Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 11 Març, 2010

Un floc de neu dins una gran nevada

Joan Turró Calvet
Director

No sé si és certesa científica quan ens diuen que tot té cicles i que després d’una baixada sempre hi trobem una pujada. La nevada del 30 de gener del 1986, era un dijous tarda -com em recorda en Josep Maria Costa-, la vaig viure a Sobremunt, a Potelles, una casa pairal immensa on hi teníem llogada una planta des d’on fèiem funcionar Osona Ràdio, una emissora ‘pirata’. La neu anava acompanyada d’un vent brutal i aquesta combinació va provocar una catàstrofe increïble; les torres d’alta tensió van caure doblegades per aquesta força de la natura. L’antena d’Osona Ràdio, també. Tot sol, sense llum ni telèfon, i amb un canguelis de pel·lícula de terror, em va tocar passar la nit envoltat de sorolls i fresses estranyes. L’endemà, amb un metre de neu al camí, em vaig aventurar a marxar de Potelles per anar fins a casa el masover de la finca, el bon ‘potelles’, prop de l’església de Sant Martí. A mig camí estava mort… les dificultats per caminar amb neu, més amunt dels genolls, és una prova d’esforç esgotadora. Tornar enrera? Mai. A casa es veu que patien… perquè van fer pujar en Pep Vall i en Saborit de la Gleva, amb un immens tractor, a rescatar-me… de la vora del foc i amb una gran torrada entre mans. Aquest dilluns, més enllà del migdia, amb la màquina encallada per la neu a mig camí, vaig seguir a peu cap a les antenes de Ràdio Vic que estan als Munts, sobre Folgueroles, en terme de Tavèrnoles. Dos pams de neu, amb sabates i jaqueta de carrer, i nevant amb força, em preguntava que feia dalt de la muntanya en una situació absurda, tot rememorant l’amarga experiència del 1986… Endavant. Tampoc faltava tant per arribar a dalt i tenia que posar en marxa l’emissora, perquè la nevada ens havia deixat sense corrent i la ‘burra’ de reserva havia consumit tota la gasolina. A dos quarts de tres vam reprendre la ‘normalitat’ i vam poder seguir informant. Refet per la feina feta, vaig iniciar el descens i als pocs metres vaig trobar l’Àngel amb la màquina. S’havia jugat el tipus per arribar fins allà. Estàvem contents, més quan de camí a Vic i amb el caos que hi havia a la carretera interioritzàvem que la nostra aventura havia estat útil.
Em pregunto què hi ha en comú en les dues històries, a banda de ràdio, neu i burriqueria… potser un xic de com som en aquest país: tossuts per tirar endavant. Crisi? Quina crisi?

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 4818150 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3427 segons
Total Entrades: 11894
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/26/2010 11:55 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 24
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2010 12:35 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19