Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Març, 2007

Que què ens passa…? Que no tenim casa!

Marta Albes
Secretària d’organització de la Joventut
Socialista de Catalunya (JSC) a Osona

Amb aquesta pregunta-resposta va sortir al carrer ja fa uns quants mesos un nou moviment social, impulsat per una sèrie de plataformes ciutadanes, que aquest cap de setmana ha tornat a ser present als carrers de Barcelona. El dissabte passat, 24 de març, unes 20.000 persones es van donar cita a la plaça de Catalunya, responent a la convocatòria de “V de Vivienda” per reclamar a les institucions la posada en marxa de mesures efectives per tal que un dret com el de l’habitatge digne –plasmat des de fa molts anys sobre el paper a la Constitució Espanyola i, recentment, reconegut també per l’Estatut de Catalunya– deixi de ser precisament això, un dret només sobre el paper, per convertir-se en una realitat, especialment per aquells col·lectius més desafavorits. Entre els quals destaquen els joves, que per la seva condició de “mileuristes”, treballadors precaris o no propietaris… ho tenen especialment complicat quan es plantegen l’accés, per primera vegada, a un habitatge propi. I amb això no vull dir de compra, sinó que em refereixo a un espai personal, íntim, seu i no dels pares, un pas fonamental en el procés d’emancipació per al desenvolupament del projecte vital particular.

Una de les coses que es va dir en el manifest llegit per part de l’Assemblea pel dret a l’habitatge de Barcelona “V de Vivienda” és que els nostres polítics, davant d’aquesta problemàtica social, esgrimeixen sovint l’argument que no hi ha varetes màgiques per no aportar una solució definitiva al problema. Hi estic d’acord, amb uns i amb els altres. Enteneu-me. Per una banda, és cert que el creixement experimentat pel mercat immobiliari en aquest país, ajudat per la manca de previsió de les institucions, ens ha dut a una situació de “bombolla immobiliària” que ara dificulta la implementació de mesures que no van més enllà d’accions puntuals que, si bé “tapen forats”, no aporten una solució definitiva al problema. Per altra banda, però, també és cert que la posada en marxa, precipitadament m’atreviria a dir, de mesures i normatives carregades de bones intencions però poc planificades, lluny de fer-nos avançar en la bona direcció ens pot dur a haver d’assumir greus problemes d’exclusió social com a conseqüència a llarg termini.
Si bé potser no és el millor exemple, m’agradaria establir un paral·lelisme entre el que està passant actualment a Vic i el que acabo de dir, ja que de fet, no disten tan una cosa de l’altra. L’actual equip de govern a l’Ajuntament de Vic va prometre a l’inici de la legislatura la construcció d’habitatges de protecció social. Però, en comptes de planificar adequadament la seva adjudicació i construcció, d’una manera progressiva i atenent a les necessitats de la ciutat en cada moment, ho han deixat per al final, de tal manera que ara es construiran tots de cop i de forma concentrada. Això només pot conduir-nos a “l’especialització” i major disgregació dels barris de la nostra ciutat.
Davant d’això cal que ens creiem de debò que ens trobem davant d’una problemàtica col·lectiva, ja que afecta a un percentatge cada vegada més elevat de població, però sobretot perquè la manca de rigor i responsabilitat en la recerca de solucions pot portar a conseqüències amb efectes perversos per al conjunt. Cal, doncs, anar amb compte i convèncer-se de la necessitat que tots els nivells de l’Administració s’impliquin en la recerca de solucions efectives que garanteixin el manteniment de criteris socials, ambientals i de cohesió urbana.
Tornem a Vic. La ciutat es troba en un moment especialment delicat en aquest sentit. El creixement que es preveu per als pròxims anys doblarà la població actual de la ciutat en poc temps. És per això que cal una previsió adequada de l’habitatge de lloguer, la rehabilitació i la distribució adequada d’habitatge protegit, i per tot això és fonamental la creació d’una empresa municipal d’habitatge, perquè el creixement no pot ser el resultat de les pressions immobiliàries especulatives. Una empresa municipal d’habitatge que haurà de vetllar, entre altres coses, per a què es posi en funcionament una borsa efectiva d’habitatge de lloguer per a joves, estudiant la manera de fer atractiu per als propietaris la posada en lloguer de la bossa d’habitatge buit que existeix a Vic, mitjançant la construcció de més habitatge protegit en règim de lloguer, promovent la rehabilitació d’habitatge vell per tal de posar-lo en lloguer (idees no en falten!). Però sobretot, haurà de garantir que el desenvolupament futur de la ciutat sigui planificat, per tal de fer-lo sostenible en tots els aspectes i per fer previsibles mancances futures i nous reptes a afrontar.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216935 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3233 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/05/2008 10:59 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19