Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 11 Juliol, 2008

Tornar per no res

Las Crónicas de Narnia: el Príncipe Caspian
De Andrew Adamson amb Ben Barnes i William Moseley | EUA  | 2008  | AVENTURES  |
HHIII

No sé si aquesta pel·lícula és menys dolenta que l’anterior.
En aquesta nova pel.lícula tornem a trobar-nos amb els reis Peter, Edmund, Susa i Lucy més lleitjos i repelents que mai. Si a la de l’armari la cinta pivotava bàsicament sobre la total incoherència i l’enfrontament dialèctic continu entre els quatre germans, en aquesta més i pitjor. Els quatre Reis de Narnia segueixen pegant-se i discutint de forma compulsiva i malaltissa en cada diàleg que surt de les seves boques, i aquí la cosa es complica perquè a la trama s’hi afegeix un cinquè príncep/rei, amb el qual també es peguen en una seqüència rera l’altra. O sigui, com en un programa del cor. I es que aquí hi trobem més reialesa que en una baralla de cartes.
Com en la primera de les pel·lícules l’humor fa pudor. “Gracias a nuestro pequeño amiguito” diu una i respon un nan “espero que eso no vaya por mí”. Pero home, “Esperaba alguien más alto” li diu un ratolí a un nan, i aquest es defensa “Mira quién fue hablar”. I així us en podria dir un bon grapat més. També com en la primera, en cada nova seqüència apareix una nova criatura, cada una del seu pare i la seva mare, totes parlen i no paren de treure el morro, minotaures, centaures, bitxos de totes les espècies. Així mateix, com a la primera, els quatre reis dubten de tot encara que es trobin en un món de fantasia.
La construcció de l’heroi també es força penosa. L’heroi s’ha d’equivocar, és clar, i ha d’aprendre. Però l’equivocació de l’heroi mai pot consistir en la mort de la meitat del seu poble i menys en una història d’aquestes característiques, doncs menuda equivocació, que tirin una bomba nuclear posats a fer.
Encara que recordin de la primera pel·lícula tampoc trobaran cap sentit a aquesta segona. Els nens tornen a Narnia perquè el príncep Caspian bufa una banya. Quatre reis són massa, inclús per una terra com Narnia i les criatures els tracten amb molt poc respecte, segons la meva humil opinió. Clar que tampoc s’ho mereixen, perquè no n’encerten ni una. Vénen en ajuda de Caspian però discuteixen molt i es fiquen verds els uns amb els altres. Aslan està per allà de “campo i playa” i tots dubten quasi que existeixi, això que el van veure i “requeteveure” a la passada pel·lícula. També podrem veure moltes lluites i interpretacions dolentíssimes. Això si, baixen tots molt bé el cap; reverencien molt bé. Sobre tot el cap dels centaures que baixa el cap com unes dues mil vegades en tot el film.
I encara acaben dient que no tornaran a Narnia.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1224955 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2416 segons
Total Entrades: 7583
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/28/2008 11:31 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 6
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 12/04/2008 08:32 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19