dia per poc més d’un euro i assegura que «amb uns quatre euros més al dia ja esmorzo i sopo, perquè jo vinc d’una generació que ens hem hagut d’espavilar i ja hi tenim la mà trencada». De fet, Espairgas ho compta absolutament tot i, segons explica, «quan veig que se m’acaba el gas butà, compro menjar que no s’hagi d’elaborar gaire, i així em dura una mica més». A banda, però, Espairgas també explica que el mes que ha de comprar butà «m’estic d’altres coses i compro menjar que surti millor de preu». Pel que fa als luxes, se’n pot permetre pocs, però tot i així afirma que «m’agrada moltíssim el cinema i un parell de vegades al mes vaig a un videoclub que ja em coneixen i em deixen dues pel·lícules per tres euros, com que les agafo totes antigues me les poden deixar molt més bé de preu». En definitiva, que per viure ha de comptar absolutament tot el que gasta i lamenta que «l’Administració no faci absolutament res per ajudar-nos i que permeti que la gent gran del nostre país hagi de viure amb aquestes misèries».

image

DONES INVISIBLES
Tot i que els casos més durs són els de les dones que estan soles, les que tenen parella també es queixen de la misèria que cobren i, sobretot «de les diferències que hi ha amb els homes», explica la vigatana Assumpta Grifols, que als seus 74 anys cobra 493 euros i com la majoria treballa des dels 13 anys. Un cas similar al d’Anna Godayol, que treballa des de la mateixa edat i tan sols cobra 327 euros del Sovi. Totes elles asseguren que «encara que a casa hi entri un altre sou, també és de pensionista i hem de fer mans i mànigues per arribar a final de mes». Diuen que compren el menjar als llocs més barats i que «passem moltes hores al Casal de la Gent gran, perquè a banda que passem l’estona no gastem diners, perquè s’ha de tenir en compte que els jubilats tenim moltes hores vagaroses, i més els homes, i si les passéssim al bar, no ens sortirien els comptes», assegura Godayol. De fet ella i el seu marit «ens passem tot el diumenge a la tarda fent la partida al Casal i amb els 75 cèntims del tallat passem la tarda». A banda que, tal com diu Godayol, «si ets al Casal també estalvies altres despeses com la calefacció».
Un cas una mica diferent és el de Montse Rius que «jo sí que he cotitzat durant molts anys, prop de 40, però com que poc abans de jubilar-me em vaig passar cinc anys a casa cosint, al final m’ha quedat una pensió de 487 euros, que és una absoluta ridiculesa».
Tot plegat, una situació que no els permet viure amb grans luxes tot i que la majoria de persones d’aquesta generació «hem treballat com beneïts de joves per tenir una casa, però si l’Administració no ens dóna més suport o algun dia tenim algun problema de salut, potser al final ens l’haurem de menjar la casa», diu Anna Godayol.

«Els euros assenyalen misèria»

image

Joan Godayol també és un habitual del Casal d’Avis de Taradell i ens explica que cobrant 500 euros «em costa molt arribar a final de mes, com tothom» i que només s’aconsegueix «estalviant. No et pots llençar, has de fer una vida normal. Sort en tenim que ara no es menja tant com abans». Ell i la seva dona intenten no fer extres, només gastar el just, i reconeixen que un cop grans «no gastes tant ni en menjar ni en vestir com quan ets jove».
Joan Godayol, però, reconeix que sort en tenen de les filles: «Es fan el dinar i el sopar i això t’ajuda moltíssim a tirar endavant». Així, «anem tirant bastant bé, on no arribem nosaltres arriben elles».
I coincideix amb els seus companys que amb l’entrada en vigor dels euros s’hi ha conegut molt. «Les pessetes feien el doble de resistència. Es van equivocar canviant-ho, perquè això assenyala misèria. Els preus pugen i nosaltres cobrem el mateix, cada any només pugen 1.000 o 2.000 pessetes i així s’ha posat impossible viure».
Joan Godayol té 93 anys i va treballar tota la vida en una fàbrica. Actualment viu amb la seva dona en un pis de propietat «sort en tenim que no hem de pagar lloguer!».

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 238101 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3157 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/13/2008 01:55 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19