Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 13 Abril, 2007

Metges, malalts i bones persones

El gran Jorge Martínez, líder i cantant dels Ilegales, diu en una de les seves cançons que si escoltem males notícies és perquè som mala gent. Moltes vegades penso en aquesta categòrica afirmació quan veig el recull de successos en què s’han convertit les notícies de la televisió, o quan constato que setmana rere setmana apareix un nou programa, sèrie o reportatge dedicat a metges i malalts.
Mai m’han interessat en absolut els hospitals. Al metge intento veure’l el menys possible, com a mínim fins que el cos no arriba a un nivell tan baix com per fer-ho imprescindible. Vaig fer la mili a la Creu Roja per treure’m de sobre tota la parafernàlia dels militars espanyols, els seus càntics ridículs i els homenatges perpetus a la bandera enemiga (i tot i així vaig acabar patint al meu propi poble amb uns veterans lamentables que es creien la merda que els havien introduït al cervell). El cas és que això de la Creu Roja era més per necessitat que per vocació, si bé no crec que individus de 18 anys (encara que en aquella època era molt més madur que actualment) fóssim els més indicats per fer aquella feina. També hi ha aquells ritus iniciàtics infantils amb la sexualitat que tenen com a referent als metges i les infermeres, però que amb els anys van derivant algunes vegades cap a temàtiques més desenvolupades, i en la majoria dels casos cap a la sordidesa monòtona més absoluta. De qualsevol manera tampoc vaig ser mai un fenomen en això de la precocitat sexual.

Resumint, que no entenc el perquè d’aquesta febrada televisiva amb tot el relacionat amb la medicina. Agafant de revolada una programació de qualsevol setmana hi trobem un pilot de sèries de temàtica hospitalària o quirúrgica com Urgencias, Hospital Central, Nip-Tuck, House i no menys programes de reportatge amb inclinacions similars. Properament a més es reestrenarà el reality U24 en què es veuen casos reals captats en diferents hospitals. Potser ens agrada veure les desgràcies dels demés perquè som males persones? O per comparar el mal que tenen els altres i sentir-nos millor amb les nostres deficiències? O per l’eròtica del sector hospitalari? I el fet de què no ens interessi ens fa millors que aquells que sí que hi tenen devoció? Buf, massa preguntes per algú que amb prou feines sap amb quina mà ha d’agafar-se-la quan va a pixar. Com afirma el propi Martínez en una altra cançó, prefereixo viure anant cap a la mort alegrement i despreocupat com si anés cap a la mort d’un altre. Encara que ara que hi penso, jo també sóc un malalt de pel·lícules com Pepito médico del seguro, Enfermera de para todo, Las maniobras de la doctora con los soldados o La doctora seduce al coronel. Glups, quines coses!

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216996 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2804 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:57 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19