Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 05 Abril, 2007

Temps de religiositat

Això de la fe i la religió és una mica com aquell riu andalús, el Guadiana, que tan aviat apareix com desapareix. Aquesta mateixa setmana es veuran escenes en què els ciutadans d’aquest país i del veí, treuen els sants cristos al carrer i els veneren sobremanera, autoflagelant-se (figuradament és clar) per intentar de redimir-se dels molts pecats que s’han comés durant la resta de l’any. No és estrany que en aquests temps on la moral és polièdrica (fixeu-vos en individus com Carod-Rovira que canvia el discurs segons si parla com a vicepresident de la Generalitat, com a soci del tripartit o com a capità de l’equip de petanca de la seva escala), vegem exercicis de falsedat tant flagrants com el de declarar-se catòlics, apostòlics i romans, i després fer tot el contrari del que demana aquesta religió. En aquest sentit l’actuació dels famosos de la premsa del cor en el decurs de les processons de Setmana Santa a moltes ciutats del sud de la península (amb consum de tot tipus de productes no sempre necessàriament legals) només són la punta de l’iceberg d’aquesta gran paròdia en què s’ha convertit la societat del benestar.

En tot cas vivim temps de recuperació de l’esperit religiós, sobretot com a contrapès per compensar la vinguda d’immigrants que no veneren al mateix déu. Clar que les vocacions religioses segueixen tan estancades com fa anys, perquè una cosa és fer-ne bandera per davant i el bandarra per darrere, i l’altre involucrar-se de ple en un ofici que demana molta més dedicació que no fer de locutor de ràdio, de manobre o de farmacèutica. Potser per això també surten religiosos que prediquen el que no practiquen. Sense anar més lluny, començant pels bisbes que donen cobertura als franctiradors de la seva emissora episcopal, la COPE, una de les armes de confrontació social més perilloses que mai s’han pogut escoltar a les ones radiofòniques.
Però bé, tinguem la festa en pau, que aquesta setmana com a mínim ningú l’acusa de consumisme, per molt que cada vegada sigui habitual agafar-se-la íntegrament de vacances per visitar terres exòtiques. I mirem cap a una altra banda no fos cas que mentre ens dediquem a criticar obvietats, la cambrera no ens escatimi mitja ungla de moskovskaia o Licor 43. Feliç setmana santa i joiós dilluns de pasqua, això si.

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 216999 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3234 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 05:00 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19