Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Març, 2007

Maria Leiva: «He de fer molts comptes per poder arribar a final de mes»

image

El cas de Maria Leiva, una manlleuenca que supera per molt poc els 500 euros de paga mensuals, és un reflex de la situació de moltes dones que viuen soles. La Maria cobra només una paga d’invalidesa després que fa 28 anys li haguessin de tallar el braç esquerre. «Vaig poder comprar la casa on visc fa més de 20 anys amb l’ajut dels meus fills, que ara ja són fora de casa fa anys».
Leiva explica que «un cop he pagat la llum, l’aigua, el telèfon i totes les despeses fixes de cada mes, gairebé no em queda res». No s’amaga de la seva precària situació i explica que «de roba en compro ben poca» i afirma que, «sense saber massa de números, Déu n’hi do els que he de fer per poder arribar a finals de mes».
Leiva és vídua però «no cobro pensió de viduïtat». Per aquest motiu reconeix que «m’he d’espavilar a l’hora de fer les compres. He de buscar on ho trobo més barat i ho he de fer estirant el màxim».
Ella no és habitual a les excursions i als viatges de l’Inserso, «no hi vaig mai» i una de les seves aficions és «anar a ioga a unes classes que fan al casal. A més em toca pagar set euros cada mes».

Fa anys recorda que «em vaig fer un fart de fregar terres per poder sortir endavant», fins i tot quan li van haver de tallar un braç per una malaltia. «He continuat fent vida normal» tot i aquest contratemps, però, actualment «tinc molts problemes. Em fa mal el braç dret i he anat un parell de vegades a veure l’assistent social per intentar que vingui una dona a netejar a casa. Encara no me n’he sortit i tampoc tinc massa confiança. Segur que me la faran pagar».
A Maria Leiva l’acompanya una familiar, Francisca Leiva. El seu cas no és tan greu perquè «tinc la sort que entre la meva paga d’invalidesa i la paga de vídua guanyo una mica més del salari mínim, però Hisenda se’m queda molts diners cada any pel fet de tenir dues pagues». En el seu cas, va quedar vídua fa 28 anys, amb dos fills petits, recorda que «cobrava una misèria de vídua i d’orfandat».

JUBILACIÓ MEXICANA
Un cas també extrem és el de Jaime Morató, fill de catalans exiliats a Mèxic, que després d’una vida de treballar i cotitzar al país centreamericà, fa cinc anys que viu a Manlleu. Morató cobra una pensió de 120 euros al mes i d’aquí a cinc anys, quan en porti deu vivint aquí, ja tindrà dret, si no canvia la legislació, a una pensió no retributiva. Elsa Morató, la seva filla, regenta la cafeteria del casal de la gent gran de Manlleu i explica que «el meu pare i la meva mare, que no cobra pensió, viuen amb mi, el meu marit i el meu fill. Es van vendre la casa de Mèxic i ens van ajudar a comprar la nostra». Morató té clar que «els meus pares ja s’haurien mort si estiguessin a Mèxic» i ho raona pel fet que «el meu pare està delicat i pren molts medicaments que aquí li costeja la Seguretat Social. L’octubre van anar a Mèxic i van extraviar-li una setmana la maleta amb els medicaments. Els va pagar i li van costar 300 euros. Si hagués de pagar-los a Mèxic amb la seva paga en tindria per tres dies i no menjarien».

«Amb menys de 500 euros costa molt tirar endavant»

image

Qualsevol tarda podem passar-nos pel Casal d’Avis de Taradell i ens hi trobarem en Salvador Molet compartint una bona estona amb amics i coneguts «cada dia hi vinc a passar la tarda per no estar tot sol a casa», explica en Salvador, de 85 anys.
Electricista de professió, de seguida que en Salvador es va poder fer autònom se’n va fer «fins que em vaig retirar vaig anar pagant autònoms, o sigui que segur que els he pagat durant 30 anys i tot per acabar cobrant poca cosa». En Salvador no arriba als 500 euros al mes.
No va al cinema, ni al teatre… «em prenc un cafè cada dia aquí al Casal i para de comptar». A en Salvador, arribar a final de mes no li és fàcil «m’ho he de fer com puc, on no arribo no arribo, però costa molt perquè quan has comptat una cosa i l’altra… de seguida quedo a zero». Té sort encara que la casa on viu és de propietat, però al viure-hi sol s’ha de fer càrrec només ell de l’aigua, la llum, l’electricitat… i 500 euros no donen per molt.
En Salvador també es queixa que amb la introducció dels euros s’hi ha conegut molt i demana al govern que apugi les pensions «com més millor! No és just que treballant tota la vida ara cobris tan poc. Si que cada any puja, però puja una tonteria i ni es nota».

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216993 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2823 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19