Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 08 Juny, 2007

Saltant, i no d’alegria

La marca del lobo
De Katja Von Garnier  | Amb Olivier Martinez, Agnes Bruckner i Hugh Dancy  | EUA  | 2007  | FANTASTICA  |

La llegenda de l’home llop sempre ha donat de menjar a molts cineastes. Des de les primeres versions dels anys trenta, passant pels licantrops de vacances a París o Londres i fins engendres com Underworld o Romasanta, una munió d’actors han hagut de cargolar-se davant la càmera mentre els hi anaven enganxant pèl a la cara. Han passat per l’anell gent tan dispar com Jack Nicholson o Michael J. Fox, que a De pelo en pecho va interpretar al primer home llop amb problemes d’acne. Sense oblidar, per suposat, al llop per excel·lència: Jacinto Molina, més conegut com Paul Naschy. L’última visita a aquests coneguts personatges ve de la mà de La marca del lobo, traducció més que lliure del títol anglès, Blood & chocolate.
Les pel·lícules com La marca del lobo són d’aquelles en què la seva història està plena de clixés i llocs típics d’aquest gènere. Vivian (Agnes Bruckner) és una jove loup garou (o sigui, home llop però en fi), la seva vida es regeix per les fèrries normes de la llopada dirigida per Gabriel (Olivier Martinez). Aquest, cada set anys, escull a una dona del grup que serà la seva companya fins el següent cicle. 

Per suposat, l’escollida serà Vivian. Però és aleshores quan apareix a Bucarest, que és on es desenvolupa la pel·lícula, Aiden (Hugh Dancy) un dibuixant de còmics. I oh, sorpresa, Vivian i ell s’enamoren. Els personatges moltes vegades es distingeixen entre si i dels mobles perquè estan interpretats per actors diferents. Són completament plans i no tenen ni una gota d’humanitat, molt menys de llops. Només els dos protagonistes tenen vida anterior a què comencin els crèdits, però tot i així tots els seus traumes infantils no semblen tenir cap efecte sobre el seu comportament. A més, ni tan sols són coherents amb si mateixos. Per exemple Aidan passa de ser un bohemi i fràgil artista a un súper soldat capaç de fer plorar a Schwarzenegger.
Tradicionalment, el moment neuràlgic d’aquest tipus de pel·lícula sol ser la primera transformació davant la càmera del protagonista. L’habitual és que, o aparenti ser, un procés dolorós i traumàtic, en el que el personatge s’allibera de la carcassa humana i reneix alliberat sota la forma animal. La marca del lobo s’aproxima a això de forma desapassionada, gairebé com un tràmit. Els llops d’aquesta producció es transformen en tals saltant a l’aire i amb un breu flash de llum. I ja està.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 282531 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2630 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 5
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 07:49 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19