Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 05 Abril, 2007

Les set meravelles del món antic

image

La setmana passada ens fèiem ressò de la iniciativa empresa per l’Organització Capital de la Cultura Catalana per declarar les Set Meravelles del Patrimoni Cultural Material de Catalunya com activitat paral·lela a la campanya que busca les Noves Set Meravelles del Món. El màxim impulsor de la campanya a nivell internacional és Bernard Weber, cineasta i multimilionari suís, que va fundar la New 7 Wonders Foundation.

El procés va començar amb la confecció d’un llistat de monuments construïts abans de l’any 2000 i que tinguessin un estat de conservació acceptable. D’aquest llistat inicial es va fer una primera selecció amb els setanta-set més votats, entre els que hi havia: la Alhambra (13a), la Sagrada Família (16a posició), la Catedral de Santiago de Compostel·la (32a), la Giralda (41a), la Mesquita de Còrdova (55a), el Museu Guggenheim de Bilbao (65a), el Palau Reial de Madrid (70a) i l’Aqüeducte de Segòvia (75a). Dels setanta set candidats només vint-i-un van convertir-se en finalistes i de l’estat només va passar el tall l’Alhambra. A partir d’aquest moment s’han obert diverses vies per a votar el llistat final que es poden consultar a http://www.new7wonders.com. El 7 de juliol de 2007 a Lisboa es farà la declaració oficial de les Noves Set Meravelles del Món.
Fins ara havien existit diversos llistats de caire informal que pretenien actualitzar el llistat clàssic. Les primeres referències, que incloïen les construccions i monuments més destacats de la civilització, que curiosament es trobaven als límits de l’imperi d’Alexandre Magne, corresponen a les realitzades per Herodot i Filó de Bizanci encara que la llista clàssica és posterior i es basa en un poema d’Antípatro de Sidó. Antigament enlloc del Far d’Alexandria s’incloïa a la llista la Porta d’Istar a les muralles de Babilònia. Aquesta era una de les vuit portes monumentals construïdes per Nabucodonossor II el 575 aC que formava part de la muralla interior de Babilònia. Recuperada en les campanyes arqueològiques alemanyes de principis del segle XX, en la seva major part s’exposa a Berlín. Durant la dictadura de Saddam Hussein es van reconstruir elements de l’antiga Babilònia, entre ells aquesta porta, que actualment es troba sota control de l’exèrcit dels Estats Units.
Tot i que en un mateix temps no van coexistir més de cinc meravelles, ara farem un recorregut pels set components del llistat clàssic per orde de construcció.
La Gran Piràmide de Gizeh (Egipte): La piràmide de Keops és la única construcció del llistat inicial que es manté en peu i juntament amb la de Kefrén i Mikerinos està inclosa com a candidata pel nou llistat. La construcció d’aquest edifici funerari va culminar cap el 2570 aC i amb els seus quasi 150 metres d’alçada va ser fins el segle XIX un dels edificis més alts del món. Des de l’acció d’un terratrèmol, al segle XIV, la piràmide va perdre el revestiment de pedra blanca amb el que estava recoberta. En el seu interior destaquen el laberint de passadissos i les tres cambres funeràries.
Els Jardins Penjants de Babilònia (Iraq): Malgrat que fins el moment no s’han trobat indicis clars de la seva existència, diversos historiadors grecs expliquen que el rei Nabucodonossor II va manar construir (605-562aC) uns impressionants jardins a partir d’una piràmide esgraonada en la que sobresortien tot tipus de plantes, arbustos, flors i palmeres. L’objectiu d’aquesta construcció era pal·liar la tristesa que sentia la reina per la manca de boscos a Babilònia.
El Temple d’Artemisa a Efes (Turquia): Temple dedicat a la deessa grega de la Lluna que va manar construir el rei Creso de Lídia (550aC). El 21 de juliol de 356aC, Eròstat amb l’únic objectiu de ser famós, va provocar un incendi que va destruir el temple. Es va reconstruir però es va acabar desmantellant. Una expedició del Museu Britànic a mitjans del segle XIX el va redescobrir. Es diu que la mateixa nit de l’incendi va néixer Alexandre Magne.
L’Estàtua de Zeus a Olímpia (Grècia): Obra de l’escultor grec Fidies cap el 430 aC. La descomunal figura de Zeus va ser esculpida amb marbre, a la seva mà dreta portava una petita reproducció de Niké, la deessa grega de la victòria, i a l’esquerre un ceptre coronat amb una àliga. El tro on estava assegut era de fusta, or, pedres precioses… Sembla ser que l’any 394 va ser traslladada a Constantinoble on va ser destruïda per un incendi.
El Mausoleu d’Halicarnàs (Turquia): Monumental tomba en marbre blanc construïda en honor al rei Mausol. El conjunt era una enorme estructura rectangular sobre la que més de cent columnes jòniques sostenien la piràmide esgraonada que feia de sostre i a sobre de la que hi havia l’estàtua d’una quadriga amb les cares del reis. En total 50 metres d’alçada. Va suportar diversos saquejos de la ciutat i va acabar sent destruït per un terratrèmol al segle XIII. Al Museu Britànic es pot visitar l’estàtua, l’única peça del conjunt que ha persistit.
El Colós de Rodes (Grècia): Com a celebració de la victòria de Rodes davant de Demetri es va encarregar a Cares de Lindos una escultura gegantina del déu Hèlios, el protector de la ciutat. El 223aC l’estàtua va ser destruïda per un terratrèmol, però pels designis de l’Oracle es van mantenir les restes tal i com havien quedat fins les incursions musulmanes de nou segles després que se les van emportar com a botí.
El Far d’Alexandria (Egipte): Construït per orde de Ptolomeu II (294aC-283aC) a la illa de Pharos, davant d’Alexandria. La torre de 134 metres d’alçada estava coronada per un mirall metàl·lic que marcava la posició de la ciutat als navegants, de dia reflectint la llum del sol i de nit la d’una foguera permanent. Danyat per diversos terratrèmols del segle XIV les seves runes van servir per construir una fortalesa a la zona el segle XV.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282320 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2606 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 04:22 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19