Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 07 Desembre, 2007

Un RECiclatge de por

David Conill
Paco Plaza i Jaume Balagueró han resultat ser els reis del cine
de terror fet a Espanya: OT: La película n’es un clar exemple. No, en serio, prenent com antecedent les anteriors de Balagueró; Darkness o Frágiles o de Plaza; Romasanta i tenint en compte que, només de projectar-se en el passat Festival de Sitges, la pel·lícula que ens ocupa va ser venuda als Estats Units per que els americans en facin un remake (amb, segurament, varis milions més de pressupost i una protagonista amb la camiseta més mullada) un esperaria una d’aquelles pel·lícules de gènere que marcaran època. Doncs no, [REC] és una nova mostra de que el cinema espanyol a après a vendre els productes i fer-nos creure que son bons fins i tot abans de ser visionats.
En la meva modesta opinió [REC] es una pel·lícula de terror per adolescents novells en el gènere. Plaza i Balagueró aconsegueixen transmetre a l’espectador un tipus de terror primari, sec i irracional que fa que alguns clavin les ungles a la butaca cada dos per tres. Però es que en el fons [REC] es una senzilla pel·lícula d’espants basats en els recursos més primaris i previsibles propis de diversos subgèneres del cine de terror, des de l’aparició de persones d’una forma o altre; “zombizades”, passant per l’ús de la foscor com a mitjà al terror desconegut però imminent o de certs enquadraments de càmera, que fan que l’espectador es pregunti si al fons d’aquell passadís o darrera d’aquella porta s’hi amaga un nou terror disposat a atacar a aquells pobres personatges que pateixen més que una mona dins un aquari. Teoria del capítol primer de “El meu primer llibre de pelis de sustos”. A més, la pel·lícula pateix d’alguna cosa que, en la meva opinió, marca la diferència entre una pel·lícula que fa por i una gran pel·lícula de terror: l’atmosfera. Però es que en el fons, o no tant, la pel·lícula es un pupurri de molts estils, títols i situacions vistes en el gènere durant la seva llarg i maltractada existència. Religió, racisme, exorcisme i molt patetisme en un pupurri on l’única que se salva, i per dir-ho d’alguna forma, es la Manuela Velasco, la resta dels actors estan descol·locats i histèrics com si a base de crits i sacsejades de càmera ni hagués prou per amagar les mancances d’una pel·lícula, on i com es diria de forma col·loquial, ens han venut la moto. Però clar, que podem esperar d’una pel·lícula on el guió, i vull creure que ni havia, te menys història que el tren de la bruixa.

Enllaç

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 924137 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2651 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:45 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19