Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 20 Juny, 2008

Shyamalan s’estrella

El incidente
De M. Night Shyamalan amb Mark Wahlberg, Zooey Deschanel i John Leguizamo | EUA-Índia  | 2008  | FANTÀSTICA  |
HHIII

El incidente és sense cap mena de dubte una de les pel-
lícules menys bona de M. Night Shyamalan. Dit això, recordin que al cine sempre es millor anar-hi el més desinformat possible, i més en una pel·lícula com aquesta. Encara que per ser totalment honest, poca cosa puc desvetllar en aquest cas. Però aquesta crítica no serà muda. I seguidament els ho demostro: en el moment al final de la primera hora, en el qual un dels personatges pronuncia la causa del fenomen, el film està mort. Shyamalan, totalment desinspirat, ens ofereix un sofregit ecologista amb el qual jo podria haver fet un bonic anunci televisiu. El director d’origen indi, de tota manera, aconsegueix allargar l’invent fins a l’hora i mitja, perquè clar, aquí tampoc és qüestió dir que no sap dirigir. Sap dirigir, sap crear tensió, però en aquesta ocasió se li ha anat molt la mà amb el guió. Feia temps que no vèiem en un cinema diàlegs tant ortopèdics, rèpliques i contrarèpliques a destemps, intentant donar la informació de forma narrativa i recol·lectora. Les relacions entres els personatges són tontes i desajustades; sembla com si cap d’ells hagués vist mai en la seva vida un altre humà. Tampoc s’entén l’elecció dels personatges, no necessitàvem una nena, en general als nens, en el cinema, se’ls necessita poc, a més solen ser un recurs força ensucradet per activar certs racons emocionals. Tot el que la pel·lícula ens pot explicar, en el fons, serveix per amagar el missatge que l’amor es bo, ens hem d’estimar els uns als altres, estimar als que estan al nostre voltant i estimar-ho tot. I dic missatge, perquè ni tant sols té estatus de moralitat. Tant obvi i evident resultat tot plegat, cosa que crida l’atenció venint d’un realitzador tant aficionat al subtext com és Shyamalan. Va arribar un moment que fins i tot m’hauria fet certa il·lusió que Mark Wahlberg a vegades veiés fantasmes, però no hi va haver manera. No hi ha més cera de la que crema. La pel·lícula va del que clarament va, i passa el que clarament passa de principi a final. Això fa del conjunt un tot irregular on l’espectador fica molt de la seva part esperant un gir inesperat, tant marca de la casa, que mai arriba a succeir. Si amb això no fos poc, al pobre de Mark, que compleix més que de sobres, l’han envoltat d’actors disfuncionals començant per Zooey Deschanel, des de que fica el peu per primera vegada a la pantalla un està desitjós que la matin ja, vista la seva lamentable qualitat actoral. La resta si fa no fa.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1224852 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2447 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 7
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 07:31 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19