Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 13 Juny, 2008

Terror amb un magnific regust a serie B

La niebla de Stephen King
De Frank Darabont amb Thomas Jane, Marcia Gay Harden i Laurie Holden | EUA  | 2008  | TERROR  |
HHHII

El realitzador Frank Darabont a conegut els majors èxits pro-
fessionals adaptant obres del geni de Maine, Stephen King. Més enllà d’un curtmetratge inicial de 1983 basat en un dels relats recopilats a El umbral de la noche, el realitzador va portar els textos del prolífic autor a una categoria artística superior poques vegades igualada, capaç d’acumular mèrits, premis i reconeixements fora dels cercles fantaterrorífics; així, Cadena perpetua es considera una de les grans obres del cine modern, mentre que La milla verde tot i no poder ser considerada un treball excel·lent dins el setè art, no es pot desmerèixer, tot i així, no deixa de resultar curiós que entre les dues acumulin onze nominacions a l’Oscar i cap estatueta. Darabont, mostrant-se fidel a les seves fonts, torna un cop més al seu inspirador en una proposta d’aspiracions comercials més modesta però totalment efectiva. La niebla de Stephen King apareix davant l’espectador com una producció de sèrie B d’autocine de regust vell, divertida, efectiva i efectista, que dibuixa amb encert una àmplia paleta de personatges al voltant del protagonista, participants de caràcters i actituds que toparan inevitablement en un context exasperant on la resolució final no està en les seves mans. De tota manera, la narració transcorre amb encert, a mesura que avança la trama, cap a terrenys més profunds i temàticament interessants gràcies al pols de Darabont, que aposta per estendre el metratge a les dues hores de durada per poder treballar amb comoditat participants i situacions. Si bé a la primera meitat de la trama opta per explorar els aspectes més crispats del gènere, amb el suport d’uns efectes especials força senzills i utilitzant els típics rols d’aquest tipus de situació -l’advocat engreit, la velleta entranyable, el gerent fluix i dèbil que només serveix per servir,...- que Darabont utilitza només com una eina per anar més enllà i situar-nos davant un ampli ventall, escollir de quina part estàs, qui volem que visqui i qui desitgem que mori -a això es redueix en tantes ocasions, l’horror contemporani-, per després capgirar els esdeveniments a mida que el temps passa i entren en joc els prejudicis i les tensions, de cop, apareixen desvariacions religioses (magnífica Marcia Gay Harden) o crítiques a la inoperancia militar, tot això sense allunyar-se de l’autèntica essència del gènere: el terror. La niebla de Stephen King es podria definir com terror de sempre barrejat amb terror d’avui.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1164892 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4733 segons
Total Entrades: 7560
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/21/2008 11:19 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 02:15 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19