Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Març, 2007

Milers d’osonencs viuen amb menys de 400 euros al mes

Pensionistes de la comarca ens expliquen els trucs per arribar a final de mes amb sous de misèria

L’edició passada iniciàvem una sèrie de reportatges per denunciar que més de 20.000 persones d’Osona han de viure amb una paga inferior als 571 euros, i d’aquests molts han d’arribar a final de mes amb menys de 400 euros. La situació és molt diferent a la resta d’Europa, en què les pensions són de mitjana uns 200 euros més altes.

image

Text: Montse Mir, Pep Portet, Mireia Munmany | Fotos: Adrià Costa
Tal com denunciàvem la passada edició, gairebé dos terços dels pensionistes osonencs cobren una pensió inferior al salari mínim interprofessional (SMI), que actualment és de 570,60 euros. És a dir que, segons dades del Ministeri de Treball i del març del 2007, un 61,90% dels 33.354 pensionistes osonencs han de viure amb un sou inferior al SMI. Una situació que difereix molt de la resta de pensionistes de la Unió Europea, en què les dades demostren que els sous són de mitjana uns 200 euros més alts. Segons un estudi del Grupo Júbilo Comunicación del 2003, l’Estat espanyol ocupa el vuitè lloc d’Europa quant a la quantitat de les pensions públiques, per darrere de Luxemburg, Noruega, Àustria, Holanda, Bèlgica, Alemanya i França. Per sota només queden països com Finlàndia, Irlanda, el Regne Unit o Grècia. Unes dades, però, que només corresponen a la pensió mitjana. Ara bé, si es té en compte la pensió mínima, només estan per sota de l’Estat espanyol el Regne Unit, Grècia i Portugal. Cal destacar, a tall d’exemple, que a Luxemburg la pensió mínima és de 1.023 euros al mes.

A LLEIDA, PITJOR
Pel que fa a la comparació de les pensions respecte de la resta de poblacions catalanes, destaca que el 56,48% dels pensionistes reben una remuneració mensual inferior als 571 euros, és a dir, el salari mínim interprofessional (SMI). Per províncies, Barcelona, gràcies al seu teixit industrial, és la demarcació en què la mitjana de pensions inferiors al SMI és més baixa, situant-se en un 53,6%. L’altra cara de la moneda la trobem a Lleida, en què es registra un 67,7% de pensions inferiors als 571 euros al mes. Un fet que, a parer dels sindicats, s’explica pel fet que bona part de la població hagi dedicat la seva vida laboral a l’agricultura.

SOBREVIURE AMB EL MÍNIM
Per aquest motiu, a Osona encara ens trobem amb milers d’osonencs que cobren pensions misèrrimes i que representa que els han d’arribar per viure. Per elaborar aquest reportatge hem parlat amb diversos pensionistes que han de fer mans i mànigues per estirar la pensió fins a final de mes. Un dels casos més extrem és el d’Artur Marín, un pensionista nascut a Barcelona però que viu a Vic des de fa anys. Marín té 73 anys, és separat, i cobra 409 euros de la pensió de jubilació «tot i que vaig començar a treballar als 12 anys i ho he fet tota la vida», afirma. Amb aquest sou que qualifica de «ridícul», Marín ha de pagar els 200 euros al mes que li costa la pensió en la qual viu. Amb la qual cosa, li queden poc més de 200 euros per acabar de passar el mes. Una quantitat de diners que «ni tan sols em dóna per sobreviure», assegura, cosa per la qual s’ha hagut d’acollir al pla de beques que ofereix al casal de la Gent Gran de la Rambla de Vic, gràcies a l’empresa vigatana Roca Vilardell. Amb aquest ajut, Marín pot dinar cada dia per tan sols un euro, «i és per això que puc menjar cada dia, ja que el dinar em surt molt barat i per la resta d’àpats m’espavilo amb poca cosa perquè quan més gran ets menys gana tens». De fet, Marín explica que «pràcticament puc dir que vaig tenir sort quan vaig agafar la legionel·la, perquè deixant de banda la indemnització que em van donar, va ser en aquell moment quan els assistents socials van conèixer el meu cas i em van donar la beca». Amb tot, Marín no pot pagar ni les despeses més essencials i explica amb resignació que «fa anys que vaig sense dents, però de moment no tinc pressupost per arreglar-me-les, si algun dia puc tenir algun diner extra ja ho faré». Pel que fa als luxes, es conforma amb comprar un paquet de tabac i de tant en tant fer algun tallat, perquè «la roba quasi sempre me la regalen i necessito poques coses més».

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 214326 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.7845 segons
Total Entrades: 7173
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/25/2008 07:09 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/29/2008 09:03 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19