Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 27 Gener, 2006

L’homosexualitat representa cada cop menys un problema

Maria Dolors Farrés ha publicat a través d’internet “L’hora quieta”, la història de dos frares enamorats

VIC | Verònica Heredia- En ple segle XIV i amb el rerafons de la Pesta Negra i el Cisma d’Occident, dos frares del Monestir de Sant Llorenç del Serral inicien una relació homosexual que els durà a plantejar-se els aspectes més importants de les seves vides.
Aquest és l’argument de L’hora quieta, la segona novel·la de la periodista i escriptora Maria Dolors Farrés. Nascuda a Vic, aquesta osonenca es va dedicar al periodisme comarcal durant més de 15 anys. Va treballar al setmanari Ausona i a les emissores de Ràdio Vic i Ona Osona. Després de publicar Ciutat Ambre, el seu primer relat, ens presenta L’hora quieta, que converteix Maria Dolors en la primera dona de la comarca que publica una novel·la només a través d’Internet, a la pàgina http://www.naciodigital.com/biblioteca.

Quina mena d’història ens ofereix la novel·la?
En un moment conflictiu del segle XIV, els frares Galceran i Berenguer estableixen una intensa relació prohibida. Tots els personatges secundaris, religiosos, polítics i fins i tot històrics, tenen un gran pes en l’obra, ja que gran part d’ells inevitablement s’esquitxa per la situació perillosa que s’ha generat. Malgrat que la trama és fictícia, la novel·la s’assenta sobre un fet històric: el Cisma d’Occident.
La novel·la parla d’una relació homosexual entre dos religiosos. Ha estat un tema complicat de tractar?
És un tema agosarat, tot i que l’homosexualitat representa cada cop menys un problema. De fet, quan vaig començar a escriure L’hora quieta, ara fa set anys i mig, pensava que el tema no progressaria gaire socialment, però no ha estat així i ara vivim en plena època d’alliberament gai.
De tota manera, reconec que el tema és tractat de manera molt respectuosa. A més, l’eix fonamental de l’argument no és una història d’amor, sinó d’amors en plural de tots els personatges que la conformen: de parella, fraternal, de pares i fills i d’amor i odi cap a Déu.
Precisament, no tem rebre alguna queixa, sobretot per part d’estaments religiosos?
Tinc constància que gent molt diversa ha llegit la novel·la i ningú s’ha ofès. Fins i tot, la vaig passar a un frare catedràtic de filosofia medieval perquè la revisés a nivell històric li va agradar molt. Potser és un cas excepcional, però em quedo amb això.
El que tinc clar és que no pretenc crear cap escàndol, ni molt menys que es converteixi en un best-seller.
Aquesta complexitat també l’haurà trobat vostè mateixa a l’hora de documentar-se…
Doncs sí, però he tingut la sort de poder consultar fonts molt interessants i de primera mà, com l’Arxiu Episcopal de Vic o el Monestir i la Biblioteca de Santo Domingo de Silos, tot un privilegi, ja que només es permet l’accés a frares.
Però les primeres informacions me les va donar el meu propi pare, que l’any 1968 va comprar el Monestir de Sant Llorenç del Munt, que estava mig derruït, per tal de restaurar-lo. Va ser a partir d’aquí que se’m va ocórrer la idea de la novel·la.
A banda d’això, hi ha cap motiu especial pel qual hagi escrit L’hora quieta?
Si existeixen motius profunds per triar un tema, ubicar-lo en una espai i un temps i crear una trama, no ho sé. Simplement se’m va ocórrer la idea i la vaig dur a terme, sense més raó.
Perquè ha publicat L’hora quieta només a través d’Internet?
Vaig acabar la novel·la el 2002 i la vaig presentar al premi Sant Jordi del 2003. Vaig quedar entre les cinc finalistes i com a tal, hi havia moltes opcions que s’acabés publicant. Finalment, però, no va ser així. Això va suposar per mi una desil·lusió, però vaig intentar publicar-la a través d’altres editorials. En un principi es van mostrar disposades a fer-ho, però tot va quedar en no res. Llavors vaig deixar de lluitar i vaig deixar la novel·la al calaix. Ara, Internet m’ha permès treure L’hora quieta del calaix i treure’m de sobre l’ombra que m’impedia seguir amb altres treballs.
Té por que a través de la Xarxa la novel·la tingui una menor repercussió de la que podria tenir impresa en paper?
Una mica sí que hi ha aquesta por, però d’altra banda, crec que tots els mitjans hauran de virar cap a Internet si no volen quedar obsolets. A més, gràcies a Internet, el que he aconseguit és que la llegeixin persones de fora del meu àmbit.
De tota manera, la idea de publicar en paper imagino que segueix present…
Sí, encara tinc aquesta idea, tot i que per a mi Internet ja és molt. El que estaria molt bé seria que alguna editorial descobrís L’hora quieta a través de la Xarxa i s’hi interessés. Però tot i així, no deixaria de banda Internet per tot el que m’ha suposat.

Publicat per Redacció el dia 27/01 a les 12:56
a la secció Osona Comarca • a la secció Expressions • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 214003 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4664 segons
Total Entrades: 7173
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/25/2008 07:09 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/28/2008 08:49 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19