Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 03 Febrer, 2006

L’infern d’una nena

Capítol 2 Josefina Vilaseca Alsina, per MErcedes Cruces

Josefina acostuma a patir de penellons a mans i peus. Li encanta arrencar caramells de gel i xuclar-los. A causa d’això els seus guants estan cremats pel fred. Algunes nenes s’en riuen d’ella i el seu pèl vermell, però sap defensar-se ja que té un rampell de geni molt viu, encara que de seguida torna a buscar-les per jugar amb elles altre cop. Els seus pares són religiosos. Ajuden el rector en aquells dies, Mossèn Josep Farrés, a tasques que aquest els encomana, com encàrrecs, petits arranjaments, etc. que fan sincerament i amb gust.
El desembre de 1951, la vida de la família Vilaseca canviarà fatalment. Un nou rector vindrà a substituir Mossèn Farrés, que ha mort recentment. Es tracta de Mossèn Ramon Vila Pujol, un home amb un passat tèrbol, fosc, i una obsessió pel sexe que li ha costat més d’un problema en altres parròquies.

Mossèn Vila és alegre, molt vital, dominant, agressiu, pateix deliris de grandesa, desitja sobresortir en tot, cridar l’atenció dels seus superiors, li falta humanitat i humilitat, li sobra orgull i ambició. Sembrarà el recel en els cors de les senzilles gents d’Horta, sobretot en els cors dels Vilaseca als quals dominarà com voldrà, no escapant Josefina d’aquest domini. Al contrari, aquesta influència la portarà a la mort. Per a la família Vilaseca arribarà un moment en les seves vides que no faran res sense consultar abans a Mossèn Vila. Una frase que en aquells dies pronunciarà freqüentment la mare de Josefina, serà: «És millor sempre obeir, li preguntaré a Mossèn Ramon...». Por?
A Josefina la coneixeran a Horta amb l’àlies de: “la criadeta de la parròquia”, perquè són moltes les hores que passa a la casa parroquial. Va i ve, entrant moltes vegades, procurant que ningú la vegi, per una porta del darrere de la casa rectoral. Fa encàrrecs, de vegades sola i altres acompanyada de Teresa Colom, la serventa de Mossèn Ramon.
Cada vegada es torna més callada, més trista, la seva mirada va adquirint una lluentor diferent, fugissera i murri alhora. Mossèn Vila l’ha sotmès a la seva voluntat fent de la nena el que vol. Li fa petits regals, li dóna llaminadures o diners, compra la seva innocència i alhora l’amenaça si explica res del que està succeint entre ells. Ella va perdent la poca alegria que té, no parla, no diu res, té por, una por terrible a l’infern, a Vila, a que ningú se la cregui. Com hem dit anteriorment no està madura per la seva edat, però encara que ho estigués, hem de pensar que es tracta d’una nena, una menor en uns temps on tot és pecat i obra del diable, ningú la creuria, sempre serien les seves “mentides” contra les “veritats” del seu corruptor.
Josefina deixa el col·legi amb dotze anys a causa dels molts problemes que té a l’escola i l’envien a Avinyó amb les religioses del Sagrat Cor de Jesús, per fer-se càrrec de cuidar els més petits de la guarderia, els fills de les treballadores de la fàbrica tèxtil (també a l’espera ella d’entrar a treballar a la fàbrica) a canvi de menjar, estudi i algunes pessetes, (propines), però Josefina no està a l’alçada d’aquest treball, ni té la paciència que es requereix per a la cura de nens tan petits, per això només estarà sis mesos al convent, tornant a Horta al costat dels seus pares quan l’acomiaden.
L’octubre de 1952, durant la festa de Crist Rei, Mossèn Vila anuncia als feligresos que vol formar l’Acció Catòlica. Pretén construir un local adjacent a la casa rectoral comptant per a aquesta fi amb l’ajuda i aportacions dels veïns d’Horta.
L’Acció Catòlica va ser impulsada per Pius XII el 1922. Durant la postguerra espanyola i sobretot els anys cinquanta, adquireix un significat i importància especial. Es componia de quatre Branques Generals (homes, dones, nens i nenes). L’objecte era oferir ajuda i col·laboració a la jerarquia eclesiàstica per mitjà de la cultura religiosa, beneficència, assistència social, etc. El seu president era el Cardenal Primat d’Espanya Arquebisbe de Toledo, Mnsr. Enrique Plá Deniel, i el Vicepresident, D. Blas Piñar López, conegut membre del règim i fundador de Fuerza Nueva.
Encara avui pot llegir-se el rètol: «Centre Parroquial A. de C.» sobre la paret del local construït al costat de la casa rectoral que en aquests anys va engegar Mossèn Vila. Es va comentar que Josefina va ser escollida llavors com secretària aspirant d’Acció Catòlica, càrrec que mai va exercir, ja que en realitat va ser nomenada quan es trobava ingressada a l’hospital després de l’agressió i no abans.

III
Em va costar relativament poc descobrir on es trobava Mossèn Ramon Vila. Vaig anar descartant, ja per defunció, ja per no estar directament vinculades al cas, altres persones que en el seu moment van ser citades i que en realitat també desconeixien la veritable causa del martiri de Josefina. Primerament vaig fer una visita a les monges que havien cuidat la nena a la clínica.
Quan vaig arribar a la clínica Sant Josep de Manresa, vaig tenir aquesta estranya sensació que de vegades tenim els humans: ja hi havia estat en aquest lloc; és més, si m’haguessin tapat els ulls hauria sabut arribar fins a l’habitació on va estar ingressada Josefina.  Les Germanes Josefines de la clínica de Sant Josep de Manresa em van rebre amablement, però es van negar a fer qualsevol declaració sobre el tema, tot i comentant-los que una de les protagonistes principals estava viva i de suggerir-los que podíem entrevistar-nos. Vaig sospitar de la identitat d’una d’elles que es va incorporar a les que em van rebre, per la gran semblança que tenia amb la persona de la fotografia (una dona vestida de monja) que duia a la meva butxaca, però no va pronunciar cap paraula. Anava vestida de seglar i per descomptat que era una dona de més de 75 anys (per endavant i de bona informació sabia que no patia cap malaltia mental que li impedís que tinguéssim una cita), però va ser protegida per les altres monges, fet que no va impedir que ens miréssim profundament als ulls i ens estudiéssim mútuament uns minuts.
Quan vaig veure per primera vegada a Mossèn Ramon Vila encara no havia reunit la documentació més important. Tenia el llibret, la premsa, algunes cartes i poc més. La biografia que m’havia comprat incloïa fotografies, entre elles hi havia la de Mossèn Ramon, que en aquells dies tenia uns 45 anys. Jo ja havia fet unes primeres anàlisis de l’escriptura de Josefina i de Josep Garriga, arribant a la conclusió que la nena amagava moltes coses per por i que en Josep no era ni analfabet ni subnormal com pretenien o havien declarat membres de l’església. Sabia amb certesa que en Josep no va matar la Josefina, però... Què va fer aquest home per carregar amb el crim i que fos condemnat per assassinat i violació?

Notes de testimonis
«L’infern dels abusos, la tortura de la por, aquest martiri constant era el causant del seu comportament colèric. Ningú dels que envoltaven la nena va saber interpretar aquesta conducta anormal. Callada, trista, humil, soferta, pegava i al mateix temps jugava (com qualsevol altra nena) amb els més petits. Quan ella pren el menjar i les llaminadures dels nens que cuida, és un acte de comunicació, que l’escoltin, desitja que l’escoltin i sàpiguen quin és el seu veritable problema. És com jugar “al gat i al ratolí”: jo m’amago, tu em trobes… si em trobes, sabràs que pateixo. Però ningú la troba, està tan amagada, que només es pot arribar al seu amagatall per un laberint de sentiments trencats. Macabre joc que Josefina no sap jugar. No pot dir el que li està passant d’altra forma que no sigui amb una conducta irritable. Aquesta conducta és una manera de cridar l’atenció dels seus grans, de ràbia contra tot i tots. Se sent malament i ja no sap el què és correcte o no. Els seus pares treballen, ell al camp i ella a la fàbrica, els seus germans també estan en les seves tasques i els més petits a l’escola. A la seva àvia, que és la persona que més temps està al seu costat, no li diu res, té vergonya. La seva família, la seva mestra, només es pregunten per què Josefina es comporta d’aquesta manera? i… la castiguen. Per què té diners i d’on ho treu? No hi ha resposta. Es compra coses que fa sospitar als comerciants d’Avinyó donant aquests la veu d’alarma a les monges del convent. Ella, NO és una lladre, al contrari li han robat a ella el més preuat que un nen pot tenir; LA SEVA INNOCÈNCIA, i ningú, absolutament ningú, ha aprofundit o indagat més profundament en les veritables causes de la seva actuació. Els documents que avui inserim són una mostra de la declaració d’alguns testimonis sobre el comportament de Josefina. Són més testimonis que declaren sobre aquesta aptitud de la nena»

Publicat per Redacció el dia 03/02 a les 10:49
a la secció Osona Comarca • a la secció Insòlit • (1) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216998 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3837 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 05:00 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19