Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 25 Juny, 2009

Vicenç Ferrer, candidat al Nobel de la Pau

La prèvia de la revetlla va ser anul·lar un viatge de l’Eva a Eivissa, perquè li coincideix amb un examen. Fantàstic. Dels 200 euros pagats ens han tornat 12 euros i un bitllet d’avió a Eivissa. Fa dies que dura la història, però es veu que la crisi permet aquests incompliments flagrants de la llei i de les bones costums. Si analitzem la història resulta que s’ha acabat perjudicant els que van amb el lliri a la mà. Les seves amigues també, perquè els hi han dit que han de pagar més, perquè són una menys -de sis a cinc-. L’agència de viatges Marsans de Manlleu, no hi ha perdut avui, però és evident que s’ha quedat sense possibles clients de futur. Entre mig em fet les consultes pertinents a l’oficina de consum instal·lada al Consell Comarcal, però estic esperant resposta i el cert és que no tinc possibilitats, ni ganes, de destinar un munt d’hores a intentar recuperar el que ja he perdut, per encantat.
Però, de fet, m’agrada seguir sent un ‘passerell’ confiat en les bones intencions de la majoria. Segueixo pensant que, a pesar del que ens estan fent, seguim sent bons, extremadament bons. Si no, com s’explica que treballem cada dia per intentar tornar els diners que ens van deixar les entitats financeres, les mateixes que avui estem subvencionant entre tots. Demagògia barata, ho sé. I més, després que aquests dies tinguem calfreds arran de la mort de Vicenç Ferrer, aquest barceloní i català universal que ens ha demostrat, una vegada més, que la felicitat s’aconsegueix amb l’entrega desinteressada als altres. Tothom l’estima, les pinzellades que ens han arribat de la Índia són la demostració que la revolta social és possible a través de la pau. El poble, a través d’internet, va iniciar la campanya per proposar Ferrer pel Nobel de la Pau. Ara, els polítics ja s’hi han a puntat i la iniciativa pot acabar fructificant, però tampoc és important. Ens hem de quedar amb la seva feina, no amb l’aparador de trofeus. Això no treu que el dia dels funerals, molts catalans tinguéssim el dol trencat per l’absència de qui pensàvem ens havia de representar davant aquella gent i el món en general, el President de la Generalitat. Tots tenim un trosset de Vicenç Ferrer. La capacitat de renunciar voluntàriament és la força que ens tornarà a fer creure que tot és possible.

Enllaç
Pàgina 1 de 1 pàgines

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 12010294 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3063 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/26/2012 12:15 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19