Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 03 Març, 2006

Riure, ni com a favor

La pantera Rosa

David Conill, crític.- Decebedora comèdia on el més remarcable són els títols de crèdit inicials. Tot i ser una mica llargs. En aquests es recreen els dibuixos de La Pantera Rosa, amb l’inspector Clouseau inclòs, i que es porten fent des de l’inici de la saga creada per Blake Edwards, on podem gaudir de petits acudits visuals que per suposat vénen acompanyats de la mítica música de Henry Mancini, que quaranta anys després continua sent un referent sonor de primer ordre. Si a algú li dóna la impressió que estic intentant evitar el moment d’enfrontar-me a la crítica de la pel·lícula, té raó.

LA PANTERA ROSA HA CAIGUT EN MANS DE GENT SENSE GRÀCIA
La veritat és que em dol molt que un còmic respectat com Steve Martin formi part d’un producte tant desencisant com aquest. En primer lloc, perquè la pel·lícula en si, no es convertirà ni de tros en cap clàssic del gènere. En segon lloc, perquè sobre ella planen l’ombra de les seves predecessores, que són i de molt tros millor que aquesta. I per últim, fer oblidar a Peter Sellers així com així no és gens fàcil, i és que el bo d’Steve Martin falla a l’hora de “crear un personatge” (cosa que sí va fer Sellers), s’arrepenja molt en l’humor físic i es limita a encadenar una sèrie de gags forçats i previsibles en la majoria d’ocasions, per la seva part Kevin Kline tampoc aconsegueix fer oblidar a Herbert Lom, el també memorable inspector cap Dreyffus. La pel·lícula no és més que una successió força llarga de gags. Alguns tenen gràcia, molt pocs, la resta no tanta. La veritat és que l’originalitat de tot plegat brilla per la seva absència i el film no passa de l’slapstick més bàsic creat a base d’acudits fàcils i patacades vàries. La Pantera Rosa de Shawn Levy dóna la sensació de ser un producte més realitzat en cadena on primen la popularitat dels seus protagonistes per sobre de la imaginació argumental, així doncs al costat d’Steve Martin hi trobem a Jean Reno, que fa molt bé de francès, i a Beyoncé Knowles, que per sorpresa de tots interpreta a una cantant pop, en el que sembla més un anunci per patrocinar la seva carrera musical que una jove actriu intentant fer-se un lloc en el món del setè art. No podem oblidar al parlar del film la participació de Clive Owen, que apareix de cop i volta sense que ningú sàpiga per què en un paper també ficat en calçador que per moments em va fer pensar que m’havia adormit i que en la sala on em trobava havien decidit posar una altra pel·lícula amb l’intent de millorar la programació, això però no era així i encara em quedava per desgràcia meva molta estona de pel·lícula o per dir-ho d’alguna altra forma, malson cinematogràfic.

Publicat per Redacció el dia 03/03 a les 10:28
a la secció Osona Comarca • a la secció Cinema • (0) Comentaris • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 270066 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5599 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 03:18 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19