Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 27 Gener, 2006

Oriol Dot: «El nivell de l’esquí català ha baixat»

Moi Aguilar.- A la comarca d’Osona i al territori català en general, l’esquí és una activitat lúdica molt estesa durant els mesos d’hivern. Tot i que els esquiadors amateurs són molts, la xifra baixa exageradament quan contem quins practiquen aquesta disciplina a nivell competitiu. Oriol Dot (09/09/1979, Manlleu) participa en campionats d’esquí des que tenia 7 anys i, tot i la seva joventut, ja figura com un dels esquiadors catalans de més èxit. Apassionat de l’esport, a Dot també li agrada practicar altres disciplines (sobretot del món del motor). Ha pres part en diverses curses de resistència d’enduro, i aquesta temporada disputarà el Campionat de Catalunya de Ral·lis de Terra pilotant un Opel Astra. Entre les seves aficions també hi figuren el futbol o el pitch and putt. 

Com vas començar a esquiar?
Al meu pare sempre li havia agradat molt així que de ben petit ja em va portar a les pistes. Entre Sant Pere de Torelló, on visc, i dels pobles del voltant vam fer una colla de nens que ens agradava esquiar i el meu pare ens portava amb una furgoneta i es cuidava de nosaltres. Tot i que li agrada molt l’esquí, el meu pare mai va fer cap competició.
Tu, en canvi, als 10 anys ja erets Campió de Catalunya aleví...
Sí, però a aquestes edats l’esquí és bàsicament una diversió, no un activitat en la qual primen les aspiracions esportives que puguis tenir. Cap als 13 anys, quan estàs a categoria infantil, les coses comencen a canviar i el nivell de competitivitat és més alt. A més, el nivell d’exigència amb un mateix és més alt i comencen a sorgir les ganes d’assolir objectius concrets en el món de la competició.
Quan arribes al màxim nivell competitiu?
Als 15 anys es produeix un punt d’inflexió important en la meva carrera esportiva: entro a formar part de l’equip nacional. Això suposa entrenar diàriament durant molts mesos i haver de lluitar per les victòries per poder mantenir la competitivitat i no ser exclòs del conjunt i els seus programes d’entrenament. D’aquesta etapa recordo que quan vaig començar amb l’equip nacional els entrenadors em van fer escollir: o estudiava o em dedicava a l’esquí. Vaig preferir la segona opció, fet del qual a vegades m’he penedit una mica, en el sentit que suposo que hauria estat possible combinar l’esquí amb els estudis.
Què t’hauria agradat estudiar?
No ho sé, no vaig pensar mai res en concret. Suposo que l’esquí era el que més m’interessava i no vaig parar a pensar sobre quins estudis m’hauria agradat fer. La veritat és que això tampoc m’ha suposat problemes a la llarga, ja que actualment treballo en el negoci familiar i no em puc queixar.
A més, els 6 anys que vas estar amb l’equip nacional deuen estar plens de bons records?
I tant. Ens ho passàvem bé practicant esquí. Tot i que estàvem molt temps fora de casa, ja dos per competir o per entrenar. Però al mateix temps això em va permetre conèixer molts països, i aprendre contínuament. Gràcies a l’esquí he descobert moltíssimes coses que d’una altra manera probablement no hauria viscut mai. De totes aquestes lliçons apreses és del que estic més satisfet pel que fa a la meva trajectòria esportiva.
Quines competicions feies?
Principalment les curses FIS, que tenien validesa a nivell internacional per establir el rànquing d’esquiadors que s’utilitza per decidir qui participa a la Copa del Món. Quan tens 17 o 18 anys també participes en alguna Copa d’Europa i, per suposat, en certàmens a nivell estatal.
De quin moment entre els que has viscut en el món de l’esquí en guardes un millor record?
Sens dubte dels Mundials que vam anar a disputar a Sant Moritz. Em va impressionar tot el que vaig poder-hi veure. El campionat estava molt ben organitzat, la pista era impressionant… Va ser una experiència molt enriquidora.
Amb 21 anys abandones l’equip nacional. Perquè?
Vaig viure una mala època. Estava cansat i les coses no m’anaven tant bé com volia. També em va influir molt en aquesta decisió el fet que jo volia participar a les Olimpíades de Salt Lake City, i vaig demanar què havia de fer per aconseguir-ho. Em van marcar uns objectius impossibles d’assolir, i això em va desanimar molt. Tampoc tenia massa bona relació amb els entrenadors d’aquell moment, i per tot plegat finalment vaig decidir marxar de l’equip.
Però vas tornar-hi?
Sí. Al cap de dos anys va entrar-hi un entrenador amb el que tenia molt bona amistat. Ell em va animar a tornar-ho a provar, i vaig entrar de nou a l’equip nacional amb la mirada posada a les competicions internacionals. Tot i que va anar força bé i vaig disputar uns Mundials, no vam assolir els objectius que ens havíem marcat: la intenció era situar-me entre els 100 millors del rànquing mundial, però em vaig quedar estancat més enllà del número 300.
Ara continues competint amb esquís als peus, però en una disciplina nova. Com és l’esquícross?
És una modalitat molt divertida que fa molt poc ha arribat a casa nostra. La idea bàsica és barrejar el que són les curses de cross amb la neu. Per tant, es baixa per una pista dissenyada expressament, amb pendents, bots i revolts peraltats per tal de poder agafar prou velocitat. Es baixa de quatre en quatre, i es competeix pel sistema d’eliminatòries, passant de ronda els dos primers de cada cursa.
Com està l’esquí de casa nostra?
Penso que en els últims anys el nivell ha baixat bastant. La clau d’això és que, tot i que Catalunya és el tercer lloc d’Europa on es practica més esquí, molt poca gent competeix. A més, penso que això és molt difícil que canviï.

Publicat per Redacció el dia 27/01 a les 12:38
a la secció Osona Comarca • a la secció Llegendaris • (0) ComentarisEnllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 270141 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4149 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 04:22 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19