Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 17 Maig, 2007

Un llegat faraònic: les grans piràmides de Gizeh

En el nostre viatge per conèixer les candidates a les 7 noves meravelles del món, ens aturarem a l’altiplà de Gizeh, a pocs quilòmetres d’El Caire, capital de l’actual Egipte, on trobem tot un conjunt funerari de l’antiga i majestuosa època dels faraons. Iniciem el relat d’aquesta setmana informant-vos, per si no ho sabíeu, que la Fundació New7wonders (que és la que organitza la votació popular per internet per decidir les noves meravelles mundials) va declarar al conjunt de les grans piràmides com a “candidates honoràries”... és a dir que ja no les podeu votar com a nova meravella.
Per a prendre aquesta decisió, la fundació ha tingut en compte diversos aspectes. Un d’ells és que la Gran Piràmide de Keops ja és una meravella mundial, l’única que resta dempeus de les antigues. A més s’ha tingut també en compte al govern egipci en tant que les piràmides (i l’esfinx, clar) viuen al cor dels milions de visitants que han passat per Gizeh (i milions d’altres turistes que encara hauran de passar) i no necessiten de cap votació popular per internet per a ser considerades “meravelles”. I un cop explicat això, podem continuar amb la descripció de les grans piràmides de Gizeh.

Suposem que, ara per ara, la cultura egípcia és coneguda pels nostres lectors bé per la cultura que ens proporciones les pel·lícules, bé per la lectura de llibres… fins i tot per haver viatjat fins a Egipte… i per tant són coneixedors de la importància que van professar els antics egipcis a la mort i al més enllà. De fet, això té a veure amb que l’altiplà de Gizeh és una gran necròpoli (un cementiri, vaja) on trobaríem centenars de tombes, sent les més espectaculars les tres grans piràmides que van guardar les restes de tres antics faraons: Keops, Kefrèn i Mikerinos (pare, fill i net).
Aquestes piràmides es van construir durant el període de l’Imperi Antic, entre el 2600 i el 2500 aC (aproximadament), i no se sap el per què de la forma piramidal (era la forma de les muntanyes on vivien les divinitats egípcies?). Es troben a sobre d’una zona rocosa que a més va servir de pedrera dels blocs de pedra calcària (de menys qualitat) que es van fer servir per a fer el nucli de les piràmides. Les pedres calcàries blanques provenien de la zona sud d’Egipte i els grans blocs de granit de la zona d’Assuan, el que vol dir que necessàriament van arribar a Gizeh pel riu Nil. Les tres piràmides, però, es comunicaven amb el Nil mitjançant camins elevats de pedra que facilitaven els trasllat dels grans blocs. Uns camins, però, que eren novament utilitzats en la cerimònia d’enterrament dels faraons.
Segons les estadístiques, per a la construcció de la Gran Piràmide, la de Keops, es van utilitzar gairebé 2’5 milions de blocs de pedra amb un pes que oscil·lava entre les 2 i les 15 tones. La base d’aquesta piràmide la formen 4 costats amb 230 metres cada un d’ells (i perfectament orientats, igual que les altres dues cap als quatre punts cardinals), i d’alçada feia 146 metres. La piràmide de Kefrén malgrat que rivalitzava amb la del seu pare, era un xic més petita. Els cantons de la base feien 215 metres i d’alçada 143 metres. Res a veure amb la de Mikerinos que es va fer construir una piràmide amb uns costats de 103 metres i una alçada de tan sols 66 metres.
Els arquitectes egipcis van haver treballar primer amb maquetes per a comprovar que les construccions eren possibles, tal i com ho demostren les maquetes que s’han trobat en pedra. La primera fase de la construcció consistia en allisar el terreny per tal de poder-lo alinear i anar col·locant els blocs geomètrics de pedra amb molta cura i precisió (i allisats un cop col·locats) i fer el revestiment exterior (de dalt cap a baix) avui només visible a la punta de la piràmide de Keops. Qualsevol errada hauria suposat una potineria, tal i com va passar amb la piràmide de Sneferu, pare de Keops, que per culpa d’una errada geomètrica en l’acabament de la piràmide que es va fer construir, va haver de construir-se una segona.
Tampoc està clar quants treballadors (i quants esclaus, és clar) van intervenir en la construcció de les piràmides, ni de com es van pujar els grans blocs de pedres (si per bastides exteriors o per bastides interiors, segons les darreres teories)... avui persisteixen molts dubtes de com es van poder construir i ni l’actual tecnologia pot explicar moltes de les dades que encara “amaguen” les piràmides, però que sembla ser que no tenien cap secret per als saquejadors de tombes. De fet diverses expedicions arqueològiques relativament recents les han foradat, amb enormes forats, per a poder accedir als misteris que amaguen al seu interior, sent el més espectacular el que es va obrir a la piràmide de Mikerinos.
El juliol del 1798 Napoleó Bonapart va exclamar als seus soldats sota les piràmides allò de «Quaranta segles us contemplen!», si aneu a Gizeh, a més de les típiques o tòpiques fotos que es fa tothom podreu exclamar la mateixa frase afegint un parell de segles més, i és que el temps no s’atura… ai si Imhotep aixequés el cap de la seva tomba!

(0) Trackbacks • Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 269969 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4600 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 02:23 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19