Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 27 Gener, 2006

Molt més que un Cine Club

El Cine Club de Vic, acaba de celebrar una fita històrica: la sessió número 1.000. L’entitat ho va celebrar aquest dissabte al Centre Comunitari, amb la projecció de la pel.lícula ‘L’home de la càmera de cinema’ (Dziga Vertov, 1929) i amb l’estrena d’una banda sonora que acompanyava de forma sincronitzada la sessió. L’acte també va servir per retre homenatge al desaparegut Armand Quintana, un dels fundadors de l’entitat. El Cine Club Vic és el més antic de Catalunya, l’únic que ha estat capaç de programar de forma ininterrompuda durant 45 anys.

VIC I Anna Vilaregut.- El Centre Comunitari de Vic es va omplir de gom a gom per veure la pel·lícula L’home de la càmera de cinema del director Dziga Vertov (URSS; 1929). No va ser un projecció qualsevol. Era la sessió de cinema número 1.000. Els responsables de l’entitat ho van voler celebrar amb el passi d’aquest clàssic del cinema mut, en el marc d’ un acte en el qual també es va homenatjar un dels fundadors, Armand Quintana, que va morir l’any passat.  L’estrena d’una banda sonora original composada per Marc Vernis i Marcelo Valente, interpretada en directe per una formació de set músics, amb cordes, vents i percussió van acabar d’arrodonir l’acte.

Segons explica el president de l’entitat Joan Puigdollers, «l’entitat va ser creada l’any 1958, en plena època franquista. Armand Quintana va ser el principal fundador del Cine Club, que en aquell període va servir per lluitar a favor de la llibertat d’expressió».
Per l’entitat, sobretot pels que la van veure néixer el 1958, la projecció número 1.000, representa una fita molt important. Tal i com explica Josep Ylla Català, membre de la junta de Cine Club entre el 1964 i 1968, i co-autor juntament amb l’historiador Santi Ponce, del llibre La pel·lícula de Cine Club, «tot i els alt-i-baixos que ha tingut, l’entitat ha sabut mantenir-se en el temps. Cine Club Vic té al darrera seu una història rica i plena de grans moments, amb una programació ininterrompuda des de fa més de 45 anys. Podem dir que Cine Club Vic, és el més antic de Catalunya en actiu, i segurament també de l’estat espanyol».

ELS SAVIS DE LA GRANJA
Els orígens de Cine Club es remunten a finals dels anys 50.  Segons Josep Ylla-Català «tot i la repressió franquista, que semblava no tenir fi, a la ciutat comencen a sorgir iniciatives artístiques i culturals que agafaven un caire polític pel sol fet d’aparèixer i viure al marge de la vida oficial del règim»
Aquestes iniciatives, també Cine Club, es van articular en bona part a través dels savis de la Granja, «catalanistes, esquerranosos i oberts del Règim que es reunien a la Granja, un cafè emblemàtic del Passeig».
Tot i això, la iniciativa concreta de fer a Vic un Cine Club va ser de Jaume Clotet, artista i artesà fabricant d’imatgeria religiosa. «Els seus contactes amb Jordi Feliu director de cine que es movia en el cinema amateur de l’època i el caliu que va trobar a la Granja el van animar a crear Cine Club, juntament amb Armand Quintana, Miquel Martí i Pol, Jordi Ralló, el ginecòleg Anicet Altés, i el fotògraf i cineasta amateur Lluís Jiménez. Tots van ser decisius en la marxa de l’entitat»
Josep Ylla Català, continua explicant que el paraigua protector de Cine Club Vic va ser el Bisbat de Vic. «El bisbe Masnou va donar llum verda al naixement de Cine club, gràcies també a la feina del rector del seminari, el Dr. Felip Font, que també ho veia amb molts bons ulls.».

PRIMERA PROJECCIÓ
La primera sessió pilot de Cinefòrum va ser la projecció del film, Rashomon (1950). «Van circular els rumors que aquella era una pel·lícula verda, i el cine Canigó es va omplir de gom a gom. Unes 300 persones van pagar 15 pessetes per veure la pel·lícula. Va ser un èxit comercial i va ser la base a traves de la qual els fundadors obtenen els 71 primers socis».
El 30 de novembre de 1957 es va celebrar a Ràdio Vic, la primera projecció de Cine Club, amb la pel·lícula El Pistolero d’Henry King.
El 6 de desembre de 1957 a l’Hotel Colón es van aprovar oficialment els estatuts de Cine Club, «que va començar a funcionar dins de l’OAR una de les primeres societats esportives de la comarca, auspiciada pel Bisbat».
A banda de Ràdio Vic, també es van fer sessions a l’Orfeó Vigatà, fins que el restaurador gastronòmic Jaume Dinarès, «que tenia un local espaiós al carrer Verdaguer el va cedir a l’entitat.  Això lligat amb l’acord arribat amb l’empresari local Modest Padró, de Manresa va permetre la posada en marxa i posteriorment, el 1963, la plena consolidació de Cine Club, que el 1965 aconseguia el premi Sant Jordi de Cinematografia».

L’ESPLENDOR
A la dècada dels anys 60 fins els 70, Cine Club es va anar polititzant molt. Les projeccions de pel·lícules compromeses políticament es van anar multiplicant..
També les presentacions dels diferents cinefòrums es polititzen. Josep Ylla explica que «quatre dies després de l’execució de Salvador Puig Antich es va passar la pel·lícula Nosferatu, el vampir. La presentació del film la va fer Joan Anguera. No va fer cap menció directa a l’execució, però sí al·lusions molt diàfanes. Recordo que l’ambient a la sala es podia tallar amb un ganivet.  Jo només mirava cap a les portes per por que hi entressin els grisos».
Després d’un període d’activitat frenètica Cine Club entra en crisi. El Bisbat tanca el seu paraigua protector per les constants queixes que li arriben des dels sectors més conservadors.

LA CRISI
«Va venir l’època predemocràtica, i cine club ja no servia com a vàlvula d’escapament polític. Hi va haver una davallada brutal d’espectadors i també de sessions, només se’n feien de 25 30 cada any, però el Cine Club va anar aguantant».  Tot i la crisi econòmica que afecta l’entitat una nova junta amb Miquel Pérez al capdavant, (1987), amb d’altres membres com Joan Puigdollers, i Quim Crusellas, que avui són el president i el vice-president, Cine Club continua oferint una programació de qualitat.

LA RECUPERACIÓ
Cine Club pot sobreviure gràcies als convenis que es signen amb la Filmoteca de la Generalitat i l’Ajuntament de Vic i avui és una entitat cultural plenament arrelada a la ciutat amb una programació estable i de qualitat durant tot l’any. «En els darrers cinc anys ha anat creixen el nombre de socis, gairebé n’hi ha 200, i també el nombre dels espectadors, amb una mitjana de 170 persones. A banda de les projeccions, el Festival Julius de Curtmetratges ha tingut un índex d’assistència proper al 100% i més participació que mai»
L’entitat acaba de presentar la programació prevista per aquest trimestre, amb cinc pel·lícules de Filmoteca entre les quals destaca un cicle de tres documentals agrupats sota l’epígraf de cinema dins el cinema: Cineastes contra magnats, Dentro de garganta profunda i Fellini soy un gran mentiroso.
La programació de Cine Club inclou, Arcadia, Flores Rotas, de Jim Jarmush, El ocaso del samurai del japonès Yoli Yamada, i la mexicana Temporada de patos.

Publicat per Redacció el dia 27/01 a les 12:31
a la secció Osona Comarca • a la secció Les Centrals • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282275 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3066 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 5
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 03:08 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19